Bulbofillium (lat. Bulbophyllum) – səhləbkimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.
Bulbofillium (lat. Bulbophyllum) – səhləbkimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.
Bulbophyllum és el gènere d'orquídies que té assignades major nombre d'espècies, unes 1.800 espècies d'orquídies monopodials d'hàbit epífits, de la subtribu Bulbophyllinae, de la família (Orchidaceae). Es troben en les selves ombrívoles i humides de l'Índia, sud de la Xina, Filipines i Papua Nova Guinea, però també es troben en l'Àfrica tropical i a Amèrica central i Amèrica del Sud tropicals.[1]
Bulbophyllum és el gènere d'orquídies que té assignades major nombre d'espècies, unes 1.800 espècies d'orquídies monopodials d'hàbit epífits, de la subtribu Bulbophyllinae, de la família (Orchidaceae). Es troben en les selves ombrívoles i humides de l'Índia, sud de la Xina, Filipines i Papua Nova Guinea, però també es troben en l'Àfrica tropical i a Amèrica central i Amèrica del Sud tropicals.
Bulbophyllum je rod rostlin z čeledi vstavačovité (Orchidaceae) zahrnující okolo 1 800 druhů. Předpokládá se, že je to největší rod čeledi. Název je odvozen z latinského bulbus „hlíza“ a řeckého fylón „list“, což vyjadřuje charakteristický habitus, při kterém listy vyrůstají na konci velkých pahlíz.
Rod má velkou variabilitu tvaru rostlin i květů, patří sem druhy řadící se k největším (Bulbophyllum beccarii) i nejmenším (Bulbophyllum globuliforme) představitelům čeledi vstavačovitých. Charakteristický je výrazný oddenek s jednočlánkovým pahlízami a bazálně vyrůstajícím květenstvím.
Jde o epifytické rostliny s výskytem zejména v jihovýchodní Asii, centrum výskytu je v horských lesích ostrova Nová Guinea. Rozšířeny však jsou i v Austrálii, na Borneu, v Africe a na Madagaskaru. Několik druhů patří mezi kriticky ohrožené.
V tomto článku byly použity překlady textů z článků Bulbophyllum na slovenské Wikipedii a Bulbophyllum na anglické Wikipedii.
Obrázky, zvuky či videa k tématu Bulbophyllum ve Wikimedia Commons
Tento článek potřebuje úpravy. Můžete Wikipedii pomoci tím, že ho vylepšíte. Jak by měly články vypadat, popisují stránky Vzhled a styl, Encyklopedický styl a Odkazy. Bulbophyllum je rod rostlin z čeledi vstavačovité (Orchidaceae) zahrnující okolo 1 800 druhů. Předpokládá se, že je to největší rod čeledi. Název je odvozen z latinského bulbus „hlíza“ a řeckého fylón „list“, což vyjadřuje charakteristický habitus, při kterém listy vyrůstají na konci velkých pahlíz.
Bulbophyllum ist der Name einer Pflanzen-Gattung aus der Familie der Orchideen (Orchidaceae). Der Name leitet sich vom griechischen bulbos „Knolle“ und phyllon „Blatt“ ab und bezieht sich damit auf das Erscheinungsbild typischer Vertreter dieser Gattung.
Erstmals beschrieben wurde die Gattung 1822 von Louis Marie Aubert Du Petit-Thouars in seinem Werk Histoire particulière des plantes orchidées recueillies sur les trois îles australes d’Afrique, de France, de Bourbon et de Madagascar, das sich mit den Orchideen der französischen Inseln des Indischen Ozeans beschäftigt.
Bulbophyllum-Arten bilden an einem kriechenden Rhizom Pseudobulben. Diese stehen horstartig dicht beieinander oder sind durch längere Rhizomabschnitte voneinander getrennt. Sie sind eiförmig und oft etwas kantig; sie bestehen aus einem einzigen Internodium. Die Pseudobulben sind von Niederblättern umgeben, diese sind nicht laubblattartig ausgebildet. An der Spitze der Pseudobulben sitzen je ein bis zwei Laubblätter. Die Blätter sind in der Knospe längs der Mitte gefaltet und besitzen ein Trenngewebe zur Pseudobulbe.
Der traubige Blütenstand entwickelt sich seitlich aus der Basis der Pseudobulben. Die resupinierten Blüten sitzen frei oder sind eingebettet in eine fleischige, verdickte Blütenstandsachse. Die kurze Säule ist mit einem deutlichen Fuß versehen, an dem die Lippe und die seitlichen Sepalen ansetzen. Die Lippe ist ungeteilt, die beiden äußeren Petalen besitzen manchmal einen bewimperten Rand. Vier Pollinien sitzen in zwei Fächern, sie sind nicht mit einem Haftorgan versehen.
Viele Bulbophyllum-Arten werden von Fliegen bestäubt und verströmen mitunter einen Geruch nach Fäulnis, Verwesung und Aas.
