dcsimg

Associations ( англиски )

добавил BioImages, the virtual fieldguide, UK
Foodplant / pathogen
Florida Passion Flower virus infects and damages stunted plant of Passiflora

In Great Britain and/or Ireland:
Foodplant / saprobe
gregarious, immersed then erumpent pycnidium of Macrophoma coelomycetous anamorph of Macrophoma passifloricola is saprobic on dead stem of Passiflora
Remarks: season: 5

лиценца
cc-by-nc-sa-3.0
авторски права
BioImages
проект
BioImages
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
BioImages, the virtual fieldguide, UK

Description ( англиски )

добавил Flora of Zimbabwe
Climbing herbs or lianes. Stipules 2 or 0. Leaves alternate, lobed or simple; petiole often with glands. Tendrils usually solitary in leaf axils, rarely 0. Flowers usually large and handsome, axillary, solitary or in racemes, bisexual, 5-merous. Bracts often 3, forming an involucre below the fl. Sepals often coloured inside, sometimes with horns on the back just below apex. Petals 5 or 0, membranous, more vividly coloured than the sepals. Corona present, variously shaped, simple or usually composed of filaments. Androgynophore usually distinct. Stamens 5, free. Styles 3. Fruit usually indehiscent, ± berry-like, spherical or ellipsoid, or rarely fusiform. The structure of the flower is described in this labelled image of Passiflora subpeltata. Species of the genus were called "Calvary Lesson" by Catholic missionaries in S America (Mabberley, 1997) and the explanation of that is also given on the same page.
лиценца
cc-by-nc
авторски права
Mark Hyde, Bart Wursten and Petra Ballings
библиографски навод
Hyde, M.A., Wursten, B.T. and Ballings, P. (2002-2014). Passiflora Flora of Zimbabwe website. Accessed 28 August 2014 at http://www.zimbabweflora.co.zw/speciesdata/genus.php?genus_id=990
автор
Mark Hyde
автор
Bart Wursten
автор
Petra Ballings
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
Flora of Zimbabwe

Description ( англиски )

добавил Phytokeys
Herbaceous or woody, perennial (rarely annual or with annual shoots from perennial roots), tendril-climbing vines or lianas, rarely shrubs or small trees lacking tendrils; usually containing cyanogenic glycosides having a cyclopentenoid ring system; glabrous to densely pubescent with simple trichomes, rarely gland-headed. Stems terete to lobed or sharply angled, occasionally with anomalous secondary growth, the shoot apex erect to cernuous. Leaves alternate (very rarely subopposite to opposite), simple (rarely palmately compound), petiolate, often with variously shaped and positioned extrafloral nectary glands on the petiole; laminas unlobed or lobed, often heteroblastic, pinnately to often palmately (rarely pedately) veined, variegated or not, entire to serrate, peltate or not, often bearing small nectaries associated with marginal teeth or indentations, or abaxially submarginal, or abaxial between the major veins. Stipules setaceous or narrowly triangular to foliaceous, persistent or early deciduous, entire to serrate, sometimes the margins with glands, occasionally cleft. Tendrils axillary, simple (rarely compound), representing a modified flower stalk of the central part of the inflorescence, straight, curved, or circinate during development at the shoot apex, rarely with adhesive terminal disks. Inflorescences axillary, bracteate or rarely ebracteate, cymose, the central pedicel developed into a tendril, the peduncle very reduced or usually absent, the pedicels then arising collateral to the tendril (sometimes aborted), solitary or paired; secondary inflorescences may be present as condensed axillary or terminal shoots, determinate or rarely indeterminate; pedicels articulate distal to bracts, the distal portion called the floral stipe; bracts setaceous and scattered to foliaceous or pinnatifid and involucrate, occasionally glandular at margin. Flowers bisexual (sometimes functionally staminate), actinomorphic or rarely the reproductive parts zygomorphic; hypanthium ± flat to campanulate, occasionally the perianth basally connate/adnate into a floral tube; sepals 5 (very rarely 8), quincuncially imbricated (rarely non-overlapping) in the bud, occasionally carinate, sometimes with a subapical projection; petals 5 (very rarely 8) or sometimes wanting, quincuncially imbricated (rarely non-overlapping) in the bud, the same length as or shorter (rarely slightly longer) than the sepals; corona present at the base of the calyx or corolla or adnate to the inside of the floral tube, in 1 to many series of distinct to occasionally connate, short to elongate, often showy filaments or outgrowths, sometimes membranous, the innermost series, called the operculum, often connate at least basally, frequently membranous and shielding the nectary; the limen (extrastaminal nectariferous disk) present as a ring or cup around base of androgynophore (or rarely the ovary if androgynophore absent), or discoid or conical and adnate to the floor of hypanthium. Stamens 5(8 in one species), usually alternate with the petals, borne on an often elongate androgynophore or androgynophore rarely absent; filaments free just below ovary or rarely connate into a tube around ovary; anthers introrse in bud, moving to become extrorse (rarely latrorse) at anthesis, dorsifixed, versatile, dehiscing longitudinally, borne parallel or perpendicular to their filaments; pollen binucleate, 3- to 12-colporate. Carpels 3(-5), connate, ovary superior, unilocular, borne on an often elongate androgynophore (rarely sessile), placentation parietal, anatropous ovules numerous on each placenta; styles distinct, rarely connate near base; stigmas capitate, clavate, reniform, or occasionally bilobed. Fruit a few to many seeded berry, rarely a loculicidal or anomalously dehiscent capsule. Seeds arillate, usually flattened, the testa pitted, reticulate-foveate, or transversely grooved or sulcate; endosperm slightly ruminate, oily, abundant; embryo straight, the cotyledons usually elliptic to oblong-elliptic; germination epigeal (rarely hypogeal). Chromosome numbers: n = 6, 9, 10, 12 (rarely 7, 11, 18, 42).
лиценца
cc-by-3.0
авторски права
Kristen Porter-Utley
библиографски навод
Porter-Utley K (2014) A revision of Passiflora L. subgenus Decaloba (DC.) Rchb. supersection Cieca (Medik.) J. M. MacDougal & Feuillet (Passifloraceae) PhytoKeys (43): 1–224
автор
Kristen Porter-Utley
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
Phytokeys

Qonaqotu ( азерски )

добавил wikipedia AZ

Qonaqotu (lat. Passiflora)[1]qonaqotukimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.[2]

Sinonimləri

Növləri

Azərbaycanın dərman bitkiləri

Digər növləri

İstinadlar

  1. Nurəddin Əliyev. Azərbaycanın dərman bitkiləri və fitoterapiya. Bakı, Elm, 1998.
  2. Elşad Qurbanov. Ali bitkilərin sistematikası, Bakı, 2009.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AZ

Qonaqotu: Brief Summary ( азерски )

добавил wikipedia AZ

Qonaqotu (lat. Passiflora) — qonaqotukimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AZ

Passiflora ( каталонски; валенсиски )

добавил wikipedia CA

La passiflora (Passiflora) és un gènere de plantes amb flors de la família de les passifloràcies. Les espècies d'aquest gènere adopten principalment la forma de liana o de planta enfiladissa i en alguns casos són arbusts o herbàcies. Són originàries de gran part del món excepte Europa i Àfrica (on hi ha altres membres de la família Passiofloràcia). Nou espècies són originàries dels Estats Units i moltes ho són d'Amèrica del Sud. També n'hi ha a la Xina, Nova Guinea i Nova Zelanda.

Algunes espècies s'han naturalitzat: per exemple, la passionera blava actualment creix silvestre a Espanya.[1] El fruit de la passió o maracujà (P. edulis) es conrea a gran part del món.

Ecologia

Les passioneres tenen una estructura floral única i molt característica i no els cal una abella de llengua llarga per a ser pol·linitzades. Les abelles xilocopes són actives pol·linitzadores. També la pol·linitzen vespes borinots i ratpenats.

Algunes espècies

Híbrids de jardineria

Referències

  1. Dana et al. [2001]

Bibliografia

  • Dana, E.D.; Sanz-Elorza, M. & Sobrino, E. [2001]: Plant Invaders in Spain Check-List. Text complet en PDF (anglès)
  • Akhondzadeh, Shahin; Naghavi, H.R.; Vazirian, M.; Shayeganpour, A.; Rashidi, H. & Khani, M. (2001): Passionflower in the treatment of generalized anxiety: a pilot double-blind randomized controlled trial with oxazepam. Journal of Clinical Pharmacy and Therapeutics 26(5): 363-367. doi:10.1046/j.1365-2710.2001.00367.x Text complet en PDF (anglès)
  • Drugs.com [2008]: Passion Flower. Consultada 1.11.2008 (anglès)
  • Duke, James A. [2008]: Bases de dades fitoquímica i etnobotànica del doctor DukePassiflora spp. Consultada 1.11.2008 (anglès)
  • Hansen, A. Katie; Escobar, Linda K.; Gilbert, Lawrence E. & Jansen, Robert K. (2006): Paternal, maternal, and biparental inheritance of the chloroplast genome in Passiflora (Passifloraceae): implications for phylogenic studies. Botany 94(1): 42-46. Text complet en PDF (anglès)
  • Marzell, Heinrich (1927): Deutsches Wörterbuch der Pflanzennamen ["Diccionari alemany de noms de plantes"]. Leipzig.
  • Pukui, Mary Kawena; Elbert, Samuel Hoyt; Mookini, Esther T. & Nishizawa, Yu Mapuana (1992): New Pocket Hawaiian Dictionary with a Concise Grammars and Given Names in Hawaiian. University of Hawaii Press, Honolulu. ISBN 0-8248-1392-8
  • Petersen, Elly (1966): Passionsblume ["Passion flowers"]. A: Praktisches Gartenlexikon der Büchergilde (2nd ed.): 270-271. Büchergilde Gutenberg. Frankfurt am Main, Vienna, Zürich. (alemany)
  • Radhamani, T.R.; Sudarshana, L. & Krishnan, R. (1995): Defence and carnivory: dual roles of bracts in Passiflora foetida. Journal of Biosciences 20(5): 657-664. doi:10.1007/BF02703305 Text complet en PDF (anglès)
  • University of Maryland Medical Center (UMMC) (2008): Passionflower. Consultada 1.11.2008 (anglès)

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies


лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autors i editors de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CA

Passiflora: Brief Summary ( каталонски; валенсиски )

добавил wikipedia CA

La passiflora (Passiflora) és un gènere de plantes amb flors de la família de les passifloràcies. Les espècies d'aquest gènere adopten principalment la forma de liana o de planta enfiladissa i en alguns casos són arbusts o herbàcies. Són originàries de gran part del món excepte Europa i Àfrica (on hi ha altres membres de la família Passiofloràcia). Nou espècies són originàries dels Estats Units i moltes ho són d'Amèrica del Sud. També n'hi ha a la Xina, Nova Guinea i Nova Zelanda.

Algunes espècies s'han naturalitzat: per exemple, la passionera blava actualment creix silvestre a Espanya. El fruit de la passió o maracujà (P. edulis) es conrea a gran part del món.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autors i editors de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CA

Mučenka ( чешки )

добавил wikipedia CZ
 src=
Mučenka jedlá (marakuja)
 src=
Passiflora racemosa

Mučenka (Passiflora) je rod vytrvalých, většinou popínavých bylin, ale také keřů z čeledi mučenkovitých. Většina z nich se vyznačuje nápadnými pravidelnými květy neobvyklých tvarů i barev (například Pasiflora racemosa vytváří hrozny červených poupat, která po jednom rozkvétají do asi 10 cm velkých jasně červených květů). Najdeme ale i druhy s květy zcela nenápadnými (např. Passiflora suberosa má nejvýše 2 cm velké květy zelené barvy). Květy vyrůstají z paždí listů a kvetou obvykle jen jeden den. Jejich počet výrazně závisí na tom, jak se rostlině daří – v ideálních podmínkách není výjimkou, že z paždí listu vyrostou květy hned dva, nebo i čtyři. Poupata je rostlina schopna vytvořit i na úponcích, kterými se přidržuje opory. Celý rod obsahuje přibližně 520 druhů, mučenka modrá se pěstuje po celém světě, v teplejších krajích jako okrasná, jinde jako pokojová rostlina, a mučenka jedlá (marakuja) v subtropech kvůli plodům (bobulím).

Rozšíření

Různé druhy mučenky jsou původní v Jižní i Severní Americe, v Asii a v Austrálii. Mučenku modrou přivezli do Evropy v barokní době misionáři a rozšířila se jako pokojová rostlina, v Itálii a ve Francii roste i volně a ve Španělsku běžně zplaňuje. Mučenka jedlá (Passiflora edulis) se pěstuje kvůli bobulím (marakuja) hlavně v Karibské oblasti a v Jižní Africe, a to ve žluté a tmavé variantě (Pasiflora edulis var. flavicarpa a Pasiflora edulis var. edulis). V posledních letech se v nabídce zahradnictví objevilo i dost okrasných kultivarů, které vznikly křížením původních botanických druhů.

Název

Latinský název Passiflora dali rostlině jezuité (passio = utrpení, flos = květ). Název vznikl z toho, že v nápadném květu mučenky modré Passiflora caerulea lze vidět nástroje umučení Ježíše Krista: uprostřed tři černé čnělky s bliznami jako hřeby, prašníky jako kladiva nebo jako pět ran Kristových a okolo věnec barevných vláken jako trnovou korunu. Špičatě zakončené listy představovaly kopí, úponky důtky, deset okvětních lístků deset apoštolů. Český název mučenka (a stejně tak anglické passion flower, passion fruit) je překladem z latiny.

Mučenky s českými názvy

Význam

Mučenky jsou nejenom okrasné rostliny, ale používají se i v potravinářství a medicíně. Plody řady mučenek jsou jedlé, nejznámější je maracuja (Passiflora edulis) nebo granadilla (Passiflora lingualis). Mezi další jedlé druhy patří Passiflora alata, Passiflora quadrangularis, Passiflora laurifolia (známá jako vodní citron) nebo Passiflora maliformis – jeden z jejích několika lidových názvů by se dal přeložit jako sladká tykev. Aromatické plody se zpracovávají do šťáv, džusů nebo marmelád – často ve směsi s jiným ovocem (multivitamíny). Najdete je například i v ovocných jogurtech a podobně. V lécích se používají pro svoje mírné analgetické, sedativní a spasmolytické účinky (například kombinované fytofarmakum Novo-Passit se používá na léčbu neurotických příznaků). Dále se používají jako chuťová korigens.

Odkazy

Externí odkazy

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia autoři a editory
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CZ

Mučenka: Brief Summary ( чешки )

добавил wikipedia CZ
 src= Mučenka jedlá (marakuja)  src= Passiflora racemosa

Mučenka (Passiflora) je rod vytrvalých, většinou popínavých bylin, ale také keřů z čeledi mučenkovitých. Většina z nich se vyznačuje nápadnými pravidelnými květy neobvyklých tvarů i barev (například Pasiflora racemosa vytváří hrozny červených poupat, která po jednom rozkvétají do asi 10 cm velkých jasně červených květů). Najdeme ale i druhy s květy zcela nenápadnými (např. Passiflora suberosa má nejvýše 2 cm velké květy zelené barvy). Květy vyrůstají z paždí listů a kvetou obvykle jen jeden den. Jejich počet výrazně závisí na tom, jak se rostlině daří – v ideálních podmínkách není výjimkou, že z paždí listu vyrostou květy hned dva, nebo i čtyři. Poupata je rostlina schopna vytvořit i na úponcích, kterými se přidržuje opory. Celý rod obsahuje přibližně 520 druhů, mučenka modrá se pěstuje po celém světě, v teplejších krajích jako okrasná, jinde jako pokojová rostlina, a mučenka jedlá (marakuja) v subtropech kvůli plodům (bobulím).