Die Arten der Gattung Bulbophyllum kommen pantropisch vor, mit einem deutlichen Schwerpunkt in der Paläotropis: Von den über 1000 Arten sind nur 75 in Amerika heimisch. Nach R. Govaerts sind es insgesamt sogar 2093 Arten (Stand 2020).[1] Eine Liste der Arten mit ihrem Verbreitungsgebiet findet sich bei WCSP.[1]
Für die Gattung Bulbophyllum Thouars nom. cons. gibt es viele Synonyme: Bolbophyllum Spreng. orth. var., Phyllorkis Thouars nom. rej., Acrochaene Lindl., Adelopetalum Fitzg., Anisopetalon Hook., Blepharochilum M.A.Clem. & D.L.Jones, Bolbophyllaria Rchb. f., Bulbophyllaria S.Moore orth. var., Bolbophyllopsis Rchb. f., Canacorchis Guillaumin, Chaseella Summerh., Carparomorchis M.A.Clem. & D.L.Jones, Cirrhopetalum Lindl. nom. cons., Cochlia Blume, Codonosiphon Schltr., Dactylorhynchus Schltr., Didactyle Lindl., Drymoda Lindl., Diphyes Blume, Epicranthes Blume, Epicrianthes Blume orth. var., Ephippium Blume, Ferruminaria Garay, Hamer & Siegerist, Fruticicola (Schltr.) M.A.Clem. & D.L.Jones, Genyorchis Schltr. nom. cons., Hamularia Aver. & Averyanova, Hapalochilus (Schltr.) Senghas, Henosis Hook. f., Hippoglossum Breda nom. illeg., Hordeanthos Szlach., Hyalosema Rolfe, Ichthyostomum D.L.Jones, M.A.Clem. & Molloy, Ione Lindl., Jejosephia A.N.Rao & Mani, Katherinea A.D.Hawkes, Kaurorchis D.L.Jones & M.A.Clem., Lepanthanthe (Schltr.) Szlach., Lyraea Lindl., Macrolepis A.Rich., Malachadenia Lindl., Mastigion Garay, Hamer & Siegerist, Megaclinium Lindl., Monomeria Lindl., Monosepalum Schltr., Odontostylis Blume nom. superfl., Odontostylis Breda nom. illeg., Oncophyllum D.L.Jones & M.A.Clem., Osyricera Blume, Oxysepala Wight, Pachyrhachis A.Rich., Papulipetalum (Schltr.) M.A.Clem. & D.L.Jones, Pedilochilus Schltr., Pelma Finet, Peltopus (Schltr.) Szlach. & Marg., Rhytionanthos Garay, Hamer & Siegerist, Saccoglossum Schltr., Serpenticaulis M.A.Clem. & D.L.Jones, Sarcobodium Beer, Sarcopodium Lindl. & Paxton nom. illeg., Sestochilos Breda, Spilorchis D.L.Jones & M.A.Clem., Sunipia Lindl., Synarmosepalum Garay, Hamer & Siegerist, Tapeinoglossum Schltr., Taurostalix Rchb. f., Trachyrhachis (Schltr.) Szlach., Trias Lindl., Tribrachia Lindl., Tripudianthes (Seidenf.) Szlach. & Kras, Vesicisepalum (J.J.Sm.) Garay, Hamer & Siegerist, Xiphizusa Rchb. f., Zygoglossum Reinw., ×Cirrhophyllum Anon.[2]
Bulbophyllum ist der Name einer Pflanzen-Gattung aus der Familie der Orchideen (Orchidaceae). Der Name leitet sich vom griechischen bulbos „Knolle“ und phyllon „Blatt“ ab und bezieht sich damit auf das Erscheinungsbild typischer Vertreter dieser Gattung.
Erstmals beschrieben wurde die Gattung 1822 von Louis Marie Aubert Du Petit-Thouars in seinem Werk Histoire particulière des plantes orchidées recueillies sur les trois îles australes d’Afrique, de France, de Bourbon et de Madagascar, das sich mit den Orchideen der französischen Inseln des Indischen Ozeans beschäftigt.
Bulbophyllum is the lairgest genus in the orchid faimily Orchidaceae. Wi mair nor 2,000 species, it is an aa ane o the lairgest genera o flouerin plants, exceedit anly bi Astragalus.[1] This genus is abbreviatit in the trade journals as Bulb.
Bulbophyllum is the lairgest genus in the orchid faimily Orchidaceae. Wi mair nor 2,000 species, it is an aa ane o the lairgest genera o flouerin plants, exceedit anly bi Astragalus. This genus is abbreviatit in the trade journals as Bulb.
Бульбофиллум (латин Bulbophyllum) – Орхидея котырса быдмӧг увтыр. Сійӧ быдмӧ Азияын, Америкаын, Африкаын да Мадагаскарын.
Бульбофиллум (латинокс Bulbophyllum) — Орхидея тъналста панчф касыкссь. 1803 калопне (вид). Васьфневихть Азиеса, Америкса, Африкса ди Мадагаскарса.
Бульбофиллум (лат. Bulbophyllum ) – Орхидей-влак кушкыл-влакын тукымыш пура, Азийын, Америкын, Африкын Мадагаскарын да шуко верлаште кушшо пеледыш. Чылаже 1803 еш куэ уло.
Бульбофиллум (лат. Bulbophyllum) – Орхидея котырись (Orchidaceae) быдмас увтыр. Бульбофиллум увтырӧ пырӧны 1803 вид. Бульбофиллум пантасьӧ Азияын, Америкаын, Африкаын да Мадагаскарын.
Бульбофиллум (латин Bulbophyllum) – Орхидея котырса быдмӧг увтыр. Сійӧ быдмӧ Азияын, Америкаын, Африкаын да Мадагаскарын.
Бульбофиллум (лат. Bulbophyllum ) – Орхидей-влак кушкыл-влакын тукымыш пура, Азийын, Америкын, Африкын Мадагаскарын да шуко верлаште кушшо пеледыш. Чылаже 1803 еш куэ уло.
Бульбофиллум (лат. Bulbophyllum) – Орхидея котырись (Orchidaceae) быдмас увтыр. Бульбофиллум увтырӧ пырӧны 1803 вид. Бульбофиллум пантасьӧ Азияын, Америкаын, Африкаын да Мадагаскарын.
Бульбофиллюм (лат. Bulbophyllum) – Орхидной будосъёс (Orchidaceae) семьяысь Азилэн но Америкалэн сяськаё будос. Дуннеын тодмо ог 1803 пӧртэм.
Бульбофиллюм (лат. Bulbophyllum) – Орхидной будосъёс (Orchidaceae) семьяысь Азилэн но Америкалэн сяськаё будос. Дуннеын тодмо ог 1803 пӧртэм.
Bulbophyllum is a genus of mostly epiphytic and lithophytic orchids in the family Orchidaceae. It is the largest genus in the orchid family and one of the largest genera of flowering plants with more than 2,000 species, exceeded in number only by Astragalus. These orchids are found in diverse habitats throughout most of the warmer parts of the world including Africa, southern Asia, Latin America, the West Indies, and various islands in the Indian and Pacific Oceans.[3] Orchids in this genus have thread-like or fibrous roots that creep over the surface of trees or rocks or hang from branches. The stem is divided into a rhizome and a pseudobulb, a feature that distinguished this genus from Dendrobium. There is usually only a single leaf at the top of the pseudobulb and from one to many flowers are arranged along an unbranched flowering stem that arises from the base of the pseudobulb. Several attempts have been made to separate Bulbophyllum into smaller genera, but most have not been accepted by the World Checklist of Selected Plant Families.
Plants in the genus Bulbophyllum are epiphytic or lithophytic sympodial herbs with thread-like or fibrous roots that creep over the surface on which they grow. The stem consists of a rhizome and a pseudobulb, the latter with one or two usually fleshy or leathery leaves. The flowers are arranged on an unbranched raceme that emerges from the pseudobulb, usually from its base. The dorsal sepal is free from the lateral sepals which themselves may be free or fused to each other. The petals are also free from each other and smaller than the lateral sepals. The labellum is often fleshy, curved and hinged to the base of the column.[1][4][5][6]
The center of diversity of this genus is in the montane forests of Papua New Guinea (more than 600 species) which seems to be the evolutionary homeland,[7] though the genus is pantropical and widespread, occurring in Australia, Southeast Asia (with over 200 species in Borneo), India, Madagascar (with 135 species, some endemic), Africa and in tropical central and South America.[6]
The erect to pendent inflorescence arises laterally from the base of the pseudobulb. The flower form has a basic structural blueprint that serves to identify this genus. But this form can be very diverse : compound or single, with few to many flowers, with the resupinate flowers arranged spirally or in two vertical ranks. The sepals and the petals can also be very varied : straight or turned down, without footstalk or with a long claw at the base. They are often hairy or callous. There are two to four hard and waxy pollinia with stipes present or absent. The fruits are beakless capsules.[6]
The genus Bulbophyllum was first formally described in 1822 by Louis-Marie Aubert du Petit-Thouars in his book Histoire particulière des plantes orchidées recueillies sur les trois Iles Australes d’Afrique, de France, de Bourbon et de Madagascar in which he described eighteen species of Bulbophyllum.[1][8]
There are now more than 2,800 records (accepted names and synonyms) for this genus. This large number and the great variety of its forms make the genus a considerable challenge for taxonomists: 120 sections and subgenera have been listed.[6]
The genus name (Bulbophyllum) is derived from the Greek bolbos meaning 'bulb' and phyllon, 'a leaf', referring to the pseudobulbs on top of which the leaf grows.[9][6]
In 2014, Alec Pridgeon and others proposed merging the genus Drymoda with Bulbophyllum in the Genera Orchidacearum and the change is accepted by Plants of the World Online and the World Checklist of Selected Plant Families.[10][11][12] The former species of Drymoda included D. digitata (now B. digitatum),[13], D. gymnopus (now B. gymnopus),[14] D. latisepala (now B. capillipes),[15] D. picta (the type species of Drymoda, now B. drymoda),[16] and D. siamensis (now B. ayuthayense).[17]
Molecular phylogenetic studies place the origin of the orchid genus Bulbophyllum into the early Miocene. Biogeographic analyses and ancestral area reconstructions identified the Asia-Pacific region as the ancestral area of Bulbophyllum and suggest an early-to-late Miocene scenario of ‘out-of-Asia-Pacific’ origin and progressive (east-to-west) dispersal-mediated diversification, resulting in three additional radiations in Madagascar, Africa and the Neotropics, respectively.[18]
In 2019 Bulbophyllum were separated into four clades Neotropics, Africa, Madagascar, and the Asia-Pacific.[19]
Many Bulbophyllum species have the typical odor of rotting carcasses, and the flies they attract assist in their reproduction through pollination.[6] Nevertheless, some species with mild and pleasant floral fragrance attract Dacini fruit flies (particularly Bactrocera and Zeugodacus species) via methyl eugenol, raspberry ketone or zingerone that also act as floral reward during pollination.[21][22][23][24][25]
To facilitate pollinarium removal and pollinia deposition, this group of orchids, particularly those that attract Dacini fruit flies, possesses a highly modified dynamic lip mechanism - either hinged or see-saw or spring lip (kept either in a close- or open-position depending on resupinate or non-resupinate flower, respectively). When an attracted fly has aligned itself to the opened lip, further probing, feeding and movement towards the lip base result in the lip to snap close, thereby, forcibly tipping the fly in to the column cavity to initiate pollinarium removal or pollinia deposition.[26] [27] [28]
Bulbophyllum (abbreviated Bulb. in the horticultural trade)[29] includes species that have been the focus of orchid collectors for over a century. The plants require high humidity combined with good air movement and most of them are ever-blooming - flowering continuously throughout the year. They grow best at moderate light levels, but do not thrive in deep shade. They are considered moderate-to-difficult to cultivate, and require a controlled growing environment to achieve some degree of success. They are not typically suitable as houseplants, and most will not thrive in a Wardian case unless they receive adequate air movement.
The plants' growth habit produces widely spaced pseudobulbs along cord-like rhizome sections, and most of these plants are best accommodated on plaques. Some species in this genus can get very large, but most are small to medium-sized epiphytes from warm, moist, humid tropical forests. They can grow continuously year round with no apparent dormancy period if they are kept warm, are moderate feeders in cultivation, and must be kept moist all the time. They can tolerate dryness for short periods, but they have fine root systems which require moist conditions all the time.[30]
Some of the smaller species do well in pots with small-diameter bark substrate. The plants produce very fine roots generally, and the roots are easily damaged. The plants react poorly to disturbance of their roots. They are easy to maintain once a good environment is established with high humidity and a fresh, buoyant, lightly circulating atmosphere being critical. Most of these species cannot tolerate cold temperatures or freezing.[30]
The flowers produce various odors resembling sap, urine, blood, dung, carrion, and, in some species, fragrant fruity aromas. Most are fly-pollinated, and attract hordes of flies. Bulbophyllum beccarii in bloom has been likened to smelling like a herd of dead elephants and both this species and Bulbophyllum fletcherianum are variously described as making it difficult to walk into a greenhouse in which they are being cultivated if the plants are in bloom because of their overpowering floral odors.[30]
Some species are known for their extreme vegetative and floral forms:
Some Bulbophyllum species are threatened with extinction, and are recognised as such by the World Conservation Union (IUCN):
Bulbophyllum is a genus of mostly epiphytic and lithophytic orchids in the family Orchidaceae. It is the largest genus in the orchid family and one of the largest genera of flowering plants with more than 2,000 species, exceeded in number only by Astragalus. These orchids are found in diverse habitats throughout most of the warmer parts of the world including Africa, southern Asia, Latin America, the West Indies, and various islands in the Indian and Pacific Oceans. Orchids in this genus have thread-like or fibrous roots that creep over the surface of trees or rocks or hang from branches. The stem is divided into a rhizome and a pseudobulb, a feature that distinguished this genus from Dendrobium. There is usually only a single leaf at the top of the pseudobulb and from one to many flowers are arranged along an unbranched flowering stem that arises from the base of the pseudobulb. Several attempts have been made to separate Bulbophyllum into smaller genera, but most have not been accepted by the World Checklist of Selected Plant Families.