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia autoři a editory
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CZ

Passionsblumen ( германски )

добавил wikipedia DE

Die artenreiche Pflanzengattung der Passionsblumen (Passiflora) gehört zur Familie der Passionsblumengewächse (Passifloraceae). Die meisten der über 530 Arten sind in der Neotropis beheimatet, aber etwa 20 Arten stammen aus der Paläotropis.

Beschreibung

Passiflora-Arten sind meist ausdauernde krautige oder verholzende Pflanzen, nur eine Art ist eine einjährige Pflanze. Meist wachsen sie als Kletterpflanzen, selten als selbständig aufrechte Sträucher oder Bäume. In den Blattachseln werden Ranken gebildet. Die wechselständigen, gestielten Laubblätter sind ganz unterschiedlich gestaltet. An den Blattstielen befinden sich extraflorale Nektarien.

Das auffallendste Merkmal der Passionsblumen sind die radiärsymmetrischen Blüten, die von weniger als einem Zentimeter bis zu 18 Zentimeter Durchmesser haben können. Die Blütenhüllblätter, oft gekennzeichnet durch leuchtende Farben, umhüllen ringförmig angeordnete fadenförmige oft intensiv gefärbte 15 bis 50 Staminodien, den Strahlenkranz. In der Mitte der Blüte sind die Fortpflanzungsorgane (fünf fertile Staubgefäße und drei Narben) zu einer sogenannten Säule (Androgynophor) zusammengefasst angeordnet, die die Blütenhüllblätter weit überragen.

Es werden Beeren gebildet.

Herkunft und Etymologie

Die meisten der über 530 Passiflora-Arten stammen aus Südamerika und Mittel- bis südliches Nordamerika, jedoch kommen auch ungefähr 25 Arten in Australien (Passiflora aurantia, Passiflora herbertiana und Passiflora cinnabarina), Asien, Madagaskar und eine auf den Galapagos-Inseln vor. Die Indianer verwendeten teilweise ihre heilende oder berauschende Wirkung. Der Name Maracuja (maracujá) stammt aus dem Portugiesischen, das das Wort aus der indigenen südamerikanischen Tupi-Sprache entlehnt hat, und bedeutet „Mara = Speise, Cuja = Gefäß“.

Christliche Einwanderer erkannten in den Blüten Symbole der Passion Christi. Dabei symbolisieren die zehn Blütenblätter die Apostel ohne Judas und Petrus, die Nebenkrone (violett-weiß) als rotgetüpfelter Nektarienkranz die blutige Dornenkrone, die fünf Staubblätter (gelb, pentagon-ähnlich) die fünf Wunden Christi und die drei Griffel (rotbräunlich, oben) die Kreuznägel. Die Sprossranken sollen die Geißel symbolisieren.[1] Entsprechend entstand der Name Passiflora incarnatalat. „die fleischgewordene Passionsblume“. Im Laufe der Zeit deuteten die Christen auch andere Pflanzenteile als Leidenswerkzeuge,[2] wie zum Beispiel das Blatt als die „Lanze des Longinus“.

Einige Arten

 src=
Blaue Passionsblume (Passiflora caerulea)
 src=
Dieser Artikel oder nachfolgende Abschnitt ist nicht hinreichend mit Belegen (beispielsweise Einzelnachweisen) ausgestattet. Angaben ohne ausreichenden Beleg könnten demnächst entfernt werden. Bitte hilf Wikipedia, indem du die Angaben recherchierst und gute Belege einfügst.

Es gibt etwas mehr als 530 Passiflora-Arten. Sie variieren bezüglich Blütenfarbe (grün, weiß, rosa, pink, rot, lila, violett, himmelblau bis sehr dunkles blau und auch schwarz), Blattfarbe und -größe (unzählige Grüntöne, auch panaschiert und mehrfarbig, von einem halben Zentimeter bis zu einem Meter), Blattform (un- bis neungelappt) und der Größe der Früchte (mehrere Kilogramm bis wenige Gramm) sowie der übrigen Gestalt der Pflanze.

Durch Züchtung sind im 20. Jahrhundert zudem mehrere hundert Hybridsorten hinzugekommen. Selten gibt es auch Hybriden, welche sich trotz gleicher Chromosomenzahl nur sehr schlecht kreuzen lassen.

Auch sind einige tetraploide Hybride sowie Arten durch Einsatz von Colchicin erzeugt worden, welche meist größere Blüten, Blätter und Früchte bekommen und außerdem aus sterilen Hybriden wieder fertile Hybride machen.

Als Topfpflanze (Zimmerpflanze) am bekanntesten ist die Blaue Passionsblume (Passiflora caerulea) sowie Passiflora ×violacea, eine Hybride aus Passiflora caerulea mit Passiflora racemosa.

Passiflora incarnata ist eine Kletterpflanze mit dünnen, grünen, verholzenden Sprossachsen, drei- bis fünfteilig gelappten Laubblättern und einzeln stehenden Blüten mit auffallender, violett-weiß gestreifter Nebenkrone. Sie wird bis zu 10 m hoch und in der Medizin verwendet, sie ist nahe mit Passiflora edulis verwandt.

Die bekanntesten Arten unter den rotblühenden Passionsblumen sind Passiflora racemosa, Passiflora murucuja, Passiflora alata, Passiflora coccinea, Passiflora vitifolia oder Passiflora piresii.

Die meisten Passionsblumenarten sind ursprünglich im tropischen und subtropischen Südamerika beheimatet, drei jedoch in Nordamerika (Passiflora affinis, Passiflora incarnata und Passiflora lutea) und mehrere in Asien, Australien und Ozeanien. Die nordamerikanischen Arten sowie Passiflora tucumanensis und Passiflora caerulea weisen eine Frostresistenz auf und können unter günstigen Bedingungen auch in Mitteleuropa draußen gepflanzt werden – zum Beispiel zur Begrünung einer südlichen Hauswand. Passiflora caerulea, Passiflora incarnata und Passiflora lutea sind hierbei die widerstandsfähigsten Pflanzen und können unter günstigen Bedingungen −15 °C aushalten, wobei sie jedoch auf den Boden zurückfrieren und im Frühjahr wieder aus dem Wurzelstock (bei Passiflora caerulea) oder aus ihren unterirdischen Rhizomen (Passiflora lutea, Passiflora incarnata) austreiben. Gewisse natürliche Selektionen der Passiflora incarnata brauchen sogar eine Kältestratifikation im Winter, damit ihre Samen austreiben.

Alle Passionsblumen-Arten der Untergattung Astrophea (zum Beispiel Passiflora lindeniana und Passiflora macrophylla) sind keine Kletterpflanzen, sondern kleine Bäume, deren Laubblätter einen Meter Länge erreichen können.

Als Nutzpflanzen bekannt sind vor allem Passiflora edulis, Passiflora quadrangularis und Passiflora ligularis, welche die bekannten Früchte Maracuja (auch verwendete Schreibweise: Marakuja) bzw. Grenadilla (Granadilla) hervorbringen.

Systematik

Die Gattung Passiflora wurde lange Zeit in 22 oder 24 Untergattungen gegliedert (Klassifikation nach Killip 1938).[3] Seit John MacDougal und Christian Feuillet 2004[4] wurde die Zahl auf vier Untergattungen reduziert. Die vier monophyletischen Untergattungen nach Feuillet & MacDougal 2004 sind:

  • Untergattung Passiflora L.: Mit etwa 240 Arten, darunter auch die bekanntesten Passiflora caerulea, Passiflora incarnata, Passiflora edulis f. edulis, Passiflora edulis f. flavicarpa und Passiflora ligularis. Sie zeichnen sich durch die „typischen“ Passionsblumen-Blüten aus und tragen zumeist essbare bis wohlschmeckende Früchte (siehe Passiflora edulis).
  • Untergattung Decaloba (DC.) Rchb.: Die etwa 220 Arten der Untergattung Decaloba sind zumeist relativ klein und unscheinbar. Dazu gehören beispielsweise Passiflora morifolia, Passiflora coriacea, Passiflora citrina und Passiflora sanguinolenta. Ihre Blüten können gelb, rot, orange, weiß und hellgrün sein. Ein besonderes Merkmal von ihnen ist, dass viele Arten von Natur aus panaschierte Laubblätter bilden, welche wie zum Beispiel bei Passiflora trifasciata auch eine leicht rötliche Färbung besitzen können.
  • Untergattung Astrophea (DC.) Mast.: Mit etwa 52 Arten.
  • Untergattung Deidamioides (Harms) Killip: Mit etwa 13 Arten.

Früchte

Die Früchte sind botanisch gesehen Beeren. Früchte der Gattung, die von Menschen gegessen werden, nennt man je nach Art Maracuja oder Grenadillen (auch Granadillen). Sie sind eiförmig, haben eine feste Haut und enthalten innen einen oft bitter bis süßlich oder auch extrem sauer schmeckenden Saft mit vielen essbaren Kernen (ähnlich wie Granatäpfel). Sie enthalten viel Vitamin C.

Die Früchte von der Blauen Passionsblume (Passiflora caerulea) sind etwa 5 cm lang, gelb und vom Geschmack eher ungenießbar. Die Früchte der meisten anderen Passionsblumenarten der Untergattung Passiflora sind ähnlich, unterscheiden sich jedoch teils sehr in Größe, Farbe und Geschmack. Der Saft von Passiflora edulis wird auch unter der lateinamerikanischen Bezeichnung Maracuyá (Venezuela: Parchita) in Fruchtsaftgetränke gemischt. Früchte der Untergattung Decaloba sind deutlich kleiner und nicht zum Verzehr geeignet; einige sind sogar giftig. Aber auch Arten der Untergattung Tacsonia wie die Curuba oder Bananenpassionsfrucht (Passiflora tripartita var. mollissima) werden wegen ihrer Früchte kultiviert. Diese sind länglich und können selten in spezialisierten Fruchthandlungen erworben werden.

Man unterscheidet folgende Passionsfrüchte:[5]

Inhaltsstoffe

Arten der Gattung Passiflora enthalten Indol-Alkaloide (die sog. beta-Carboline Harman, Harmin, Harmol, Harmalol und Harmalin), Flavonoide (Chrysin, Vitexin, Isovitexin, Orientin und Isoorientin) und Saponine wie Quadrangulosid. Problematisch ist, dass noch nicht alle Inhaltsstoffe dieser Pflanzen identifiziert werden konnten, und auch der Gehalt dieser Substanzen selbst innerhalb einer Art unterschiedlich ist. In einem Fall konnte eine toxische Wirkung von Passiflora-Behandlung nachgewiesen werden. Insgesamt gibt es einen Mangel an Studien zur Erfassung aller Pflanzenbestandteile, ihrer Wirkungsweisen und möglicher Gefahren. Dies ist jedoch im Bereich der traditionellen Heilpflanzen nicht ungewöhnlich.[6][7][8][9]

Naturheilkunde

Die Blätter von Passionsblumen (weitestgehend auf die Art Passiflora incarnata beschränkt) werden in der Phytotherapie gegen nervöse Unruhe, Anspannung, Reizbarkeit oder Angstzustände und damit zusammenhängende Schlafstörungen, Rückenschmerzen und Verspannungen oder Herzbeschwerden oder Magen-, Darmbeschwerden eingesetzt, ferner auch bei depressiver Verstimmung, Hysterie oder Asthma. Es sind keine Nebenwirkungen bekannt. Über die Verträglichkeit während der Schwangerschaft gibt es keine umfangreichen Erfahrungen.

Die Blätter und die Stängel können sowohl frisch als auch getrocknet als Tee getrunken werden und sind auch als Fertigpräparate erhältlich. Daneben werden viele Kombinationspräparate, teilweise auch als Saft, angeboten, zum Beispiel mit Baldrian, Johanniskraut, Hopfen, Melisse oder Weißdorn gemischt.

 src=
Heliconius melpomene rosina aus der Familie der Passionsblumenfalter (Heliconiinae)

Ökologie

Manche Vertreter der Passionsblumen haben im Laufe der Evolution eine besondere Form von Mimikry entwickelt, um sich vor dem Blattfraß der Raupen der Heliconius-Falter zu schützen. Um Kannibalismus zu vermeiden, untersucht der Falter vor der Eiablage, ob sich auf den fraglichen Blättern bereits Eier von Artgenossen befinden. Die Eier des Falters sind gelb gefärbt. Einige Arten der Passifloraceae erzeugen selbst gelbe Punkte auf ihren Blättern und täuschen so einen Befall vor. Auch locken Passionsblumen durch das Absondern eines bestimmten Nektars gezielt Ameisen und Wespen an, die die Eier und Raupen des Falters fressen sollen.

Literatur

  • A. Katie Hansena, Lawrence E. Gilberta, Beryl B. Simpsona, Stephen R. Downieb, Armando C. Cervic, Robert K. Jansen: Phylogenetic Relationships and Chromosome Number Evolution in Passiflora, In: Systematic Botany, Volume 31 (1), 2006, S. 138–150. doi:10.1600/036364406775971769 (Abschnitte Beschreibung und Systematik)
  • Bettina und Torsten Ulmer: Passionsblumen, Formosaverlag, Witten 1999

Einzelnachweise

  1. Anton Hungari (Hrsg.): Osterglöcklein. Erbauliche Unterhaltungen für den Osterfestkreis im katholischen Kirchenjahre. J. D. Sauerländer, Frankfurt am Main 1862, S. 85.
  2. Wolfgang Caesar, Roland Spohn: Passionsblume, Kulturhistorische Aspekte einer Arzneipflanze, 1997, Deutsche Apothekerzeitung, 137. Jahrgang, Nummer 8, Seiten 51–61.
  3. Ellsworth Paine Killip: The American species of Passifloraceae, 1938, Field Museum of Natural History Publications.
  4. Torsten Ulmer, John Mochrie MacDougal, Bettina Ulmer: Passiflora. Passionflowers of the World. Portland/Or. u. a., Timber Press, 2004, ISBN 978-0-88192-648-4.
  5. Gunther Franke (Hg.): Nutzpflanzen der Tropen und Subtropen. Band 2: Spezieller Pflanzenbau. Ulmer, Stuttgart 1994, S. 290f. ISBN 3-8252-1768-X
  6. K. C. dos Santos et al.: Sedative and anxiolytic effects of methanolic extract from the leaves of Passiflora actinia. In: Braz. arch. biol. technol. 49/4/2006. S. 565–573, . doi:10.1590/S1516-89132006000500005 Online-Version
  7. K. Dhawan et al.: Passiflora: a review update. In: J Ethnopharmacol. 94/1/2004. S. 1–23. PMID 15261959
  8. C. Wolfman et al.: Possible anxiolytic effects of chrysin, a central benzodiazepine receptor ligand isolated from Passiflora coerulea. In: Pharmacol Biochem Behav. 47/1/1994. S. 1–4. PMID 7906886
  9. A. A. Fisher et al.: Toxicity of Passiflora incarnata. In: Journal of Toxicology Clinical Toxicology. 38/1/2000. S. 63–66. doi:10.1081/CLT-100100919
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia DE

Passionsblumen: Brief Summary ( германски )

добавил wikipedia DE

Die artenreiche Pflanzengattung der Passionsblumen (Passiflora) gehört zur Familie der Passionsblumengewächse (Passifloraceae). Die meisten der über 530 Arten sind in der Neotropis beheimatet, aber etwa 20 Arten stammen aus der Paläotropis.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia DE

Kururunku ( кечуански )

добавил wikipedia emerging languages

Kururunku, Tintin icha Hulun (genus Passiflora) nisqakunaqa huk wayuq yurakunam, 530 rikch'aqmi. Achka rikch'aqkunap rurunkunatam mikhunchik.

Huk rikch'aqkuna

Pukyukuna

  • Justo Mantilla Holguín, Oscar Olazábal Castillo (2008): Pachamama Hampi Qhoranchiskuna: Las Plantas Medicinales de nuestra Madre Tierra, Valle Sagrado de los Inkas-Cusco. Instituto de Ecología y Plantas Medicinales, Qusqu.

Hawa t'inkikuna

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia emerging languages

Kururunku: Brief Summary ( кечуански )

добавил wikipedia emerging languages

Kururunku, Tintin icha Hulun (genus Passiflora) nisqakunaqa huk wayuq yurakunam, 530 rikch'aqmi. Achka rikch'aqkunap rurunkunatam mikhunchik.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia emerging languages

Mkarakara ( свахили )

добавил wikipedia emerging languages

Mikarakara au mipesheni ni mimea mitambazi ya jenasi Passiflora katika familia Passifloraceae. Matunda yao huitwa makarakara au mapesheni.

Asilia ya mimea hii ni Amerika, Amerika ya Kati na ya Kusini hasa. Kuna takriban spishi 550. Siku hizi spishi kadhaa hukuzwa sana katika kanda za tropiki na hapa Afrika ya Mashariki mkarakara-jeusi na mkarakara-tamu inajulikana sana na mkarakara-njano pia tangu mwanzo wa karne hii.

Spisi zinazakuzwa katika Afrika ya Mashariki

Picha

Greentree.jpg Makala hii kuhusu mmea fulani bado ni mbegu.
Je, unajua kitu kuhusu Mkarakara kama uainishaji wake wa kibiolojia, uenezi au matumizi yake?
Labda unaona habari katika Wikipedia ya Kiingereza au lugha nyingine zinazofaa kutafsiriwa?
Basi unaweza kuisaidia Wikipedia kwa kuihariri na kuongeza habari.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Waandishi wa Wikipedia na wahariri
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia emerging languages

Mkarakara: Brief Summary ( свахили )

добавил wikipedia emerging languages

Mikarakara au mipesheni ni mimea mitambazi ya jenasi Passiflora katika familia Passifloraceae. Matunda yao huitwa makarakara au mapesheni.

Asilia ya mimea hii ni Amerika, Amerika ya Kati na ya Kusini hasa. Kuna takriban spishi 550. Siku hizi spishi kadhaa hukuzwa sana katika kanda za tropiki na hapa Afrika ya Mashariki mkarakara-jeusi na mkarakara-tamu inajulikana sana na mkarakara-njano pia tangu mwanzo wa karne hii.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Waandishi wa Wikipedia na wahariri
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia emerging languages

Pasifloro ( идо )

добавил wikipedia emerging languages

Pasifloro esas planto de Amerika, di qua la semini saporas quale olti di grenado.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia emerging languages

Passiflora ( англиски )

добавил wikipedia EN

Passiflora, known also as the passion flowers or passion vines, is a genus of about 550 species of flowering plants, the type genus of the family Passifloraceae.

They are mostly tendril-bearing vines, with some being shrubs or trees. They can be woody or herbaceous. Passion flowers produce regular and usually showy flowers with a distinctive corona. There can be as many as eight coronal series, as in the case of P. xiikzodz.[1] The flower is pentamerous and ripens into an indehiscent fruit with numerous seeds.

List of species

Distribution

Passiflora has a largely neotropic distribution, unlike other genera in the family Passifloraceae, which includes more Old World species (such as the genus Adenia). The vast majority of Passiflora are found in Mexico, Central America, the United States and South America, although there are additional representatives in Southeast Asia and Oceania.[2] New species continue to be identified: for example, P. xishuangbannaensis and P. pardifolia have only been known to the scientific community since 2005 and 2006, respectively.

Some species of Passiflora have been naturalized beyond their native ranges. For example, the blue passion flower (P. caerulea) now grows wild in Spain.[3] The purple passionfruit (P. edulis) and its yellow relative flavicarpa have been introduced in many tropical regions as commercial crops.

Ecology

Stinking passion flower or Wild water lemon (P. foetida) bracts with insect-catching hairs.
The sword-billed hummingbird (Ensifera ensifera) is adapted to feed on Passiflora mixta and similar flowers.
An introduced Passiflora in the Canary Islands.
Passiflora foetida in Tumkur, India
Red colored passion flower in Mysore, India

Passion flowers have floral structures adapted for biotic pollination. Pollinators of Passiflora include bumblebees, carpenter bees (e.g., Xylocopa sonorina), wasps, bats, and hummingbirds (especially hermits such as Phaethornis); some others are additionally capable of self-pollination. Passiflora often exhibit high levels of pollinator specificity, which has led to frequent coevolution across the genus. The sword-billed hummingbird (Ensifera ensifera) is a notable example: it, with its immensely elongated bill, is the sole pollinator of 37 species of high Andean Passiflora in the supersection Tacsonia.[4]

Bud of the passion flower
Passion flower bloom in water

The leaves are used for feeding by the larvae of a number of species of Lepidoptera. Famously, they are exclusively targeted by many butterfly species of the tribe Heliconiini. The many defensive adaptations visible on Passiflora include diverse leaf shapes (which help disguise their identity), colored nubs (which mimic butterfly eggs and can deter Heliconians from ovipositing on a seemingly crowded leaf), extrafloral nectaries, trichomes, variegation, and chemical defenses.[5] These, combined with adaptations on the part of the butterflies, were important in the foundation of coevolutionary theory.[6][7]

The following lepidoptera larvae are known to feed on Passiflora:

The generally high pollinator and parasite specificity in Passiflora may have led to the tremendous morphological variation in the genus. It is thought to have among the highest foliar diversity among all plant genera,[13] with leaf shapes ranging from unlobed to five-lobed frequently found on the same plant.[14] Coevolution can be a major driver of speciation, and may be responsible for the radiation of certain clades of Passiflora such as Tacsonia.

The bracts of the stinking passion flower are covered by hairs which exude a sticky fluid. Many small insects get stuck to this and get digested to nutrient-rich goo by proteases and acid phosphatases. Since the insects usually killed are rarely major pests, this passion flower seems to be a protocarnivorous plant.[15]

Banana passion flower or "banana poka" (P. tarminiana), originally from Central Brazil, is an invasive weed, especially on the islands of Hawaii. It is commonly spread by feral pigs eating the fruits. It overgrows and smothers stands of endemic vegetation, mainly on roadsides. Blue passion flower (P. caerulea) is holding its own in Spain these days, and it probably needs to be watched so that unwanted spreading can be curtailed.[3]

On the other hand, some species are endangered due to unsustainable logging and other forms of habitat destruction. For example, the Chilean passion flower (P. pinnatistipula) is a rare vine growing in the Tropical Andes southwards from Venezuela between 2,500 and 3,800 metres (8,200 and 12,500 ft) altitude, and in Coastal Central Chile, where it only occurs in a few tens of square kilometres of fog forest by the sea, near Zapallar. P. pinnatistipula has a round fruit, unusual in Tacsonia group species like banana passion flower and P. mixta, with their elongated tubes and brightly red to rose-colored petals.

Notable and sometimes economically significant pathogens of Passiflora are several sac fungi of the genus Septoria (including S. passiflorae), the undescribed proteobacterium called "Pseudomonas tomato" (pv. passiflorae), the Potyvirus passionfruit woodiness virus, and the Carlavirus Passiflora latent virus.

Uses

Ornamental

Passiflora incarnata, one of the most common passion flowers
Passiflora entwine this 1880 Baxter process illustration by Joseph Martin Kronheim

A number of species of Passiflora are cultivated outside their natural range for both their flowers and fruit. Hundreds of hybrids have been named; hybridizing is currently being done extensively for flowers, foliage and fruit. The following hybrids and cultivars have gained the Royal Horticultural Society's Award of Garden Merit:

During the Victorian era the flower (which in all but a few species lasts only one day) was very popular, and many hybrids were created using the winged-stem passion flower (P. alata), the blue passion flower (P. caerulea) and other tropical species.

Many cool-growing Passiflora from the Andes Mountains can be grown successfully for their beautiful flowers and fruit in cooler Mediterranean climates, such as the Monterey Bay and San Francisco in California and along the western coast of the U.S. into Canada. One blue passion flower or hybrid even grew to large size at Malmö Central Station in Sweden.[19]

Passion flowers have been a subject of studies investigating extranuclear inheritance; paternal inheritance of chloroplast DNA has been documented in this genus.[20] The plastome of the two-flowered passion flower (P. biflora) has been sequenced.

Fruit

Ripe fruits of Passiflora edulis

Most species have round or elongated edible fruit from 50 to 200 millimetres (2 to 8 in) long and 25–50 mm (1–2 in) across, depending upon the species or cultivar.

  • The passion fruit or maracujá (P. edulis) is cultivated extensively in the Caribbean, South America, south Florida and South Africa for its fruit, which is used as a source of juice. A small pink fruit that wrinkles easily and a larger shiny yellow to orange fruit are traded under this name. The latter is usually considered just a variety of flavicarpa, but seems to be more distinct.
  • Sweet granadilla (P. ligularis) is another widely grown species. In large parts of Africa and Australia it is the plant called "passionfruit": confusingly, in South African English the latter species is more often called granadilla (without an adjective). Its fruit is somewhat intermediate between the two sold as P. edulis.
  • Maypop (P. incarnata), a common species in the southeastern US. This is a subtropical representative of this mostly tropical family. However, unlike the more tropical cousins, this particular species is hardy enough to withstand the cold down to −20 °C (−4 °F) before its roots die (it is native as far north as Pennsylvania and has been cultivated as far north as Boston and Chicago.) The fruit is sweet, yellowish, and roughly the size of a chicken's egg; it enjoys some popularity as a native plant with edible fruit and few pests.
  • Giant granadilla (giant tumbo or badea, P. quadrangularis), water lemon (P. laurifolia) and sweet calabash (P. maliformis) are Passiflora species locally famed for their fruit,[21] but not widely known elsewhere as of 2008.
  • The blue passionflower (Passiflora caerulea) produces bright orange fruit with numerous seeds. While the fruit is edible, it is often described as being bland in comparison to other edible passionfruit, or with a flavour vaguely similar to blackberries.[22]
  • Wild maracuja are the fruit of P. foetida, which are popular in Southeast Asia.
  • Banana passionfruits are the very elongated fruits of P. tripartita var. mollissima and P. tarminiana. These are locally eaten, but their invasive properties make them a poor choice to grow outside of their native range.[23][24]

Ayahuasca analog

A native source of beta-Carbolines (e.g., passion flower in North America) is mixed with Desmanthus illinoensis (Illinois bundleflower) root bark to produce a hallucinogenic drink called prairiehuasca, which is an analog of the shamanic brew ayahuasca.[25]

Traditional medicine and dietary supplement

P. incarnata (maypop) leaves and roots have a long history of use as a traditional medicine by Native Americans in North America and were adapted by European colonists.[26][27] The fresh or dried leaves of maypop are used to make a tea that is used as a sedative.[26] Passionflower as dried powder or an extract is used as a dietary supplement.[26] There is insufficient clinical evidence for using passionflower to treat any medical condition.[26][27]

Passionflower is classified as generally recognized as safe (GRAS) for use as a food ingredient in the United States.[28]

Adverse effects

Passion flower is not recommended during pregnancy because it may induce contractions.[26][27] Consuming passion flower products may cause drowsiness, nausea, dizziness, abnormal heart rhythms, asthma, or rhinitis.[26][27]

Chemistry

Chrysin, a commercially important flavone found in the blue passion flower, P. caerulea
Harman, a harmala alkaloid found in many species of Passiflora

Many species of Passiflora have been found to contain beta-carboline harmala alkaloids,[27][29][30] some of which are MAO inhibitors. The flower and fruit have only traces of these chemicals, but the leaves and the roots often contain more.[30] The most common of these alkaloids is harman, but harmaline, harmalol, harmine, and harmol are also present.[27][29] The species known to bear such alkaloids include: P. actinia, P. alata (winged-stem passion flower), P. alba, P. bryonioides (cupped passion flower), P. caerulea (blue passion flower), P. capsularis, P. decaisneana, P. edulis (passion fruit), P. eichleriana, P. foetida (stinking passion flower), P. incarnata (maypop), P. quadrangularis (giant granadilla), P. suberosa, P. subpeltata and P. warmingii.[29]

Other compounds found in passion flowers are coumarins (e.g. scopoletin and umbelliferone), maltol, phytosterols (e.g. lutenin) and cyanogenic glycosides (e.g. gynocardin) which render some species, i.e. P. adenopoda, somewhat poisonous. Many flavonoids and their glycosides have been found in Passiflora, including apigenin, benzoflavone, homoorientin, 7-isoorientin, isoshaftoside, isovitexin (or saponaretin), kaempferol, lucenin, luteolin, n-orientin, passiflorine (named after the genus), quercetin, rutin, saponarin, shaftoside, vicenin and vitexin. Maypop, blue passion flower (P. caerulea), and perhaps others contain the flavone chrysin. Also documented to occur at least in some Passiflora in quantity are the hydrocarbon nonacosane and the anthocyanidin pelargonidin-3-diglycoside.[27][29][31]

The genus is rich in organic acids including formic, butyric, linoleic, linolenic, malic, myristic, oleic and palmitic acids as well as phenolic compounds, and the amino acid α-alanine. Esters like ethyl butyrate, ethyl caproate, n-hexyl butyrate and n-hexyl caproate give the fruits their flavor and appetizing smell. Sugars, contained mainly in the fruit, are most significantly d-fructose, d-glucose and raffinose. Among enzymes, Passiflora was found to be rich in catalase, pectin methylesterase and phenolase.[27][29]

Etymology and names

The passion in passion flower refers to the passion of Jesus in Christian theology;[32] the word passion comes from the Latin passio, meaning 'suffering'. In the 15th and 16th centuries, Spanish Christian missionaries adopted the unique physical structures of this plant, particularly the numbers of its various flower parts, as symbols of the last days of Jesus and especially his crucifixion:[33]

Blue passion flower (P. caerulea) showing most elements of the Christian symbolism

The flower has been given names related to this symbolism throughout Europe since the 15th century. In Spain, it is known as espina de Cristo ('thorn of Christ'). Older Germanic names[35] include Christus-Krone ('Christ's crown'), Christus-Strauss ('Christ's bouquet'),[36] Dorn-Krone ('crown of thorns'), Jesus-Lijden ('Jesus' passion'), Marter ('passion')[37] or Muttergottes-Stern ('Mother of God's star').[38]

Outside the Roman Catholic heartland, the regularly shaped flowers have reminded people of the face of a clock. In Israel they are known as "clock-flower" (שעונית) and in Greece as "clock plant" (ρολογιά); in Japan too, they are known as tokeisō (時計草, 'clock plant'). In Hawaiian, they are called lilikoʻi;[39] is a string used for tying fabric together, such as a shoelace, and liko means 'to spring forth leave'.[40]

In India, blue passionflowers are called Krishnakamala (Marathi: कृष्णकमळ) in Karnataka and Maharashtra, while in Uttar Pradesh and generally north it is colloquially called Panch Pandav (referring to the five Pandavas in the Hindu epic, the Mahabharata). The five anthers are interpreted as the five Pandavas, the divine Krishna is at the centre, and the radial filaments are opposing hundred. The colour blue is moreover associated with Krishna as the colour of his aura.