Bulbophyllum es el género de Orquídeas que tiene asignadas mayor número de especies unas 1800 especies de orquídeas simpodiales[1][2] de hábito epífitas, de la subtribu Dendrobiinae de la familia (Orchidaceae). Se encuentran en las selvas umbrías y húmedas de Asia India, Sur de China, Filipinas y Papúa Nueva Guinea, pero también se encuentran en el África tropical y en Centroamérica y Suramérica tropicales.
Se encuentran en las selvas humbrías y húmedas de Asia India, Sur de China, Filipinas y Papúa Nueva Guinea, así como en el África tropical, y en Centroamérica y Suramérica tropicales.
El género Bulbophyllum es el mayor de la familia Orchidaceae con más de 1800 especies reconocidas. También es uno de los mayores géneros en la totalidad del reino de las plantas, superado en número solamente por Senecio y Euphorbia.
Este género cubre un increíble gradiente de formas vegetativas, desde plantas con tallos parecidos a cañas, hasta raíces trepadoras que vuelan o se arrastran en su camino de subida por los troncos de los árboles. Otros miembros son epífitas que cuelgan desarrollándose sobre otras plantas, y bastantes otras que han desarrollado un follaje suculento en un menor o mayor grado. Una especie casi ha perdido las hojas y utiliza sus pseudobulbos como órganos de fotosíntesis.
La forma de las flores aunque diversa, tiene un sello estructural básico que sirve para identificar a este género. El mayor centro de diversidad se encuentra en Papúa Nueva Guinea que parece ser el hogar desde donde ha evolucionado, aunque el género se ha dispersado ampliamente, encontrándose en Australia, Sureste de Asia, África y en las zonas tropicales de Centroamérica y en Suramérica.
El género fue descrito por Louis Marie Aubert Du Petit-Thouars y publicado en Histoire Particulière des Plantes Orchidées Table 3 of the species of orchids. 1822.[3]
El nombre del género Bulbophyllum se refiere a la forma de las hojas que es bulbosa.
Se divide en las siguientes secciones:[5]
Bulbophyllum es el género de Orquídeas que tiene asignadas mayor número de especies unas 1800 especies de orquídeas simpodiales de hábito epífitas, de la subtribu Dendrobiinae de la familia (Orchidaceae). Se encuentran en las selvas umbrías y húmedas de Asia India, Sur de China, Filipinas y Papúa Nueva Guinea, pero también se encuentran en el África tropical y en Centroamérica y Suramérica tropicales.
Le genre Bulbophyllum est un genre d'orchidées originaire des régions subtropicales et tropicales d'Asie, d'Australie, de Nouvelle-Zélande, de Nouvelle-Calédonie, d'Afrique et d'Amérique. La plupart sont des plantes épiphytes ou lithophytes. En nombre d'espèces, c'est le plus grand genre dans la famille des orchidées et l'un des plus grands du règne végétal. Il compte plus de 2000 espèces dans des biotopes variés.
On peut citer les espèces suivantes comme exemples de l'extrême variété des formes florales et végétatives que l'on peut trouver dans ce genre:
Le genre Bulbophyllum est un genre d'orchidées originaire des régions subtropicales et tropicales d'Asie, d'Australie, de Nouvelle-Zélande, de Nouvelle-Calédonie, d'Afrique et d'Amérique. La plupart sont des plantes épiphytes ou lithophytes. En nombre d'espèces, c'est le plus grand genre dans la famille des orchidées et l'un des plus grands du règne végétal. Il compte plus de 2000 espèces dans des biotopes variés.
Bulbofilum (lat. Bulbophyllum), veliki biljni rod sa preko 2000 vrsta orhideja, trajnica koje rastu po tropskim krajevima Afrike, Azije, Amerike i Australije[1]. U rod su uklopljene i vrste iz nekadašnjih rodova Acrochaene, Phyllorkis, Epicranthes i Monomeria.
Bulbofilum (lat. Bulbophyllum), veliki biljni rod sa preko 2000 vrsta orhideja, trajnica koje rastu po tropskim krajevima Afrike, Azije, Amerike i Australije. U rod su uklopljene i vrste iz nekadašnjih rodova Acrochaene, Phyllorkis, Epicranthes i Monomeria.
Bulbophyllum Thouars, 1822 è un genere di Orchidaceae della sottofamiglia Epidendroideae, che comprende oltre 2000 specie, diffuse nella zona tropicale.[1]
Il genere comprende, con poche eccezioni, specie epifite, con accrescimento simpodiale, dotate di pseudobulbi di forma ovale o sferica, con una, talora due o tre, foglie al loro apice.
Come in tutte le Orchidaceae, i fiori sono trimeri, zigomorfi, con uno dei petali modificato in labello, il cui aspetto funge da richiamo per gli insetti impollinatori. Caratteristicamente l'infiorescenza si sviluppa alla base dello pseudobulbo, carattere questo che consente la differenziazione dal genere Dendrobium, per altro molto simile, in cui le infiorescenze si sviluppano sui lati o sulla cima dello pseudobulbo. La colonna, l'organo in cui sono racchiusi sia la parte maschile (pollinio) che quella femminile (stigma) ha un piede genicolato cui è attaccato il labello. Il risultato di questa conformazione è una notevole motilità del labello stesso, che vibra ad ogni alito di vento, attirando gli insetti impollinatori.[2]
Il genere Bulbophyllum ha una distribuzione pantropicale: il centro di massima biodiversità sono le foreste montane della Papua Nuova Guinea (più di 600 specie) ma il genere è presente anche in Australia, nel Sud-est asiatico (oltre 200 specie in Borneo), in India, nel Madagascar (188 specie, alcune endemiche), in Africa, in America centrale e nella fascia tropicale del Sud America.[2]
L'esatta posizione filogenetica del genere Bulbophyllum all'interno della sottofamiglia Epidendroideae è stata a lungo incerta.[3] Dressler (1993) assegnava il genere alla sottotribù Bulbophyllinae (tribù Podochilaeae)[4], ma studi filogenetici successivi hanno indotto ad includere le Bulbophyllinae nella sottotribù Dendrobiinae[3][5], sottotribù attualmente attribuita alla tribù Malaxideae[6]
Il genere fu descritto nel 1822 da Louis-Marie Aubert du Petit-Thouars nel suo "Histoire particulière des plantes orchidées recueillies sur les trois Iles Australes d'Afrique, de France, de Bourbon et de Madagascar", e in questa prima descrizione gli vennero attribuite 17 specie.