Passiflora 'Soi Fah', a.k.a. Krishnakamala in India

In northern Peru and Bolivia, the banana passionfruits are known as tumbos. This is one possible source of the name of the Tumbes region of Peru.

In Turkey, the shape of the flowers have reminded people of Rota Fortunae, thus it is called çarkıfelek.

In South Africa the passionfruit is known as a granadilla.

Taxonomy

Passiflora is the most species rich genus of both the family Passifloraceae and the tribe Passifloreae. With over 550 species, an extensive hierarchy of infrageneric ranks is required to represent the relationships of the species. The infrageneric classification of Passiflora not only uses the widely used ranks of subgenus, section and series, but also the rank of supersection.

The New World species of Passiflora were first divided among 22 subgenera by Killip (1938) in the first monograph of the genus.[13] More recent work has reduced these to 4, which are commonly accepted today (in order from most basally to most recently branching):[41]

  • Astrophea (Americas, ~60 species), trees and shrubs with simple, unlobed leaves
  • Passiflora (Americas, ~250 species), woody vines with large flowers and elaborate corolla
  • Deidamioides (Americas, 13 species), woody or herbaceous vines
  • Decaloba (Americas, Asia and Australasia, ~230 species), herbaceous vines with palmately veined leaves

Some studies have shown that the segregate Old World genera Hollrungia and Tetrapathaea are nested within Passiflora, and form a fifth subgenus (Tetrapathaea).[42] Other studies support the current four subgenus classification.[43]

Relationships below the subgenus level are not known with certainty and are an active area of research. The Old World species form two clades – supersection Disemma (part of subgenus Decaloba) and subgenus Tetrapathaea. The former is composed of 21 species divided into sections Disemma (three Australian species), Holrungiella (one New Guinean species) and Octandranthus (seventeen south and east Asian species).[44]

The remaining (New World) species of subgenus Decaloba are divided into seven supersections. Supersection Pterosperma includes four species from Central America and southern Mexico. Supersection Hahniopathanthus includes five species from Central America, Mexico and northernmost South America. Supersection Cicea includes nineteen species, with apetalous flowers. Supersection Bryonioides includes twenty-one species, with a distribution centered on Mexico. Supersection Auriculata includes eight species from South America, one of which is also found in Central America. Supersection Multiflora includes nineteen species. Supersection Decaloba includes 123 species.[45]

Gallery

See also

References

  1. ^ Ulmer, Torsten; McDougal, John M. (2004). Passiflora - Passion Flowers of the World. Portland: Timber Press. pp. 158–159.
  2. ^ Krosnick, S.E.; Porter-Utley, K.E.; MacDougal, J.M.; Jørgensen, P.M.; McDade, L.A. (2013). "New insights into the evolution of Passiflora subgenus Decaloba (Passifloraceae): phylogenetic relationships and morphological synapomorphies". Systematic Botany. 38 (3): 692–713. doi:10.1600/036364413x670359. S2CID 85840835.
  3. ^ a b Dana et al. [2001]
  4. ^ Abrahamczyk, S. (2014). "Escape from extreme specialization: passionflowers, bats and the sword-billed hummingbird". Proceedings of the Royal Society B. 281 (1795): 20140888. doi:10.1098/rspb.2014.0888. PMC 4213610. PMID 25274372.
  5. ^ de Castro, É.C.P.; Zagrobelny, M.; Cardoso, M.Z.; Bak, S. (2017). "The arms race between heliconiine butterflies and Passiflora plants - new insights on an ancient subject". Biological Reviews. 93 (1): 555–573. doi:10.1111/brv.12357. PMID 28901723. S2CID 23953807.
  6. ^ Ehrlich, P.R.; Raven, P.H. (1964). "Butterflies and Plants: A Study in Coevolution". Evolution. 18 (4): 586–608. doi:10.2307/2406212. JSTOR 2406212.
  7. ^ Benson, W.W; Brown, K.S.; Gilbert, L.E. (1975). "Coevolution of plants and herbivores: passion flower butterflies". Evolution. 29 (4): 659–680. doi:10.2307/2407076. JSTOR 2407076. PMID 28563089.
  8. ^ Merrill, R.M.; Naisbit, R.E.; Mallet, J.; Jiggins, C.D. (2013). "Ecological and genetic factors influencing the transition between host-use strategies in sympatric Heliconius butterflies" (PDF). Journal of Evolutionary Biology. 26 (9): 1959–1967. doi:10.1111/jeb.12194. PMID 23961921. S2CID 11632731.
  9. ^ Knight, R.J.; Payne, J.A.; Schnell, R.J.; Amis, A.A. (1995). "'Byron Beauty', An Ornamental Passion Vine for the Temperate Zone" (PDF). HortScience. 30 (5): 1112. doi:10.21273/HORTSCI.30.5.1112.
  10. ^ Neck, Raymond W. (1976). "Lepidopteran Foodplant Records from Texas" (PDF). Journal of Research on the Lepidoptera. 15 (2): 75–82. doi:10.5962/p.333709. S2CID 248733989. Retrieved 25 October 2017.
  11. ^ Soule, J.A. 2012. Butterfly Gardening in Southern Arizona. Tierra del Soule Press, Tucson, AZ
  12. ^ a b c Nitin, Ravikanthachari; Balakrishnan, V. C.; Churi, Paresh V.; Kalesh, S.; Prakash, Satya; Kunte, Krushnamegh (10 April 2018). "Larval host plants of the butterflies of the Western Ghats, India". Journal of Threatened Taxa. 10 (4): 11495. doi:10.11609/jott.3104.10.4.11495-11550. ISSN 0974-7907.
  13. ^ a b Killip, E.P. (1938). The American Species of Passifloraceae. Chicago, US: Field Museum of Natural History.
  14. ^ Chitwood, D.; Otoni, W. (2017). "Divergent leaf shapes among Passiflora species arise from a shared juvenile morphology". Plant Direct. 1 (5): e00028. doi:10.1002/pld3.28. PMC 6508542. PMID 31245674.
  15. ^ Radhamani et al. (1995)
  16. ^ "RHS Plant Selector Passiflora 'Amethyst' AGM / RHS Gardening". Apps.rhs.org.uk. Retrieved 25 January 2021.
  17. ^ "RHS Plant Selector Passiflora × exoniensis AGM / RHS Gardening". Apps.rhs.org.uk. Retrieved 25 January 2021.
  18. ^ "RHS Plant Selector Passiflora × violacea AGM / RHS Gardening". Apps.rhs.org.uk. Retrieved 25 January 2021.
  19. ^ Petersen (1966)
  20. ^ E.g. Hansen et al. (2006)
  21. ^ Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Granadilla" . Encyclopædia Britannica. Vol. 12 (11th ed.). Cambridge University Press. p. 336.
  22. ^ "Passiflora caerulea (Blue Passion Flower)". Gardenia.net. Retrieved 21 August 2022.
  23. ^ Smith, Clifford W. "Impact of Alien Plants on Hawai'i's Native Biota". University of Hawaii. Archived from the original on 13 July 2011. Retrieved 8 March 2011.
  24. ^ The University of Georgia - Center for Invasive Species and Ecosystem Health and the National Park Service (17 February 2011). "Invasive Plant Atlas of the United States". Retrieved 8 March 2011.
  25. ^ Hegnauer, R.; Hegnauer, M. (1996). Caesalpinioideae und Mimosoideae Volume 1 Part 2. Springer Science & Business Media. p. 199. ISBN 9783764351656.
  26. ^ a b c d e f "Passionflower". National Center for Complementary and Integrative Health, US National Institutes of Health. 1 September 2016. Retrieved 30 October 2019.
  27. ^ a b c d e f g h "Passion flower". Drugs.com. 1 July 2018. Retrieved 30 October 2019.
  28. ^ "Permitted Flavoring Agents and Related Substances; In: Code of Federal Regulations, Title 21". US Food and Drug Administration. 1 April 2019. Retrieved 30 October 2019.
  29. ^ a b c d e Duke (2008)
  30. ^ a b Jim Meuninck (2008). Medicinal Plants of North America: A Field Guide. Rowman & Littlefield. ISBN 978-1461745815.
  31. ^ Dhawan, et al. (2002)
  32. ^ Kostka, Arun Oswin. "Flowers in Christian Symbolism".
  33. ^ Roger L. Hammer (6 January 2015). Everglades Wildflowers: A Field Guide to Wildflowers of the Historic Everglades, including Big Cypress, Corkscrew, and Fakahatchee Swamps. Falcon Guides. pp. 206–. ISBN 978-1-4930-1459-0.
  34. ^ Brewer, Ebenezer Cobham. The Wordsworth Dictionary of Phrase and Fable (2001 ed.). Wordsworth Reference. p. 826.
  35. ^ Marzell (1927)
  36. ^ "Christ's flower" is a mistranslation of Marzell (1927)
  37. ^ "Martyr" is a mistranslation of Marzell (1927)
  38. ^ Muttergottes-Schuzchen (or -Schurzchen) is a nonsensical misreading of Marzell (1927)
  39. ^ Mary Kawena Pukui and Samuel Hoyt Elbert (2003). "lookup of lilikoʻi". in Hawaiian Dictionary. Ulukau, the Hawaiian Electronic Library, University of Hawaii Press. Retrieved 2 November 2014.
  40. ^ Pukui et al. (1992)
  41. ^ Feuillet, C.; MacDougal, J. (2004). "A new infrageneric classification of Passiflora L. (Passifloraceae)". Passiflora. 13 (2): 34–35, 37–38.
  42. ^ Krosnick, S.E.; Ford, A.J.; Freudenstein, J.V. (2009). "Taxonomic Revision of Passiflora Subgenus Tetrapathea Including the Monotypic Genera Hollrungia and Tetrapathea (Passifloraceae), and a New Species of Passiflora". Systematic Botany. 34 (2): 375–385. doi:10.1600/036364409788606343. S2CID 86038282.
  43. ^ Hansen, K.A.; Gilbert, L.E.; Simpson, B.B.; Downie, S.R.; Cervi, A.C.; Jansen, R.K. (2006). "Phylogenetic Relationships and Chromosome Number Evolution in Passiflora". Systematic Botany. 31 (1): 138–150. doi:10.1600/036364406775971769. S2CID 4820527.
  44. ^ Shawn Elizabeth Krosnick, PhD thesis, Phylogenetic relationships and patterns of morphological evolution in the Old Word species of Passiflora (subgenus Decaloba: supersection Disemma and subgenus Tetrapathaea) Archived 20 July 2011 at the Wayback Machine
  45. ^ "MBG: Research: Passiflora Research Network". mobot.org.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EN

Passiflora: Brief Summary ( англиски )

добавил wikipedia EN

Passiflora, known also as the passion flowers or passion vines, is a genus of about 550 species of flowering plants, the type genus of the family Passifloraceae.

They are mostly tendril-bearing vines, with some being shrubs or trees. They can be woody or herbaceous. Passion flowers produce regular and usually showy flowers with a distinctive corona. There can be as many as eight coronal series, as in the case of P. xiikzodz. The flower is pentamerous and ripens into an indehiscent fruit with numerous seeds.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EN

Pasifloro ( есперанто )

добавил wikipedia EO

Passiflora-specioj estas plej ofte multjaraj herbaj aŭ lignigitaj plantoj. Nur unu specio estas unujara planto. Plej ofte ili kreskas kiel grimpplantoj. Tre malofte kiel vertikalaj arbustojarboj. La foliakseloj havas ĉirojn. La alterne starantaj folioj havas malsamajn formojn. En la folitigoj troviĝas eksterfloraj nektarioj.

La plej okulfrapaj karakterizaĵo estas la belaj, radisimetriaj floroj, kiuj havas diametron de ĝis 18 cm. La perianto ofte havas brilantajn kolorojn. Ili estas ĉirkaŭitaj de 15 ĝis 50 fadenformaj staminodioj kiuj havas brilantajn kolorojn. Meze de floroj estras la generaj organoj (kvin fekundaj stamenoj kaj tri stigmoj) kiuj estas kunigitaj al tiel nomataj androginoforoj.

La plantoj formas berojn.

Deveno kaj etimologio

La plej multaj el la pli ol 530 Passiflora-specioj venis el Sudameriko kaj Mezameriko, ĝis suda Nordameriko, sed ĉirkaŭ 25 specioj venis el Aŭstralio (Passiflora aurantia, Passiflora herbertiana kaj Passiflora cinnabarina), Azio, Madagaskaro kaj la Galapagoj. La praloĝantoj de Ameriko uzis ilian kuracajn kaj ebriigan efikojn. La vorto „marakujo“ venis el la sudamerika tupia lingvo tra la portugala al multaj eŭropaj lingvoj. Ĝi signifas „Mara = nutraĵo, Cujá= ujo“.

Kelkaj specioj

 src=
Blua pasifloro (Passiflora caerulea)

Ekzistas pli ol 530 Passiflora-specioj. Ili malsamas rilate al la flora koloro (verda, blanka, rozea, purpura, ruĝa, lila, violkolora, ĉielblua gis malhelblua kaj nigra), koloro de la folioj kaj grandeco de la folioj (multaj verdecaj tonoj, ankaŭ makulitaj kaj plurkoloraj, formoj de la folioj kaj grandeco de la fruktoj (pluraj kilogramoj ĝis kelkaj gramoj).

Per bredado aldoniĝis en la 20a jarcento pluraj centoj da hibridoj.

Konata kiel potplanto (ĉambroplanto) estas blua pasifloro (Passiflora caerulea) kaj Passiflora ×violacea, hibrido el Passiflora caerulea kun Passiflora racemosa

Passiflora incarnata estas grimpplanto kun maldikaj verdaj lignigitaj tigoj, tri ĝis kvin lobaj folioj kaj unuope starantaj floroj kun okulfrapa viol-blanka flanka korono. Ĝi kreskas ĝis 10 m kaj estas uzata en medicino, ĝi estas parenca al Passiflora edulis.

La plej konataj ruĝeflorantaj pasifloroj estas Passiflora racemosa, Passiflora murucuja, Passiflora alata, Passiflora coccinea, Passiflora vitifolia kaj Passiflora piresii.

La plej multaj specioj de pasifloroj hejmiĝis en la tropika kaj subtropika Sudameriko. Tri hejmiĝis en Nordameriko (Passiflora affinis, Passiflora incarnata kaj Passiflora lutea) pluraj en Azio, Aŭstralio kaj Oceanio. La nordamerikaj specioj kaj Passiflora tucumanensis kaj Passiflora caerulea estas iomete frostrezistaj.

Passiflora caerulea, Passiflora incarnata kaj Passiflora lutea estas la plej frostrezistaj kaj povas elteni ĝis −15 °C.

Ĉiuj pasifloroj de la subgenro Astrophea (ekzemple Passiflora lindeniana kaj Passiflora macrophylla) ne estas grimpoplantoj, sed malgrandaj arboj.

Utilplantoj estas Passiflora edulis, Passiflora quadrangularis kaj Passiflora ligularis, kiuj produktas la konatajn fruktojn marakujo kaj granadilo.

Sistematiko

La genro Passiflora estas dividita nuntempe en 22 aŭ 24 subgenroj (klasifikado laŭ Killip 1938) kun kvar subgenroj. La kvar monofitaj subgenroj laŭ Feuillet & MacDougal 2004 estas jenaj:

  • Subgenro Passiflora L.: kun ĉ. 240 specioj i.a. Passiflora caerulea, Passiflora incarnata, Passiflora edulis f. edulis, Passiflora edulis f. flavicarpa kaj Passiflora ligularis.

Ili havas „tipajn“ “ pasifloroj-florojn kaj produktas plej ofte manĝeblajn ĝis bongustajn fruktojn (vidu Passiflora edulis).

  • Subgenro Decaloba (DC.) RCHB.: la ĉ. 220 specioj de la subgenro Decaloba estas plej ofte relative malgrandaj kaj nerimarkindaj. Al tiu subgenro apartenas Passiflora morifolia, Passiflora coriacea, Passiflora citrina kaj Passiflora sanguinolenta. Iliaj floroj povas havi la kolorojn flavajn, ruĝajn, blankajn kaj helverdajn. Ofte la folioj havas marmorajn (blankajn kaj verdajn foliojn) ekzemple en Passiflora trifasciata.
  • Subgenro Astrophea (DC.) MAST.: ĉ. 52 specioj.
  • Subgenro Deidamioides(HARMS) KILLIP: 13 specioj.

Fruktoj

La fruktoj estas beroj. La manĝeblaj fruktoj de la genro nomiĝas marakujo aŭ granadilo. La fruktoj havas firman haŭton. La interno de la frukto gustas amare ĝis dolĉe. Ankaŭ ekstreme acidaj fruktoj ekzistas. Ili havas multe da vitamino C.

Oni distingas jenajn pasifruktojn:[1]

Enhavosubstancoj

Specioj de la genro Passiflora enhavas indol-alkaloidojn.

Krizino C15H10O4 estas flavonoido kun antioksidigaj proprecoj trovata en la mielo, propoliso, pasifloroj, Passiflora incarnata kaj tiel plu.

Naturkuracado

La specio Passiflora incarnata estas uzata en naturkuracado.

 src=
Heliconius melpomene rosina el la familio de la Helikonienoj

Literaturo

  • A. Katie Hansena, Lawrence E. Gilberta, Beryl B. Simpsona, Stephen R. Downieb, Armando C. Cervic, Robert K. Jansen: Phylogenetic Relationships and Chromosome Number Evolution in Passiflora, In: Systematic Botany, Volume 31 (1), 2006, S. 138–150. COI:10.1600/036364406775971769 (Abschnitte Beschreibung und Systematik)
  • Bettina kaj Torsten Ulmer: Passionsblumen, Formosaverlag, Witten 1999
  • Ellsworth Paine Killip: The American species of Passifloraceae, 1938.

Referencoj

  1. Gunther Franke (Hg.): Nutzpflanzen der Tropen und Subtropen. Band 2: Spezieller Pflanzenbau. Ulmer, Stuttgart 1994, S. 290f. ISBN 3-8252-1768-X

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EO

Pasifloro: Brief Summary ( есперанто )

добавил wikipedia EO

Passiflora-specioj estas plej ofte multjaraj herbaj aŭ lignigitaj plantoj. Nur unu specio estas unujara planto. Plej ofte ili kreskas kiel grimpplantoj. Tre malofte kiel vertikalaj arbustojarboj. La foliakseloj havas ĉirojn. La alterne starantaj folioj havas malsamajn formojn. En la folitigoj troviĝas eksterfloraj nektarioj.

La plej okulfrapaj karakterizaĵo estas la belaj, radisimetriaj floroj, kiuj havas diametron de ĝis 18 cm. La perianto ofte havas brilantajn kolorojn. Ili estas ĉirkaŭitaj de 15 ĝis 50 fadenformaj staminodioj kiuj havas brilantajn kolorojn. Meze de floroj estras la generaj organoj (kvin fekundaj stamenoj kaj tri stigmoj) kiuj estas kunigitaj al tiel nomataj androginoforoj.

La plantoj formas berojn.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EO

Passiflora ( шпански; кастиљски )

добавил wikipedia ES

Passiflora es un género de plantas de la familia Passifloraceae, con unos 360 especies aceptadas —y unas 300 todavía sin resolver, y 365 que son meros sinónimos— de las más de 1000 descritas.[1]​ Está distribuido principalmente en América tropical y subtropical ya que solamente 22 especies crecen en el sur de Asia y Oceanía. Passiflora, nombre dado por Carlos Linneo a este género de plantas, proviene del latín flos passionis que significa literalmente «flor del sufrimiento» o «flor de la pasión» en alusión a la Pasión de Cristo ya que los primeros misioneros en América quisieron ver los instrumentos utilizados durante la Pasión en las diferentes partes que conforman estas flores.

Etimología

El nombre Passiflora fue adoptado por Linneo en 1753 y significa ‘flor de la pasión’ (del latín passio = ‘pasión’, y flos, floris = ‘flor’), El nombre fue otorgado por los misioneros jesuitas en 1610, debido a la similitud de algunas partes de la planta con símbolos religiosos de la Pasión de Cristo, el látigo con el que fue azotado = zarcillos, los tres clavos = estilos; estambres y la corola radial = la corona de espinas.

Descripción

 src=
Flor de Passiflora caerulea, partes de la corona.[2]

Las pasionarias son enredaderas de varios metros de altura o bien plantas erectas, semierectas y semirrastreras, siendo en este último caso menores de un metro de altura. Pueden ser glabras a densamente pubescentes, con tricomas simples, raramente glandulares. Presentan rizomas de igual o mayor diámetro que los tallos aéreos. Los tallos son gruesos a angulosos, en algunos casos el tallo posee alas laminares de distinto tamaño. Presentan zarcillos axilares simples, rectos, circinados o espiralados durante el desarrollo de la yema apical, curvados hacia el ápice en estado juvenil. Las estípulas son laterales y pueden ser desde simples setas (pelos rígidos)[3]​ hasta órganos laminares, casi siempre asimétricos, adelgazándose hacia el eje, enteras o divididas, persistentes o caducas, algunas veces con glándulas en el margen. La disposición de las hojas (filotaxis) es básicamente helicoidal; las hojas son en su mayoría simples, con tres a cinco segmentos, raramente dos o, con menos frecuencia, son hojas enteras. Presentan pecíolos a menudo con glándulas nectaríferas extraflorales en el pecíolo y/o en la lámina foliar. Las láminas tienen venación pinnada a palmada, son lisas a variegadas, cuneadas a cordadas en la base, enteras o aserradas, a menudo glandulares. Tienen nectarios submarginales en la cara abaxial, entre las venas primarias o asociados con los dientes marginales. Si la superficie de la lámina foliar tiene indumento este es muy variado, desde estrigoso, escabroso, hirsuto, híspido a pubescente. En los subgéneros Dysosmia y Dysosmioides se encuentran pelos glandulares grandes y multicelulares. Estos pelos producen secreciones mucilaginosas o resinosas, a veces malolientes, las que funcionarían como mecanismos antiherbívoros.
La gran diversidad de formas de hojas, probablemente la mayor de todos los géneros en las angiospermas, ha dado lugar a la descripción de numerosas especies que posteriormente se han clasificado como sinonimia. Este polimorfismo se ha interpretado como producto de la presión selectiva ejercida por las mariposas herbívoras de la subfamilia Heliconiinae[4]​ La posición del meristema, y la presencia o ausencia de determinados nutrientes en el suelo, son factores que también influyen en el polimorfismo foliar.[5]

Las inflorescencias son axilares y por lo general bracteadas, simples a muy ramificadas.
En la mayoría de las especies los pedúnculos poseen tres brácteas que derivan de las de la inflorescencia ya reducida. Sobre el pedicelo, las brácteas pueden hallarse cercanas o alejadas de la flor. En algunas especies se disponen en verticilos, mientras que en otras se encuentran esparcidas o están completamente ausentes.
El margen de las brácteas es similar al de las estípulas, hallándose en algunos casos glándulas marginales. Las brácteas son setáceas a laminares, enteras o divididas, dispersas a verticiladas formando un involucro más o menos cerca de la base de la flor, a veces glandulares en el margen, muy raramente ausentes. La yema axilar primaria generalmente desarrolla un zarcillo o una inflorescencia.[6]​ Las flores tienen forma de plato, con 5 sépalos (en algunas especies mayores que los pétalos), y 5 pétalos de formas y colores variables; se disponen alternadamente a los sépalos. En la corona se extienden de forma radial numerosos filamentos de forma, longitud y color variable (según la especie), generalmente con 3 estilos centrales bastante sobresalientes.

Los frutos son bayas indehiscentes de formas y tamaños diversos. En las especies no comestibles estas bayas suelen ser negras y pequeñas; en las comestibles, como Passiflora caerulea, son grandes, de color amarillo o naranja y carnosas.

Las semillas maduras son de colores oscuros, negruzcos o marrones, con arilo más o menos incoloro, translúcido, de sabor ácido o agridulce. Poseen alto contenido de aceites comestibles. A pesar de presentar una testa gruesa, la viabilidad de las semillas es bastante corta, lo que hace suponer que la testa sería una adaptación a la diseminación por la vía digestiva de los animales, los que comen los frutos o los arilos[7]​ La cubierta seminal en las especies del género está formada por una o dos capas de células transparentes, una capa media de macroesclereidas y una sola capa de células obliteradas.[8][9]​ La caracterización morfoanatómica de la cubierta seminal de las especies de Passiflora indica que la ornamentación de la cubierta de la semilla es específica de cada especie.[10][11]

 src=
Semilla de Passiflora quadrangularis. Mide unos 7 mm.

Distribución

La familia de las pasifloráceas se encuentra en todo el mundo, excepto en la Antártida. En particular, el género Passiflora está también ausente de África, pese a que muchos otros miembros de la familia se distribuyen en ese continente.
Se distribuye en regiones tropicales y subtropicales, desde el nivel del mar hasta altitudes superiores a los 3000 msnm, pero la mayor riqueza de especies se encuentra en regiones templadas y cálidas, desde los 400 hasta los 2000 msnm. Cerca del 90% de las 520 especies del género son oriundas de América.[12]​ Algunas especies se encuentran en China y el sur de Asia, Nueva Guinea, cuatro o más especies en Australia y una sola especie es endémica de Nueva Zelanda. Solamente nueve especies son nativas de los Estados Unidos las que se distribuyen desde Ohio, al norte, al oeste hacia California y al sur hasta los Cayos de la Florida. Los Andes de Colombia y Ecuador constituyen el centro de diversidad de Passiflora. Así, en Colombia se han identificado 167 especies, 42 de las cuales producen frutos comestibles y nueve se cultivan comercialmente. Entre ellas hay 59 especies endémicas, las que incluyen 37 con una distribución geográfica muy restringida.[13]​ Es de destacar que se siguen descubriendo nuevas especies, por ejemplo, P. pardifolia y P. xishuangbannaensis se conocen por la comunidad científica desde el año 2006 y 2005, respectivamente y "Passiflora dorisiae".[14]

Algunas especies se han naturalizado más allá de sus áreas de distribución natural. Por ejemplo, la flor de la pasión azul (P. caerulea), ahora crece puntualmente en forma silvestre en 8 provincias de España.[15][16]​ El maracuyá púrpura (P. edulis) se ha introducido en muchas regiones tropicales, como cultivo comercial.

Ecología

 src=
Ensifera ensifera está adaptado para alimentarse de las flores de Passiflora mixta y especies similares.
 src=
Passiflora trinervia, especie endémica de Colombia, en la cordillera central. Polinizada por el colibrí Ensifera ensifera. Fotografía tomada en el municipio de Salento (Quindío) a 2800 msnm.

Las pasionarias tienen una estructura floral única, lo que en la mayoría de los casos requiere de una abeja de gran tamaño para polinizarla con eficacia. En los trópicos americanos, por ejemplo, se montan vigas de madera muy cerca de las plantaciones de maracuyá para alentar a las abejas carpinteras a anidar. El tamaño y la estructura de las flores de otras especies de Passiflora se ha optimizado para la polinización por colibríes ermitaños (especialmente las especies del género Phaethornis), abejorros, avispas y murciélagos, mientras que otras especies son autógamas. El colibrí pico espada (Ensifera ensifera) con su pico alargado enormemente ha coevolucionado con las flores de ciertas pasionarias, tal como P. mixta. Las abejas Anthemurgus passiflorae recogen el polen de la especie P. lutea, pero no polinizan las flores.

Las larvas de una gran cantidad de especies de lepidópteros (Heliconius, Dryas, Dryadula, Cethosia, entre otros)[17]​ se alimentan de las hojas de las pasionarias. Debido a esto, muchas especies han desarrollado evolutivamente distintas estrategias para desalentar a los herbívoros. Por ejemplo, para desalentar las puestas de gran cantidad de huevos de mariposa en la misma planta, algunas muestran unas flores pequeñas y protuberantes con los colores que asemejan a los de los huevos de las mariposas. De este modo, la mariposa es "engañada" y desiste de realizar la puesta de una mayor cantidad de huevos en esa misma planta. En otros casos producen líquidos dulces, ricos en nutrientes en glándulas de los tallos o de sus hojas. Estos fluidos atraen a las hormigas que matan y comen muchas plagas de insectos que vienen a alimentarse de las flores, hojas o frutos de las pasionarias.[18]

Las brácteas de Passiflora foetida están cubiertas por pelos que exudan un líquido pegajoso. Muchos insectos se quedan pegados a estos y terminan siendo digeridos por proteasas y fosfatasas ácidas hasta convertirse en una sustancia pegajosa rica en nutrientes. Dado que los insectos muertos por lo general rara vez son las principales plagas, esta flor de la pasión parece ser una planta protocarnívora.[19]

Desarrollo floral

 src=
Passiflora caerulea
 src=
Fruto de P. caerulea

Por lo general el desarrollo de la flor está dado en los 4 verticilos que caracterizan a las eudicotiledóneas. Coen y Meyerowitz (1991) describieron que estos verticilos además están regulados por la expresión de los genes del modelo ABC, basado en los mutantes homeóticos en Arabidopsis thaloca y Antirrhinum majus. Posteriormente, estudios en Petunia hybrida y A.thaniana (Colombo et al, 1995; Peláez et al, 2000), mostraron que el gen D era requerido para el desarrollo de los óvulos y E (SEPALLATA) regulaba el desarrollo de todas las estructuras. Por tanto el modelo ABC inicialmente planteado pasó a ser el modelo ABCDE.

Modelofloral.png

Pero no en todas las flores los genes se expresan de la misma manera. En varios taxones se han perdido o ganado otros verticilos a los cuales no se les ha definido una estructura homóloga a alguno de los 4 verticilos principales. En este caso en particular, en el género Passiflora se tiene adicionalmente una serie de estructuras entre los estambres y los pétalos llamada corona, la cual se caracteriza por ser simple o tener varios anillos de diversos apéndices y membranas. Esta estructura ha evolucionado varias veces y de forma independiente en las superasteridias (Cariophylaceae, Lecythidaceae, Ebanaceae, Gentianaceae, Apocynaceae, Convolvulaceae, Stydaceae), monocotiledonas (Tecophilaeaceae, Amarylidaceae, Asparagaceae, Velloziaceae) y rosidias (Passifloraceae, Salicaceae, Rafflesiaceae, Erythroxilaceae).[2]

Para el caso de la especie P. caerulea, la corona se caracteriza por seis estructuras: 2 radios externos (R1 y R2), 1 a 2 series de Pali (Pa), un opérculo (Op) interno que nace sobre el annulus (Au) y el limen (Li) el cual ayuda a proteger el nectáreo.