Allo stato attuale esistono oltre 2000 specie descritte.[1]
L'alto numero di specie ha indotto i tassonomi a proporre la suddivisione del genere in oltre 120 sezioni e sottogeneri sui quali tuttavia non esiste un accordo unanime.
Lo stesso argomento in dettaglio: Specie di Bulbophyllum. Tra le specie più note vi sono:
Bulbophyllum Thouars, 1822 è un genere di Orchidaceae della sottofamiglia Epidendroideae, che comprende oltre 2000 specie, diffuse nella zona tropicale.
Bulbophyllum est maximum familiae Orchidacearum genus, quod, circa 1803 specierum habens, unum est maximorum in omne plantarum regno generum, post Senecionem et Euphorbiam. Sigla generis in diurnis commercii est Bulb.
Genus a Ludovico-Maria Aubert du Petit-Thouars (siglo Thouars) anno 1822 primum descriptum est in libro Histoire particulière des plantes orchidées recueillies sur les trois Iles Australes d’Afrique, de France, de Bourbon et de Madagascar, qui septendecim Bulbophylli species describit. Generi hodie sunt plus quam 2,800 documentorum (nominum acceptorum et nominum idem significantium). Taxonomistae 120 sectiones et subgenera invenerunt. Aliae plantae statum genericum fortasse commerentur. Nonnullis speciebus adeo sunt nomina idem significantia. Communis huius generis recognitio hactenus caret; sed, ut Carlyle A. Luer Horti Botanici Missuriensis confusionem similem inter Pleurothallidinas explicavit, ita investigatio phylogenetica scientiam generis emendare expectatur.
Nomen scientificum de verbo Latino bulbo et verbo Graeco phyllon deducitur, quod attinet ad pseudobulbum super quem folium crescit.
Duae parvae veteresque species Australianae, B. globuliforme et B. minutissimum, anno 1961 in novo genere, Oncophyllo, positae sunt, in quo eae sunt solae species, nunc Oncophyllum globuliforme et Oncophyllum minutissimum nominatae.[1]
Media generis diversitas est in silvis Papuae Novae Guineae (plus quam 600 species), evolutionaria ut videtur patria, quamquam genus est pantropicum et longe lateque diffusum, inventum in Australia, Asia Meridionali (cum plus quam 200 speciebus in Borneo), Africa, Madagascaria (cum 135 speciebus, aliquibus endemicis), et in tropica America Media et Meridionali.
Communes generis proprietates sunt pseudobulbi unius nodi, inflorescentia basalis, et mobile floris labium.
Aliquibus speciebus sunt egregiae vegetationis et floris formae:
Novae species quotannis inveniuntur; exempli gratia:
Est una hybrida intergenerica: Triasphyllum, plenius Bulbophyllum × Trias (siglo Tphm.).
Secundum World Conservation Union (IUCN), detrimentum habitationis multis Bulbophylli speciebus exstinctionem minatur:
Etiam Bulbophyllum porphyrostachys in indice rubro "near threatened" stat.
Bulbophyllum falcatum
Bulbophyllum lepidum
Bulbophyllum putidum
Bulbophyllum pectenveneris
Situs scientifici: Tropicos • GRIN • ITIS • NCBI • Encyclopedia of Life • Plant Name Index • Plantes d'Afrique • Flora of China • Flora of North America • USDA Plants Database Bulbophyllum est maximum familiae Orchidacearum genus, quod, circa 1803 specierum habens, unum est maximorum in omne plantarum regno generum, post Senecionem et Euphorbiam. Sigla generis in diurnis commercii est Bulb.
Gumblapis (Bulbophyllum) – gegužraibinių (Ochidaceae) šeimos augalų gentis. Tai viena iš didžiausių augalų karalystės genčių, apimanti daugiau nei 1800 rūšių. Pirmą kartą gentį aprašė prancūzų botanikas Louis-Marie Aubert du Petit-Thouars savo knygoje „Histoire particulière des plantes orchidées recueillies sur les trois Iles Australes d’Afrique, de France, de Bourbon et de Madagascar“. Genties pavadinimas iš lotynų k. žodžio bulbus – gumbas ir gr. phyllon – lapas. Augalai turi pailgėjusius, šliaužiančius šakniastiebius ir briaunotus gumbus, iš kurių išauga odiškas lapas.
Paplitęs Afrikoje (Madagaskare auga 135 rūšys, kai kurios endeminės), Pietryčių Azijoje ir Naujojoje Gvinėjoje (čia auga daugiau nei 600 rūšių).
Gumblapis (Bulbophyllum) – gegužraibinių (Ochidaceae) šeimos augalų gentis. Tai viena iš didžiausių augalų karalystės genčių, apimanti daugiau nei 1800 rūšių. Pirmą kartą gentį aprašė prancūzų botanikas Louis-Marie Aubert du Petit-Thouars savo knygoje „Histoire particulière des plantes orchidées recueillies sur les trois Iles Australes d’Afrique, de France, de Bourbon et de Madagascar“. Genties pavadinimas iš lotynų k. žodžio bulbus – gumbas ir gr. phyllon – lapas. Augalai turi pailgėjusius, šliaužiančius šakniastiebius ir briaunotus gumbus, iš kurių išauga odiškas lapas.
Paplitęs Afrikoje (Madagaskare auga 135 rūšys, kai kurios endeminės), Pietryčių Azijoje ir Naujojoje Gvinėjoje (čia auga daugiau nei 600 rūšių).
Bulbophyllum is een geslacht met ongeveer 1800 soorten orchideeën uit de onderfamilie Epidendroideae. Het is het grootste orchideeëngeslacht en het is op de geslachten kruiskruid (Senecio) en wolfsmelk (Euphorbia) na het grootste plantengeslacht ter wereld.
Het zijn in groei- en bloeiwijze zeer variabele epifytische orchideeën, die diverse biotopen innemen, verspreid over alle tropische streken van Zuid-Amerika, Afrika, Azië, en Australazië met Malesië als zwaartepunt.
De botanische naam Bulbophyllum is ontleend aan Latijn bulbus (knol)[1] en Oudgrieks φύλλον, phullon (blad),[2] naar de alom aanwezige pseudobulben.
Bulbophyllum-soorten zijn overwegend epifytische, zelden lithofytische planten met een al dan niet vertakte, kruipende rizoom en met een sympodiale groeiwijze. Ze bezitten in vorm zeer variabele pseudobulben, verspreid of in clusters, met aan de top één of soms twee bladeren, dun tot lederachtig aanvoelend, en gootvormig gevouwen.
De bloeiwijze is een hangende of rechtopstaande tros, variërend in lengte, met enkele tot vele geresupineerde bloemen, gerangschikt in een spiraal of in twee verticale rijen. De bloemstengel ontspringt aan de basis van de pseudobulb, soms ook op knoppen op het rizoom.
De bloemen zijn middelgroot tot groot, de kelk- en kroonbladen zijn zeer variabel van vorm, rechtopstaand of omgedraaid, met een klauwachtige of zonder bladsteel. De bloemlip is scharnierend verbonden met de basis van het gynostemium, wat ze zeer mobiel maakt. Het minste briesje kan de lip, onafhankelijk van de rest van de bloem, laten bewegen. Het gynostemium draagt twee of vier harde, wasachtige pollinia die al dan niet verbonden zijn met een stipum. Van één soort, Bulbophyllum nocturnum, is vastgesteld dat die 's nachts bloeit.
De bloemen kunnen sterk geuren, wat niet betekent dat ze welriekend zijn. Vele Bulbophyllum-soorten imiteren de geur van rottend vlees, en trekken zo potentiële bestuivers (vooral vliegen) aan.
Bulbophyllum-soorten kunnen in afmetingen variëren van grote, bamboeachtige planten tot kleine, klimmende of hangende epifyten. Vele soorten hebben succulente bladeren, een enkele soort heeft zelfs helemaal geen bladeren en voert alle fotosynthetische activiteiten uit in de pseudobulben. Enkele soorten zijn lithofyten.
Bulbophyllum-soorten groeien op bomen of rotsen in zeer gevarieerde biotopen, van tropische laagland-regenwouden tot de koele nevelwouden. Ze kennen een pantropische verspreiding en komen onder meer voor in Midden- en Zuid-Amerika, Afrika, Madagaskar (135 soorten, waarvan een aantal endemisch zijn) en Australië. Centrum van de verspreiding van Bulbophyllum is de fytogeografische regio Malesië, vooral Nieuw-Guinea (meer dan 600 soorten) en Borneo (200 soorten).
Bulbophyllum is als eerste beschreven door Louis-Marie Aubert du Petit-Thouars in zijn boek Histoire particulière des plantes orchidées recueillies sur les trois Iles Australes d’Afrique, de France, de Bourbon et de Madagascar uit 1822. In zijn boek omvatte het geslacht 17 soorten. Er zijn sindsdien meer dan 2800 geaccepteerde namen en synoniemen in het geslacht opgenomen, in 120 secties en ondergeslachten. Een aantal van deze secties kunnen misschien opgewaardeerd worden tot aparte geslachten in de subtribus Bulbophyllinae.
Een fylogenetische studie van Bulbophyllum, gebaseerd op DNA-sequenties, is momenteel in volle gang, onder andere door Barbara Gravendeel van het Nationaal Herbarium Nederland[3].
De typesoort is Bulbophyllum nutans.
Bulbophyllum is een geslacht met ongeveer 1800 soorten orchideeën uit de onderfamilie Epidendroideae. Het is het grootste orchideeëngeslacht en het is op de geslachten kruiskruid (Senecio) en wolfsmelk (Euphorbia) na het grootste plantengeslacht ter wereld.
Het zijn in groei- en bloeiwijze zeer variabele epifytische orchideeën, die diverse biotopen innemen, verspreid over alle tropische streken van Zuid-Amerika, Afrika, Azië, en Australazië met Malesië als zwaartepunt.
Multimedia w Wikimedia Commons Bulbofylum (Bulbophyllum) – rodzaj roślin z rodziny storczykowatych (Orchidaceae). Należy do niego co najmniej 1884 gatunków o nazwach zweryfikowanych i zaakceptowanych[4]. Są to epifity występujące w strefie równikowej głównie Starego Świata, w mniejszej liczbie rodzajów w Nowym Świecie[5]. Kwiaty są silnie pachnące, czasem odrażająco[6].
Rodzaj z rodziny storczykowatych Orchidaceae z podrodziny epidendronowych Epidendroideae z plemienia Dendrobieae[7].
Bulbofylum (Bulbophyllum) – rodzaj roślin z rodziny storczykowatych (Orchidaceae). Należy do niego co najmniej 1884 gatunków o nazwach zweryfikowanych i zaakceptowanych. Są to epifity występujące w strefie równikowej głównie Starego Świata, w mniejszej liczbie rodzajów w Nowym Świecie. Kwiaty są silnie pachnące, czasem odrażająco.
Bulbophyllum (em português: Bulbófilo) um género botânico pertencente à família das orquídeas (Orchidaceæ). Foi proposto por Thouars em Histoire Particulière des Plantes Orchidées Table 3 of the species of orchids, em 1822, ao transferir para este gênero uma espécie anteriormente por ele, a espécie tipo Phyllorkis nutans, atualmente Bulbophyllum nutans.
É o mais vasto e um dos mais complexos gêneros dentre as orquídeas, com cerca de duas mil espécies bastante diversas, distribuídas pelos trópicos de todos os continentes com predominância nos sudestes da África e da Ásia. Somente na Nova Guiné ocorrem mais de quinhentas espécies.
O nome do gênero (Bulb.) procede da latinização das palavras gregas: βολβος (bolbos), que significa "bulbo", "tubérculo", "raiz carnuda"; e φύλλον que significa "folha", aludindo à forma bulbosa das folhas da primeira planta descrita, que tem folhas bastante espessas.