Desde siempre la elaborada forma de la corona en Passiflora ha atraído el interés de los botánicos. Desde 1600 esta flor se usó como método de enseñanza cristiana principalmente la especie P. caerulea, la cual también ha sido el eje de estudio en desarrollo de la corona en Passifloraceae. Es importante tener en cuenta que aunque toda la familia se caracteriza por la presencia de la corona, existen muchas variaciones a lo lago del género Passiflora lo cual ha sido relacionado con ciertos síndromes de polinización.

En 1871, Masters describió la corona como un órgano sui generis el cual tenía un papel importante en la fertilización. En 1948, Puri citó interpretaciones de Hicks (1897), donde proponía que la corona estaba formada por filamentos estériles y adicionalmente basado en la posición anatómica de los haces vasculares, sugirió que ciertas partes tenían origen del perianto y otras estaminoidal. Otros botánicos plantearon diferentes orígenes y en 1999 Bernhad afirmó que la hipótesis de un posible origen estaminoidal no estaba soportada porque el inicio de la formación de la corona no estaba correlacionada con la maduración del androceo. Además, afirmó que el análisis vascular de Puri no era correcto ya que la organización vascular no se conversaba y por tanto no se puede usar para realizar un análisis filogenético. Aunque Bernhad discutió los fundamentos de las hipótesis planteadas, también afirmó que sus resultados no ayudaban a resolver el proceso evolutivo de la corona, y de esta forma quedaron como un misterio las estructuras que podrían estar relacionadas en su desarrollo.

Los avances en temas moleculares en el 2011 permitieron examinar la hipótesis de origen petaloide y estaminoide en la corona. Analizando la expresión de los genes de tipo B y C del modelo ABCDE y por medio de la expresión de mRNA se pudo determinar el origen y la estructura homóloga a la corona. Hemingway y colaboradores (2011), mostraron que la corona inicia como un anillo de tejido en la base de los pétalos donde en coronas maduras se da tanto la expresión de los genes B como de los C. También mostraron que existe un patrón de expresión temporal en las diferentes estructuras de la corona. En general que los radios, pali y el opérculo son homólogos a los estambres y el limen, ya que solo presentó genes de tipo B de forma débil, es entonces una estructura nueva, distinta del androginoforo.[2]

Taxonomía

Etimología

Passiflora: nombre genérico que adoptado por Linneo en 1753 y significa "flor de la pasión" (del latín passio = "pasión" y flos = "flor"), fue otorgado por los misioneros jesuitas en 1610, debido a la similitud de algunas partes de la planta con símbolos religiosos de la Pasión de Cristo, el látigo con el que fue azotado = zarcillos, los tres clavos = estilos; estambres y la corola radial = la corona de espinas.

Historia del género

En 1745 Carlos Linneo publicó una disertación sobre 22 especies de Passiflora con descripciones polinomiales, que comprendía sinónimos, clasificación, ilustración de las hojas, distribución, supersticiones y usos.[20]​ En 1753, el mismo autor describió 23 especies, 22 de las cuales se tomaron directamente de la disertación previamente citada.[21]​ Cavanilles, en 1790, realizó una monografía sobre Passiflora, donde reconoció 43 especies.[22]​ James Sowerby en 1794 fue el primer autor que intentó analizar la estructura floral; en su obra es muy preciso en reconocer los distintos verticilos que hay entre los pétalos y los estambres, a los que llamó corona. Este autor sugirió emplear las características de estas estructuras en la clasificación, sobre todo en aquellas especies con flores pequeñas.[23]​ En dos publicaciones, de 1822 y 1828, Alphonse Pyrame de Candolle subdividió al género en varias secciones,[24][25]​ y en 1846 Johann Jakob Roemer publicó una monografía de la familia, en la que elevó a tales secciones a nivel taxonómico de género.[26]​ Masters (1871) describió numerosas especies nuevas y en 1872 publicó la monografía de la familia.[27]​ En 1893 Hermann Harms describió detalladamente la corona, sobre la base de la morfología y su función. Este mismo autor dividió al género en numerosas secciones, detallando la estructura y funciones de la corona.[28][29][30]​ Ellsworth Paine Killip en 1938 publicó una revisión de las especies americanas de Passiflora y elevó las secciones de Harms a la categoría de subgéneros. V. Puri estudió la estructura floral de las especies de Passiflora sobre la base de la morfología y de la anatomía, aclarando la naturaleza, función y valor taxonómico de varias estructuras.[31][32]​ En 1974 Willem Jan Jacobus Oswald de Wilde revisó nuevamente el concepto del género Passiflora y las delimitaciones genéricas dentro de la Tribu Passifloreae basándose en la morfología floral.[33]

El género fue descrito por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 2: 955–960. 1753.[34]

Tratamiento taxonómico actual

La primera división taxonómica del género Passiflora fue realizada por Killip (1938), con enmiendas de Escobar (1988) y MacDougal (1994). estos autores dividieron el género Passiflora en 22 subgéneros, Adenosepala, Apodogyne, Asthephia, Astrophea, Calopathanthus, Chloropathanthus, Decaloba (syn. Plectostemma), Deidamioides, Distephana, Dysosmia, Dysosmioides, Manicata (syn. Granadillastrum), Murucuja, Passiflora (syn. Granadilla), Porphyropathanthus, Pseudomurucuja, Polyanthea, Psilanthus, Rathea, Tacsonia, Tacsoniopsis y Tryphostemmatoides. Recientemente, Feuillet & MacDougal (2003) reportan 525 especies, y dividen el género Passiflora en cuatro subgéneros, 15 supersecciones, 31 secciones y 13 series:

  • Subgénero Astrophea (DC.) Mast. - (57 especies)
Supersección Astrophea - (27)
Sección Astrophea - (10)
Passiflora arborea Spreng
Passiflora lindeniana
Passiflora mutisii
Sección Capreolata MacDougal y Feuillet - (15)
Sección Leptopoda Killip ex Feuillet y Cremers - (2)
Supersección Pseudoastrophea (Harms) Feuillet y MacDougal - (30)
Sección Pseudoastrophea (Harms) Killip - (17)
Sección Botryastrophea (Harms) Killip - (13)
Serie Botryastrophea (Harms) MacDougal & Feuillet - (6)
Serie Carnae Feuillet - (7)
  • Subgénero Deidamioides (Harms) Killip - (13 especies)
Sección Polyanthea DC.- (1)
Sección Deidamioides (Harms) Feuillet y MacDougal - (1)
Sección Tetrastylis (Barb. Rodr.) Harms - (2)
Sección Mayapathanthus MacDougal y Feuillet - (2)
Sección Tryphostemimatoides Harms - (7)
Passiflora tryphostemimatoides Harms
  • Subgénero Decaloba (DC.) Rchb. - (214 especies)
Supersección Decaloba MacDougal & Feuillet - (119)
Sección Decaloba DC. (113)
Passiflora lutea
Passiflora biflora
Passiflora jorullensis
Passiflora murucuja
Passiflora punctata
Passiflora tulae
Passiflora trifasciata Lemaire
Passiflora trinervia (Juss.) Poir.
Passiflora yucatanensis
Sección Xerogona (Raf.) Killip (6)
Passiflora citrina
Passiflora rubra
Passiflora sanguinolenta
Supersección Bryonioides (Harms) MacDougal y Feuillet - (18)
Passiflora morifolia
Supersección Cieca MacDougal y Feuillet - (18)
Passiflora suberosa
Supersección Pterosperma Gilbert y MacDougal - (4)
Supersección Hahniopathanthus (Harms) MacDougal y Feuillet - (2)
Supersección Disemma (Labill.) MacDougal y Feuillet - (21)
Sección Octadranthus Harms - (17 soorten)
Passiflora henryi
Passiflora siamica
Passiflora sumatrana
Passiflora jugorum
Passiflora cupiformis
Passiflora moluccana
Passiflora perakensis
Passiflora papilio
Sección Disemma (Labill.) MacDougal y Feuillet - (3)
Passiflora hebertiana
Passiflora cinnabarina
Sección Holrungiella Harms - (1 soort)
Passiflora hollrungii
Supersección Multiflora (Small) MacDougal y Feuillet - (19)
Supersección Auriculata MacDougal y Feuillet - (8)
  • Subgénero Passiflora (236 especies)
Supersección Passiflora (19)
Sección Passiflora
Serie Passiflora (13)
Passiflora edulis f. edulis Sims - Maracuyá púrpura, gulupa, curuba redonda
Passiflora incarnata Pasiflora
Passiflora serratifolia
Serie Palmatisectae Feuillet y MacDougal (1)
Serie Pedatae Killip ex Cervi - (1)
Serie Setaceae Killip ex Cervi - (4)
Supersección Laurifolia (Cervi) Feuillet y MacDougal - (42)
Serie Tiliifolia Feuillet y MacDougal - (6)
Passiflora ligularis Juss. - Granadilla
Passiflora tiliifolia Machimbi, tripona
Serie Laurifoliae Killip ex Cervi - (21)
Passiflora maliformis Cholupa, granadilla de piedra, calabacito de indio, gurapa
Passiflora nitida Granadilla de olor, burucuña
Passiflora popenovii Granadilla de Quijos, granadilla caucana
Passiflora laurifolia Saibey
Passiflora ambigua Gagapache
Passiflora nigradenia Pachío amarillo
Passiflora acuminata
Passiflora capparidifolia
Passiflora gleasonii
Passiflora guazumaefolia Guayabita cimarrona
Passiflora odontophylla
Passiflora riparia
Passiflora tolimana
Passiflora chaparensis
Passiflora venusta
Serie Quadrangulares Feuillet y MacDougal - (6)
Passiflora quadrangularis Badea, tumbo costero
Passiflora alata Flor de la pasión
Serie Marginatae Killip ex Cervi - (1)
Supersección Stipulata Feuillet y MacDougal - (95)
Sección Granadillastrum Triana y Planch. - (66)
Passiflora caerulea Burucuyá
Passiflora gibertii
Passiflora subpeltata
Sección Calopathanthus Harms - (1)
Sección Tacsonioides DC. - (4)
Sección Kermesinae (Cervi) Feuillet y MacDougal - (4)
Passiflora kermesina
Sección Dysosmia
Passiflora foetida
Supersección Coccinea Feuillet y MacDougal - (14)
Passiflora coccinea Aubl.
Passiflora vitifolia
Supersección Distephana (DC.) Feuillet y MacDougal - (5)
Supersección Tacsonia (Juss.) Feuillet & MacDougal - (61) Curuba, parcha, tacso
Sección Elkea Feuillet y MacDougal - (15)
Passiflora tripartita
Passiflora tripartita var. azuayensis
Passiflora tripartita var. mollissima Curuba sabanera, curuba de Castilla
Passiflora tripartita var. tripartita Tacso
Passiflora cumbalensis Curuba roja, curuba bogotana
Passiflora mixta Curuba de indio, curuba de monte, parcha
Passiflora tarminiana Coppens & Barney - Curuba india, Tumbo, tacso amarillo, curuba ecuatoriana
Sección Tacsonia (Juss.) Harms (5)
Sección Insignes Feuillet y MacDougal - (5)
Passiflora pinnatistipula Gulupa
Passiflora insignis (Mast.) Hook. f
Passiflora lanceolata (Mast.) Harms
Passiflora mandonii (Mast.) Killip
Passiflora pilosicorona Sacco
Sección Rathea (Karst.) Harms - (3)
Passiflora andina Killip
Passiflora colombiana Escobar
Sección Colombiana Escobar - (19)
Serie Colombianae Escobar - (9)
Serie Leptomischae Escobar - (8)
Passiflora antioquiensis Karst. - Curuba antioqueña
Passiflora coactalis
Passiflora cremasthanta
Passiflora flexipes
Passiflora leptomischa
Passiflora tenerifensis Escobar
Serie Quindiensae Escobar - (2)
Passiflora quindiensis
Sección Parritana Escobar - (2)
Passiflora jardinesis Escobar
Passiflora parritae (Mast.) L.H. Bailey.
Sección Fimbriatistipula Escobar - (2)
Sección Tacsoniopsis Triana y Planch. - (2)
Sección Boliviana (Harms) Feuillet y MacDougal (2)
Sección Trifoliata Feuillet y MacDougal (1)
Sección Manicata (Harms) Feuillet y MacDougal (5)

Killip (1938) había propuesto una clasificación de 22 subgéneros. El subgénero Tryphostemmatoides según Killip, pasa al subgénero Deidamioides, sección Tryphostemmatoides, mientras los subgéneros Plectostemma, Murucuja' y Psilanthus se reunieron en el subgénero Decaloba. El subgénero Astrophea se dividió en dos supersecciones, Astrophea y Pseudoastrophea. Los subgéneros Granadilla, Tacsonia, Granadillastrum, Distephana, Tacsonioides, Tacsoniopsis, Rathea, Dysosmia y Dysosmioides se agruparon en el subgénero Passiflora.

Muschner et al. (2003), Yockteng & Nadot (2004), Hansen et al. (2006) Krosnick (2006) y Ocampo (2007) con análisis de genética molecular, confirman tres de los subgéneros propuestos por Feuillet & MacDougal (2003): Astrophea, Decaloba y Passiflora, pero dejan en duda Deidamioides como subgénero separado y el grupo tetrapathaea es propuesto como nuevo subgénero de Passiflora. También, ellos observaron varias inconsistencias a niveles inferiores en las secciones y series con la clasificación de Feuillet y MacDougal, poniendo en duda la monofilia de Passiflora. Como punto final, proponen investigar más sobre sus relaciones con Decaloba, con el que podría formar un solo grupo.

Usos medicinales

El uso medicinal de la Passiflora está muy extendido para tratar los casos de nerviosismo, el insomnio o el alivio de la ansiedad.[35]​ Aunque todavía se desconoce el mecanismo exacto del efecto ansiolítico, las investigaciones realizadas apuntan a que los compuestos en la planta estimulan un aumento en la producción del ácido gamma-aminobutírico, o GABA (por sus siglas en inglés), en el cerebro, lo que produce un efecto sedante suave. Sus principios activos se encuentran en las partes aéreas: flores, tallos y las hojas de la planta.

Otros usos de la Passiflora incluyen:

  • Alivio de los síntomas premenstruales, ya que la planta tiene propiedades emenagogas, reduciendo la hinchazón abdominal y calmando los episodios de irritabilidad. En este caso se suele tomar mediante infusiones.
  • Reduce los dolores causados por los cólicos intestinales, así como los casos de diarrea. Ello es debido a su uso como antiespasmódico, lo que unido a sus escasas contraindicaciones la hace muy útil también para los niños.
  • Los componentes de la Passiflora ayudan a reducir los niveles de la presión sanguínea, siendo frecuentemente recomendada para las personas con hipertensión arterial.
  • Un último uso, de índole más tradicional es el de su aplicación mediante cataplasmas para curar las heridas. Otros usos externos extendidos popularmente abarcan el tratamiento de las hemorroides, así como las quemaduras o inflamaciones.

Aunque los efectos secundarios son escasos, se recomienda consultar con el médico antes de tomar suplementos a base de hierbas como la Passiflora, ya que sin el conveniente control pueden inducir mareos, confusión, mala coordinación muscular, alteración del estado de conciencia, y de los vasos sanguíneos inflamados. Tampoco se recomienda su uso en mujeres embarazadas o en período de lactancia.

En la cultura popular

En la mitología

Existen varias leyendas populares acerca del origen de las pasionarias. Una de ellas cuenta que Mburucuyá (también «Mburukujá») era una muchacha española que se había enamorado de un aborigen guaraní, con quien se veía a escondidas. El padre de la muchacha, un militar, jamás hubiese aceptado esa relación con un hereje enemigo y, por otro lado, ya había decidido que su hija debía casarse con un joven capitán español. Al enterarse de la relación de su hija, decidió asesinar al muchacho guaraní. Mburucuyá, presa del dolor, se hundió en el corazón una flecha de plumas, la cual quedó sobre su pecho como una flor y cayó sobre el cuerpo de su amado muerto. Tiempo después, en ese trágico sitio nació una planta nunca vista hasta entonces, la cual fue denominada mburucuyá.[36]

Simbolismo

Man lorenzetti.jpg
  • Religioso: La imaginación popular ve en la extraña flor de las pasionarias varios de los atributos que caracterizan el episodio de la pasión de Cristo. Así, se puede entrever la corona de espinas que le pusieron en la cabeza, los tres clavos con que fue fijado a la cruz, las cinco llagas que laceraron su cuerpo y las cuerdas con que lo ataron. El fruto pequeño y anaranjado, encierra unas semillas rojizas que se interpretan como las gotas de sangre coagulada que brotaron de las heridas del santo cuerpo.[37]

Referencias

  1. Passiflora en The Plant List. Versión 1. 2010
  2. a b c Hemingway, C.A. et al. 2011. B- and C- class gene expression during corona development of the blue plassionflower (Passiflora caerulea, Passifloraceae). American Journal of Botany 98 (6): 1-12.
  3. «Seta». Herbario de la Universidad Pública de Navarra. Consultado el 19 de junio de 2021.
  4. Murawski, D. 1993. Passion Vine Butterflies. A taste for poison. Natl. Geogr. Mag. 184: 122-137.
  5. Lewin, I., Montaldi E. y Caso O. 1963. Efecto de la posición del meristema en el polimorfismo foliar. Revista Invest. Agric. 17: 353-370.
  6. Cusset, G. 1965. Les nectaires extra-floraux et la valeur de la feuille des Passifloracées. Rev. Gen. Bot. 72:145-219.
  7. Tillet, S. S. 1988. Passionis Passifloris II. Terminología. Ernstia 48: 1-40
  8. Raju, M.V.S. 1955. Embryology of the Passifloraceae. I. Gametogenesis and seed development of Passiflora calcarata Mast. Journal of Indian Botany 35: 126-138.
  9. Pérez-Cortéz, S., Escala, M., Tillett, S. y Sánchez, C. 1995. Estudio morfoanatómico de la cubierta seminal de Passiflora quadrangularis L. (Passifloraceae). Anales Botánica Agrícola 2: 25-29.
  10. Pérez-Cortéz, S., Tillett, S. y Escala, M. 2002. Estudio morfológico de la semilla de 51 especies del género Passiflora L. Acta Botanica Venezuelica 25: 67-96.
  11. Miguel Macgayver Bonilla Morales, Carolina Aguirre-Morales, Oscar Agudelo (Marzo de 2015). «Morfología de Passiflora: una guía para la descripción de sus especies». Revista de Investigación Agraria y Ambiental. 6(1): 91-109. Consultado el 19 de junio de 2021.
  12. Escobar, 1988
  13. Ocampo J. 2011. Study of the diversity of genus Passiflora L. (Passifloraceae) and its distribution in Colombia. CGIAR.
  14. Revista Peruana de Biología.
  15. Passiflora en Anthos - Sistema de información sobre las plantas de España, RJB/CSIC, Madrid (requiere búsqueda)
  16. Dana et al. [2001]. Plantas invasoras en España.
  17. Soule, J.A. 2012. Butterfly Gardening in Southern Arizona. Tierra del Soule Press, Tucson, AZ
  18. Sezen, Uzay. «Ants defending extrafloral nectaries of Passiflora incarnata». Consultado el 16 de mayo de 2012.
  19. Radhamani, T.R., Sudarshana, L., Krishnan, R., 1995. Defense and carnivory: dual role of bracts in Passiflora foetida. Journal of Biosciences 20, 657-664
  20. Linnaeus, C. 1745. Dissertatio botanica de Passiflora, quam cum consensu amplis. Estocolmo.
  21. Linneo, C. 1753. Species plantarum. Estocolmo. [Passiflora, 2: 955-960.]
  22. Cavanilles, A. J. 1790. Monadelphiae classis dissertationes decem. Diss. 10: Decima dissertatio botanica, de Passiflora, pp. 439-463. Typographia regia, Madrid
  23. Sowerby, J. 1794. Account of the difference of structure in the flowers of six species of Passiflora. Trans. Linn. Soc. Londres 2: 19-28.
  24. Candolle, A. P. De 1822. Passifloreae. Mém. Soc. Phys. Gèn. 1: 435-436.
  25. Candolle, A. P. De, 1828. Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis 3: 321-338. Treuttel & Würtz, París.
  26. Roemer, M. J. 1846. Familiarum naturalium regni vegetabilis synopses monographicae. Weimar. [Passifloraceae, 2: 125-207.]
  27. Masters, M. T. 1871. Contributions to the natural history of the Passifloraceae. Trans. Linn. Soc. Londres 27: 593-645.
  28. Harms, H. 1893a. Uber dieVerwertung des anatomischen Baues fur die Umgrenzung and Einteilung der Passifloraceae. Bot. Jahrb. Syst. 15: 548-633.
  29. Harms, H. 1893b. Passifloraceae, en A. Engler (ed.), Die Natürlichen Pflanzenfamilien 3(6a): 69-92. Wilhelm Engelmann, Leipzig.
  30. Harms, H. 1897. Passifloraceae, en A. Engler (ed.), Die Natürlichen Pflanzenfamilien, 2-4(1): 253-256. Wilhelm Engelmann, Leipzig.
  31. Puri, V. 1947. Studies in floral anatomy. IV. Vascular anatomy of the flower of certain species of the Passifloraceae. Amer. J. Bot. 34: 562-573.
  32. Puri, V. 1948. Studies in floral anatomy. V. On the structure and nature of the corona in certain species of the Passifloraceae. J. Indian Bot. Soc.17: 130-149.
  33. Wilde, D. 1974. The genera of the tribe Passifloreae (Passifloraceae) with special reference to flower morphology. Blumea 22: 37-50.
  34. «Passiflora». Tropicos.org. Jardín Botánico de Misuri. Consultado el 17 de marzo de 2013.
  35. Usos de la Pasiflora. Biblioteca Nacional de Medicina de Estados Unidos
  36. Diario La República de Corrientes. [“http://www.diariolarepublica.com.ar/notix/noticia.php?i=113074&f=2006-11-12 Archivado el 20 de junio de 2015 en Wayback Machine. La leyenda de Mburucuyá”]. Corrientes, Argentina, 12 de noviembre de 2006.
  37. Visitemos Misiones. Mburucuyá.

Bibliografía

 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores y editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia ES

Passiflora: Brief Summary ( шпански; кастиљски )

добавил wikipedia ES

Passiflora es un género de plantas de la familia Passifloraceae, con unos 360 especies aceptadas —y unas 300 todavía sin resolver, y 365 que son meros sinónimos— de las más de 1000 descritas.​ Está distribuido principalmente en América tropical y subtropical ya que solamente 22 especies crecen en el sur de Asia y Oceanía. Passiflora, nombre dado por Carlos Linneo a este género de plantas, proviene del latín flos passionis que significa literalmente «flor del sufrimiento» o «flor de la pasión» en alusión a la Pasión de Cristo ya que los primeros misioneros en América quisieron ver los instrumentos utilizados durante la Pasión en las diferentes partes que conforman estas flores.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores y editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia ES

Passiflora ( баскиски )

добавил wikipedia EU

Passiflora Passifloraceae familiako landare generoa igokari bat da.

Espezieak

A


B


C

D


E

 src=
Passsiflora edulis

F

 src=
Passiflora foetida

G


H


I


J


K

 src=
Pasiflora kermesina

L

 src=
Passiflora laurifolia

M

 src=
Passiflora maliformis

N

 src=
Passiflora nitida

O


P

 src=
Passiflora pittieri
 src=
Passiflora popenovii

Q

 src=
Passiflora quadrangularis

R


S

 src=
Passiflora suberosa
 src=
Passiflora subpeltata

T

 src=
Passiflora tarminiana

U

V

 src=
Passiflora vitifolia

W

X

Y

Z

Hortikulturako hibridoak

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipediako egileak eta editoreak
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EU

Passiflora: Brief Summary ( баскиски )

добавил wikipedia EU

Passiflora Passifloraceae familiako landare generoa igokari bat da.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipediako egileak eta editoreak
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EU

Passiot ( фински )

добавил wikipedia FI
Tämä artikkeli käsittelee kasveja. Sanan muista merkityksistä katso passio.

Passiot eli kärsimyskukat eli granadillat (Passiflora) on kukkivien kasvien suku, johon kuuluu noin viisisataa lajia sekä satoja hybridejä. Useimmat niistä ovat köynnöksiä, jotkin varpuja, pieniä pensaita tai puita. Rohtopassiota (Passiflora incarnata), tähtipassiota (Passiflora capsularis) ja kärsimyspassiota kasvatetaan koristekasvina,[1] punapassiota eli passionhedelmää (Passiflora edulis), makeapassiota (Passiflora ligularis) sekä muutamia muita lajeja hedelmiensä takia. Joitakin lajeja käytetään rohdoskasveina.[2]

Lajeja

Lähteet

  • Stevens, P. F. (2001–): Angiosperm Phylogeny Website (Passifloraceae-heimo, taksonomian lähde) mobot.org. Viitattu 3.1.2012. (englanniksi)

Viitteet

  1. Puutarha.net
  2. A.Vogel
  3. Räty, Ella: Viljelykasvien nimistö, s. 103. Helsinki: Puutarhaliitto, 2012. ISBN 978-951-8942-92-7.

Aiheesta muualla

Tämä kasveihin liittyvä artikkeli on tynkä. Voit auttaa Wikipediaa laajentamalla artikkelia.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedian tekijät ja toimittajat
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FI

Passiot: Brief Summary ( фински )

добавил wikipedia FI
Tämä artikkeli käsittelee kasveja. Sanan muista merkityksistä katso passio.

Passiot eli kärsimyskukat eli granadillat (Passiflora) on kukkivien kasvien suku, johon kuuluu noin viisisataa lajia sekä satoja hybridejä. Useimmat niistä ovat köynnöksiä, jotkin varpuja, pieniä pensaita tai puita. Rohtopassiota (Passiflora incarnata), tähtipassiota (Passiflora capsularis) ja kärsimyspassiota kasvatetaan koristekasvina, punapassiota eli passionhedelmää (Passiflora edulis), makeapassiota (Passiflora ligularis) sekä muutamia muita lajeja hedelmiensä takia. Joitakin lajeja käytetään rohdoskasveina.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedian tekijät ja toimittajat
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FI

Passiflore ( француски )

добавил wikipedia FR

Passiflora

Passiflora est un genre de plantes, les passiflores, de plus de 530 espèces de la famille des Passifloraceae. Ce sont des plantes grimpantes aux fleurs spectaculaires, mais leur abondance n'est garantie que dans les régions au climat doux.

Elles tirent leur nom du fait que les missionnaires jésuites d'Amérique du Sud se servaient, pour représenter la Passion du Christ auprès des indigènes, de la fleur de cette liane : son pistil, les dessins de sa corolle et diverses pièces florales ressemblant à une couronne d'épines, au marteau et aux clous de la Crucifixion.

La diversité des formes de feuilles chez les passiflores serait due aux papillons. Les lépidoptères Heliconius ont tendance à choisir certaines formes de feuilles pour y pondre. La pression des chenilles dévorant ces feuilles pousse la plante à « inventer » d'autres formes[3].

Étymologie

 src=
Vue frontale de la fleur.

Le nom vient du latin passio, passion, et flos, fleur. Nicolas Monardes (1493-1588) fut probablement le premier à employer le terme religieux de flos passionis « fleur de la passion » pour désigner la plante, car la fleur était selon lui, « précisément faite pour représenter la Passion du Christ ». Le nom même de Passiflora fut créé par Federico Cesi en 1628.

En effet, les caractéristiques anatomiques de la plante évoquent la Passion du Christ :

  • les dix pétales et sépales représentent les dix apôtres fidèles (à l'exclusion de Pierre et Judas),
  • les 5 étamines évoquent les 5 stigmates du Christ,
  • les 3 stigmates du pistil rappellent les 3 clous de la Croix,
  • les 72 filaments, entourant la partie centrale, suggèrent les 72 épines de la Sainte Couronne,
  • la coupe centrale de la La fleur représente le Saint Graal,
  • la trentaine de taches rondes ornant l'intérieur de la fleur est associée aux 30 pièces d'argent que Judas reçut pour prix de la trahison,
  • les feuilles pointues suggèrent la lance ayant percé le flanc de Jésus,
  • les vrilles de la plante rappellent le fouet.

En dehors des références chrétiennes, ces plantes sont aussi appelées "clock-flower” (fleur-horloge) la fleur rappelant le cadran d'une horloge.

Histoire

 src=
Passiflora serratifolia
 src=
Bouton de passiflore

Les passiflores étaient inconnues des Européens avant la découverte de l'Amérique par les Espagnols.

La première mention littéraire d'une passiflore se trouve dans la description de la ville de Cali en Colombie donnée par Pedro Cieza de Leon en 1553 où il mentionne les fruits de granadilla (petites grenades) dans les vergers aux alentours de la ville[4].

Une vingtaine d'années plus tard, on trouve une description plus élaborée des passiflores dans l'ouvrage du médecin botaniste espagnol, Nicolas Monardes, publié en 1569-1574. Monardes né à Séville en 1493 n'est jamais allé en Amérique mais grâce à ses informateurs et aux échantillons de plantes qu'on lui ramenait des Indes occidentales, il put donner dans son ouvrage Historia Medicinal... des descriptions détaillées et relativement objectives de la passiflore, du tabac et de la coca.

Le terme même de Passiflora fut créé par Federico Cesi (1585-1630), fondateur de l'Accademia dei Lincei, dans une publication datée 1628 (mais sortie en 1651).

Avant Linné, seuls quelques botanistes (comme Francisco Hernandez, Leonard Pluckenet, Charles Plumier et Tournefort) ont décrit diverses espèces de passiflores.

La première monographie du genre Passiflora est l'œuvre du botaniste suédois Johan Gustav Hallman (sv) (1726-1797), un élève de Linné. Dans une présentation, il décrit 22 espèces, donne leurs synonymes, l'utilisation qu'en font les indigènes, ainsi qu'une classification et leur distribution.

En 1753, point de départ conventionnel de la taxinomie moderne, Linné dans Species Plantarum, crée le genre Passiflora et donne une description de 24 espèces, en reprenant les travaux de Hallman, nombre porté ensuite à 35 par Lamarck en 1789 puis à 43 par Cavanilles en 1790. L'étape suivante fut la création de la famille des Passifloraceae et la description de 15 espèces supplémentaires, par Antoine-Laurent de Jussieu en 1805.

Aux XIXe et XXe siècles, les plus grands contributeurs au progrès de la connaissance des passiflores furent de Candolle (1828), Roemer (1846) puis Maxwell Tyndell Masters (1871), Hermann A. T. Harms (1893) et Ellsworth P. Killip (1938).