Sinônimos :
Poucas são as características comuns a todas as espécies do gênero. Apresentam crescimento simpodial e frequentementa apresentam rizoma bastante longo crescendo de forma desordenada com pseudobulbos bem espaçados, de modo que até que a planta forme uma touceira, seu aspecto é bastante desarrumado e muitas espécies apresentam crescimento cespitoso. Têm uma folha por pseudobulbo, raramente duas. Estas são coriáceas e possuem pecíolo evidente. As folhas variam de poucos centímetros até quase um metro de comprimento.
A inflorescência é produzida a partir de nós do rizoma ou da base do pseudobulbo, e pode conter desde uma flor solitária, até dezenas de flores dispostas de maneiras variadas. Algumas nascem formando uma coroa ou estrela, outras formam uma umbela ou corimbo, ou podem nascer enfileiradas e paralelas. As flores também variam de poucos milímetros até cerca de 30 cm de comprimento.
Normalmente o labelo dessas plantas é bem colorido e imita insetos da região em que ocorrem. Na maioria das espécies a base do labelo é apenas levemente presa ao resto da flor de modo que podem mover-se com a mais leve brisa, assim atraindo insetos polinizadores. Algumas são perfumadas e outras produzem cheiro bastante repulsivo aos seres humanos, que pode assemelhar-se ao de carniça. As sépalas podem ser mais ou menos concrescidas e consideravelmente mais largas que as pétalas e o labelo.
Cultivam-se das maneiras mais variadas conforme seu local de origem. De modo geral os Bulbophyllum asiáticos e africanos são plantas fáceis de manter, que gostam de bastante claridade, calor e muita umidade, mas não toleram o sol pleno, em poucos anos formando grandes touceiras. Já algumas das espécies brasileiras podem ser consideradas de cultivo dificílimo. Muitas são rupícolas e gostam de bastante sol, e mesmo sol pleno com pouca umidade do ar. Outras provém de florestas e apreciam mais umidade e menos sol.
Desde a criação do gênero há controvérsias sobre a inclusão dos gêneros Cirrhopetalum e Megaclinium, bem como uma série de outros posteriormente propostos, como parte de Bulbophyllum. Além disso não há concordância sobre onde deve ocorrer a separação e quais espécies deverão ser incluídas em cada um deles. A filogenia de Bulbophyllum está sendo analisada.
Devido à sua complexidade o gênero está atualmente dividido em muitos subgêneros e quase cinquenta secções. Para o Brasil há cerca de sessenta espécies descritas, todas pequenas e pouco ornamentais, as quais pertencem a apenas quatro ou cinco dessas secções.
Bulbophyllum (em português: Bulbófilo) um género botânico pertencente à família das orquídeas (Orchidaceæ). Foi proposto por Thouars em Histoire Particulière des Plantes Orchidées Table 3 of the species of orchids, em 1822, ao transferir para este gênero uma espécie anteriormente por ele, a espécie tipo Phyllorkis nutans, atualmente Bulbophyllum nutans.
É o mais vasto e um dos mais complexos gêneros dentre as orquídeas, com cerca de duas mil espécies bastante diversas, distribuídas pelos trópicos de todos os continentes com predominância nos sudestes da África e da Ásia. Somente na Nova Guiné ocorrem mais de quinhentas espécies.
Bulbophyllum je rod rastlín z čeľade vstavačovité (Orchidaceae) zahrnujúci okolo 1 800 druhov. Predpokladá sa, že je to najväčší rod čeľade. Názov je odvodený z latinského bulbus „hľuza“ a gréckeho fylón „list“, čo vyjadruje charakteristický habitus, pri ktorom listy vyrastajú na konci veľkých pahľúz.
Má veľkú variabilitu tvaru rastliny aj kvetu, patria sem druhy radiace sa k najväčším (Bulbophyllum beccarii) i najmenším (Bulbophyllum globuliforme) predstaviteľom čeľade vstavačovitých. Charakteristický pre ne je výrazný podzemok s jednočlánkovými pahľuzami a bazálne vyrastajúcim súkvetím.
Ide o epifytické rastliny s výskytom najmä v juhovýchodnej Ázii, centrum výskytu je v horských lesoch ostrova Nová Guinea. Rozšírený je však na aj v Austrálii, na Borneu, v Afrike a na Madagaskare. Niekoľko druhov patrí medzi kriticky ohrozené.
Commons ponúka multimediálne súbory na tému Bulbophyllum
Bulbophyllum je rod rastlín z čeľade vstavačovité (Orchidaceae) zahrnujúci okolo 1 800 druhov. Predpokladá sa, že je to najväčší rod čeľade. Názov je odvodený z latinského bulbus „hľuza“ a gréckeho fylón „list“, čo vyjadruje charakteristický habitus, pri ktorom listy vyrastajú na konci veľkých pahľúz.
Bulbophyllum hay chi Lan lọng, chi Lan củ là một chi lớn của họ Orchidaceae. Với hơn 1800 loài, đây cũng là một trong các chi lớn nhất của toàn bộ giới thực vật, chỉ xếp sau Senecio và Euphorbia. Chi này được viết tắt trong các tạp chí thương mại với tên tiếng Anh Bulb.
Chi này được mô tả lần đầu bởi Louis-Marie Aubert du Petit-Thouars (viết tắt Thouars) trong cuốn sách của ông "Histoire particulière des plantes orchidées recueillies sur les trois Iles Australes d’Afrique, de France, de Bourbon et de Madagascar", mô tả 17 loài Bulbophyllum. Hiện nay có hơn 2800 ghi chép (tên và đồng âm được chấp nhận) cho chi này. Có 120 phân chi đã được liệt kê. Một số trong số này đáng được nâng thành chi. Nhiều loài có đến 10 tên đồng âm. Tên khoa học lấy từ tiếng Latinh bulbus (giống bóng đèn) và từ Hy Lạp phyllon (lá), đề cập đến pseudobulb trên đỉnh mà lá mọc lên.
Trung tâm đa dạng của chi này là rừng núi Papua New Guinea (hơn 600 loài) dường như là quê hương của tiến hóa[1], dù chi này có mặt ở khắp xứ nhiệt đới và rộng khắp ở Úc, Đông Nam với hơn 200 loài ở Borneo, Ấn Độ, Madagascar (với 135 loài, một số loài bản địa), châu Phi và các vùng nhiệt đới ở Trung Mỹ và Nam Mỹ.
Một số loài Bulbophyllum thuộc nhóm loài bị đe dọa và được công nhận bởi IUCN:
Ngoài ra, Bulbophyllum porphyrostachys là loài nằm trong sách đỏ IUCN với tình trạng gần bị đe dọa.
Bulbophyllum baileyi var. alba
Bulbophyllum falcatum
Bulbophyllum lepidum
Bulbophyllum putidum
Bulbophyllum pectenveneris
Bulbophyllum hay chi Lan lọng, chi Lan củ là một chi lớn của họ Orchidaceae. Với hơn 1800 loài, đây cũng là một trong các chi lớn nhất của toàn bộ giới thực vật, chỉ xếp sau Senecio và Euphorbia. Chi này được viết tắt trong các tạp chí thương mại với tên tiếng Anh Bulb.
Бульбофи́ллюм[2] (лат. Bulbophyllum) — род многолетних травянистых растений семейства Орхидные.
Аббревиатура родового названия в промышленном и любительском цветоводстве — Bulb.[3]
Один из наиболее многочисленных родов семейства Орхидные.
Эпифиты, реже литофиты или наземные растения.
Распространены в тропической части Азии, в Новой Гвинее, Южной, Центральной и Северной Америке.
Название происходит от греческих слов «bulbos» — клубень и «phyllon» — лист[4].
Род впервые описан французским ботаником Louis-Marie Aubert du Petit-Thouars в книге «Histoire particulière des plantes orchidées recueillies sur les trois Iles Australes d’Afrique, de France, de Bourbon et de Madagascar».
По данным Королевских ботанических садов в Кью.
Симподиальные растения от мелких до крупных размеров. Стебель ползучий, примыкающий к субстрату, обычно несет разнообразной формы туберидии. Туберидии большинства видов выпуклые, часто угловатые, одно- или двулистные.
Листья занимают апикальное положение на псевдобульбе, тонкие или мясистые, разнообразные по форме, раскидистые или свисающие.
У большинства видов соцветия многоцветковые, кистевидные, формирующиеся у основания туберидиев. Цветки по величине от маленьких до крупных, у одних видов приятно ароматные, у других — имеют неприятный запах. Губа простая или трехлопастная, часто мясистая, иногда реснитчатая или опушённая. Колонка короткая, прямая. Восковидных поллиниев — 4.
По информации базы данных The Plant List (2013), род включает 1,884 видов [5].
Ряд видов рода Бульбофиллюм находятся под угрозой исчезновения, и признаются в качестве таковых Всемирным союзом охраны природы (МСОП):
Температурный режим культивирования зависит от экологии вида. Растения произрастающие в горных районах, как правило относятся к умеренной или холодной температурной группе. Виды из равнинных областей к умеренной или теплой[4].
Выращивают на блоках, в подвесных корзинках для эпифитов или в горшках.
Бульбофи́ллюм (лат. Bulbophyllum) — род многолетних травянистых растений семейства Орхидные.
Аббревиатура родового названия в промышленном и любительском цветоводстве — Bulb.
Один из наиболее многочисленных родов семейства Орхидные.
Эпифиты, реже литофиты или наземные растения.
Распространены в тропической части Азии, в Новой Гвинее, Южной, Центральной и Северной Америке.
超過2000种
石豆兰属（学名：Bulbophyllum）是兰科下的一个属，为附生兰。该属共有超過2000种，分布于热带地區的非洲，南亞洲，拉丁美洲，西印度群島，印度洋和太平洋的各個島嶼。[2][1]
这是一篇與植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 
マメヅタラン属(Bulbophyllum)は、ラン科の着生植物の群である。世界に1000種以上もある、極めて大きな属である。
マメヅタラン属に属する種は、着生に適応した特殊な形態を持つ。概して小型であるが、大きいものは葉の長さが1mを超える。花も小さいものが多いものの、大きいもの、多数を並べるものと様々。形態的にはきわめて多様であり、鑑賞用に栽培されるものもある。
匍匐茎を這わせ、まばらに根を出して岩や樹木に着生する。匍匐茎には間をおいて丸っこい偽球茎をつける。葉は偽球茎の上に1(または2）つつき、その間に関節がある。
花は偽球茎の側面から出た枝の先に一つだけつくか、総状か散状につく。花は小型か中型。花弁は総じて小さい。また一般のランでは発達している唇弁はごく小さくて反り返る。その代わりに下両側の二弁がやや発達する傾向がある。花粉塊は四個で蝋質、付属物はない。
それ以外の部分については様々で、外見上の特徴はきわめて多様。外花披の上側のものは花弁と同程度に小さい例も多いが、大きく発達する例もある。萼の下側一対はよく発達し、左右に分かれるか、往々にして基部でくっついて先端に向かって下から受けるようになる。種によってはこれが大きく発達し、長く伸びる。花弁に毛状などの付属物を持つものもある。
また、これらの花弁やその付属物の基部に関節があり、軽い風にも揺れ動くものがある。色は赤・紫から黄色など様々だが、総じて派手な色合いのものは少ない。香りのよいものもあるが、悪臭を放ち、ハエを誘引すると考えられているものもある。
アジアの熱帯域を中心に、アメリカ、アフリカ、オーストラリアに分布がある。この属は、東南アジア・アフリカ・南アメリカという世界の三大熱帯域のすべてに分布するという点で、他に例の少ないものである[1]。 種分化の中心は東南アジアにあり、特にニューギニアには約400種と最大の種数がある[2]。
日本には以下の種を産する。このうちで上三種はいずれも小型種で、比較的普通に見られる。なお、側萼片が互いに癒合して長く伸び、そのような花を花茎の先端に輪生状につけるものをシコウラン属(Cirrhopetarum)とすることもある。
日本産のものは小型であまり目立たないものが多い。それでも栽培のための採集が多く、個体数は多くない。ただ、あまり頑張って栽培もされない。その中ではミヤマムギランの斑入りはやや注目されている。
この属の大部分は熱帯域に分布するが、それらの中には洋ランとして栽培されるものもあり、それらは学名仮名読みでバルボフィラムと呼ばれる。シコウラン属を分ける場合はこれをシルホペタルムと呼ぶ。
以下に、代表的な種をあげておく。