Le nombre d'espèces acceptées tourne actuellement aux alentours de 525 dont au moins 175 espèces qui ne peuvent être identifiées au moyen d'une clé. Le besoin d'une révision du genre se fait donc sentir.

Répartition

Les passiflores se répartissent pour l'essentiel dans les régions tempérées chaudes et tropicales du nouveau monde. Bien qu'elles soient majoritairement présentes sur le continent américain, on retrouve également des espèces en Asie, Australie et Afrique tropicale[5].

Culture en France métropolitaine

Étant donné le grand nombre d'espèces du genre Passiflora il est difficile de donner des conseils généraux pour leur culture. En effet certaines espèces vivent uniquement en forêts tropicales et ne survivent en Europe qu'en serre. D'autres poussent sous un climat subtropical et peuvent proliférer dans des régions au climat doux en France : littoral méditerranéen, Pays basque ou Bretagne. Passiflora caerulea fait partie de ces espèces plus résistantes, d'où son abondance en France.

  • Sol : Presque tous les sols conviennent à la culture de la passiflore, sauf très secs ou alcalins. Idéalement elles préfèrent un sol léger et riche. Les passiflores aiment les sols humides, mais redoutent que leur substrat soit détrempé.
 src=
Zoom sur les étamines et pistil de Passiflora caerulea
  • Emplacement : Plein soleil à l'ombre légère. Pour les espèces de climat subtropical, il faut choisir par exemple un mur exposé au sud ou au sud-ouest, pour que la chaleur emmagasinée durant la journée se diffuse pendant la nuit. Les espèces de climat purement tropical ne peuvent vivre à l'extérieur en hiver et ont besoin d'une serre ou d'une véranda.

Les fleurs de passiflore sont très sensibles au gel, aux virus et aux parasites.

Multiplication

Par bouture de bois semi-dur en été. Il y a lieu de régénérer les vieux plants en les rabattant au niveau du sol. Tailler les tiges qui débordent de l'espace disponible.

Pharmacologie

La passiflora incarnata possède plusieurs alcaloïdes notamment des inhibiteurs de la monoamine-oxydase (IMAO) et des sédatifs légers. Pour les maladies liées à la tension nerveuse et au stress, le passiflore en comprimés ou en solution buvable SIPF est un sédatif général. « [...] la passiflore a montré des effets supérieurs à un anxiolytique de la famille des benzodiazépines » [6]. L'association de la passiflore en galénique SIPF avec de la mélisse et de l'aubépine a démontré des effets similaire au Temesta[7]

L'effet anxiolytique naturel de la passiflore a été démontré par plusieurs études[8],[2],[9].

Inhibiteur MAO-A

Inhibiteur MAO-B

Inhibiteur MAO

Sédatif

Comportement

Une expérience menée par Francis Hallé montre la capacité de la passiflore à percevoir, d'une part la présence d'un bâton vers lequel lancer une vrille, puis le déplacement de ce dernier (par l'homme) plusieurs fois de suite dans le même sens, et montre une capacité à anticiper un nouveau déplacement similaire du bâton en lançant sa vrille du même côté, avant même son déplacement[10],[11].

Liste d'espèces

Selon ITIS (1er janvier 2014)1er_janvier_2014_12-0">1er_janvier_2014-12">[12] :

Selon NCBI (1 janvier 2014)[13] :

Selon The Plant List (1 janvier 2014)[14] :

Selon Tropicos (1 janvier 2014)[1] (Attention liste brute contenant possiblement des synonymes) :

Selon World Register of Marine Species (1 janvier 2014)[15] :

Article connexe

Notes et références

  1. a et b Tropicos.org. Missouri Botanical Garden., consulté le 1 janvier 2014
  2. a et b (en) Akhondzadeh S, Naghavi HR, Varian M et al, « Passionflower in the treatment of generalized anxiety: a pilot double-blind randomized controlled trial with oxazepam », J Clin Pharm Ther, vol. 26,‎ 2001, p. 363-367.
  3. « Le papillon fait la feuille », Sciences et avenir, no 835,‎ septembre 2016, p. 18
  4. (en) Torsten Ulmer, John M. MacDougal, Passiflora: passionflowers of the World, Timber Press, 2004, 432 p.
  5. (en) K. Dhawan, S. Dhawan, A. Sharma, « Passiflora : a review update », Journal of Ethnopharmacologye, vol. 94,‎ 2004, p. 1-23
  6. Dr Anne-Claire Gagnon, Le guide des plantes qui soignent, Vidal, 2010, 465 p. (ISBN 2850911925)
  7. Patrick Lemoine, « Etude de l'efficacité des de la tolérance de la SIPF passiflore/aubépine/mélisse (AnxionZen) versus Lorazepram dans le traitement de l'anxiété », sur Zenodo (DOI , consulté le 1er juin 2020).
  8. (en) K Dhawan, A Sharma, « Passiflora : a review update », Journal of Ethnopharmacologye, vol. 94,‎ 2004, p. 1-23.
  9. Université Claude Bernard, « Contribution à l’étude de Passiflora incarnata L. », Thèse de pharmacie, vol. 211,‎ 1983.
  10. Science-et-vie.com, « Intelligence des plantes : elles apprennent de leurs expérienc... - Science & Vie », sur www.science-et-vie.com, 22 novembre 2017 (consulté le 28 décembre 2019)
  11. « Le plaidoyer végétal du dessinateur et du botaniste », sur LExpress.fr, 20 avril 2018 (consulté le 28 décembre 2019)
  12. 1er_janvier_2014-12">1er_janvier_2014_12-0">↑ Integrated Taxonomic Information System (ITIS), www.itis.gov, CC0 https://doi.org/10.5066/F7KH0KBK, consulté le 1er janvier 2014
  13. NCBI, consulté le 1 janvier 2014
  14. The Plant List (2013). Version 1.1. Published on the Internet; http://www.theplantlist.org/, consulté le 1 janvier 2014
  15. World Register of Marine Species, consulté le 1 janvier 2014

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FR

Passiflore: Brief Summary ( француски )

добавил wikipedia FR

Passiflora

Passiflora est un genre de plantes, les passiflores, de plus de 530 espèces de la famille des Passifloraceae. Ce sont des plantes grimpantes aux fleurs spectaculaires, mais leur abondance n'est garantie que dans les régions au climat doux.

Elles tirent leur nom du fait que les missionnaires jésuites d'Amérique du Sud se servaient, pour représenter la Passion du Christ auprès des indigènes, de la fleur de cette liane : son pistil, les dessins de sa corolle et diverses pièces florales ressemblant à une couronne d'épines, au marteau et aux clous de la Crucifixion.

Les parties aériennes de la passiflore officinale (Passiflora incarnata) sont connues en phytothérapie pour leur action anxiolytique et sédative. La grenadille (Passiflora edulis) donne un fruit comestible à la saveur acidulée, appelé fruit de la passion, et qui entre dans la composition de sorbets, de jus ou de coulis. La passiflore bleue (Passiflora caerulea) est la passiflore ornementale la plus cultivée en France métropolitaine.

La diversité des formes de feuilles chez les passiflores serait due aux papillons. Les lépidoptères Heliconius ont tendance à choisir certaines formes de feuilles pour y pondre. La pression des chenilles dévorant ces feuilles pousse la plante à « inventer » d'autres formes.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FR

Lus na páise ( ирски )

добавил wikipedia GA

Ball de chlann phlandaí dreaptha le teannóga casta, dúchasach do Mheiriceá, cuid acu don Áise is an Astráil. Na duilleoga ubhchruthach, corránchruthach nó domhain bosach maothánach, na bláthanna mór feiceálach, 5 sheipeal daite ag ailtéarnú le 5 pheiteal (a chomharthaíonn céasadh Chríost, deirtear), lé coróin inmheánach filiméidí (a chomharthaíonn an choróin spíonta) agus na stíleanna (a comharthaíonn an chrois is na tairní). An toradh inite, buí nó corcra, suas le 10 cm ar fhad, agus tugtar páiseog air.

 src=
Tá an t-alt seo bunaithe ar ábhar as Fréamh an Eolais, ciclipéid eolaíochta agus teicneolaíochta leis an Ollamh Matthew Hussey, foilsithe ag Coiscéim sa bhliain 2011. Tá comhluadar na Vicipéide go mór faoi chomaoin acu beirt as ucht cead a thabhairt an t-ábhar ón leabhar a roinnt linn go léir.
 src=
Is síol é an t-alt seo. Cuir leis, chun cuidiú leis an Vicipéid.
Má tá alt níos forbartha le fáil i dteanga eile, is féidir leat aistriúchán Gaeilge a dhéanamh.


лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Údair agus eagarthóirí Vicipéid
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia GA

Pasiflora ( галициски )

добавил wikipedia gl Galician

As pasifloras son especies de plantas con flor pertencentes ao xénero Passiflora. As especies deste xénero adoptan principalmente a forma de liana ou de rubideira, e nalgúns casos son arbustos ou herbáceas. Os froitos adóitanse coñecer como froita da paixón (algunhas especies como maracuxás).

Son orixinarias de gran parte do mundo, agás Europa e África (onde atopamos outros membros da familia Passifloraceae). Nove especies son orixinarias dos Estados Unidos e moitas sono de América do Sur. Tamén hainas da China, Nova Guinea eNova Zelandia.

Algunhas especies téñense naturalizado, por exemplo a pasiflora azul (Passiflora caerulea) que actualmente medra brava nalgúns lugares de España.[1] Esta especie emprégase como ornamental en Galiza e outros lugares. O maracuxá (Passiflora edulis), cultivado en gran parte do mundo, tamén pertence a este xénero.

Ecoloxía

As pasifloras teñen unha estrutura floral única e moi característica e non lle fai falla unha abella de lingua longa para seren polinizadas. As abellas carpinteiras son activas polinizadoras. Polinízana tamén abesouros, avésporas e morcegos.

Algunhas especies

Híbridos de xardinaxe

Notas

  1. Dana et al. [2001]
  • Dana, E.D.; Sanz-Elorza, M. & Sobrino, E. [2001]: Plant Invaders in Spain Check-List. Texto completo en PDF (en inglés)
  • Akhondzadeh, Shahin; Naghavi, H.R.; Vazirian, M.; Shayeganpour, A.; Rashidi, H. & Khani, M. (2001): Passionflower in the treatment of generalized anxiety: a pilot double-blind randomized controlled trial with oxazepam. Journal of Clinical Pharmacy and Therapeutics 26(5): 363-367. Texto completo en PDF (en inglés)
  • Drugs.com [2008]: Passion Flower. Consultada 1.11.2008 (en inglés)
  • Duke, James A. [2008]: Bases de datos fitoquímica e etnobotánica do doutor DukePassiflora spp. Consultada 1.11.2008 (en inglés)
  • Hansen, A. Katie; Escobar, Linda K.; Gilbert, Lawrence E. & Jansen, Robert K. (2006): Paternal, maternal, and biparental inheritance of the chloroplast genome in Passiflora (Passifloraceae): implications for phylogenic studies. Botany 94(1): 42-46. Texto completo en PDF (en inglés)
  • Marzell, Heinrich (1927): Deutsches Wörterbuch der Pflanzennamen [Dicionario alemán de nomes de plantas]. Leipzig.
  • Pukui, Mary Kawena; Elbert, Samuel Hoyt; Mookini, Esther T. & Nishizawa, Yu Mapuana (1992): New Pocket Hawaiian Dictionary with a Concise Grammars and Given Names in Hawaiian. University of Hawaii Press, Honolulu.
  • Petersen, Elly (1966): Passionsblume ["Passion flowers"]. A: Praktisches Gartenlexikon der Büchergilde (2nd ed.): 270-271. Büchergilde Gutenberg. Frankfurt am Main, Vienna, Zürich. (en alemán)
  • Radhamani, T.R.; Sudarshana, L. & Krishnan, R. (1995): Defence and carnivory: dual roles of bracts in Passiflora foetida. Journal of Biosciences 20(5): 657-664. Texto completo en PDF (en inglés)
  • University of Maryland Medical Center (UMMC) (2008): Passionflower. Consultada 1.11.2008 (en inglés)

Véxase tamén

Outros artigos

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores e editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia gl Galician

Pasiflora: Brief Summary ( галициски )

добавил wikipedia gl Galician

As pasifloras son especies de plantas con flor pertencentes ao xénero Passiflora. As especies deste xénero adoptan principalmente a forma de liana ou de rubideira, e nalgúns casos son arbustos ou herbáceas. Os froitos adóitanse coñecer como froita da paixón (algunhas especies como maracuxás).

Son orixinarias de gran parte do mundo, agás Europa e África (onde atopamos outros membros da familia Passifloraceae). Nove especies son orixinarias dos Estados Unidos e moitas sono de América do Sur. Tamén hainas da China, Nova Guinea eNova Zelandia.

Algunhas especies téñense naturalizado, por exemplo a pasiflora azul (Passiflora caerulea) que actualmente medra brava nalgúns lugares de España. Esta especie emprégase como ornamental en Galiza e outros lugares. O maracuxá (Passiflora edulis), cultivado en gran parte do mundo, tamén pertence a este xénero.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores e editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia gl Galician

Pasiflora ( хрватски )

добавил wikipedia hr Croatian

Pasiflora (Kristov cvijet; lat. Passiflora) je rod iz porodice Passifloraceae. Ovaj je rod dao ime cijeloj obitelji Passifloraceae. Cvjetovi donekle podsjećaju na krunu od trnja pa je prema tome nazvana passio: patnja + lat. flos, genitiv floris: cvijet. Španjolski su je osvajači donijeli u Europu početkom 17 stoljeća.

Pasiflora je višegodišnja penjačica podrijetlom iz Južne Amerike. Može narasti i do 8 metara.

Za uspješan uzgoj ove biljke u sobi treba imati na umu da pasiflora zahtijeva ne samo mnogo svjetla nego i sunca, te da mora rasti na zračnom mjestu. Budući da ima duge vitice, najčešće se držači postavljaju ukrug. Vitice i izdanci podrezuju se u proljeće. Ako uopće ne procvatu, treba odrezati glavni izdanak iznad 4 ili 6 lista. Grane koje izrastu iz glavne stabljike treba opet podrezati iznad 2 do 3 lista, jer pasiflora cvate isključivo na rodnoj grančici. Cvate od lipnja do kolovoza. Cvjetovi su mirisni promjera 5-8 cm, latice su blijedo ljubičaste, a iz njihove baze izrasta niz nitastih ružičastih do purpurnih članova krunice, tako da se čini da su latice dvovrsne.

Plodovi su jajolike bobe s mnogo sjemenki. Dozrijevaju krajem ljeta i u ranu jesen. Plodovi su bogati vitaminom C, kalcijem i željezom.

Pasiflora ima dugu tradiciju kao ljekovita biljka. Stari južnoamerički indijanci smatrali su njezine cvjetove životnim eliksirom pa su ih stavljali u vodu za piće. Danas se najvažnijim ljekovitim sastojcima smatraju se flavonoidi i maltol koji imaju umirujući i uspavljujući učinak.

Najpoznatije vrste kojima se plodovi poznati pod imenom granadilja (granadilla) i marakuja (maracuja) koriste za jelo su: Passiflora edulis, Passiflora laurifolia, Passiflora quadrangularis, Passiflora ligularis, kao ukrasna se uzgaja Passiflora caerulea, a Passiflora incarnata je ljekovita.

Popis vrsta

Postoji 559 priznatih vrsta[1], i znatan broj onih čiji status još nije riješen, odnosno još nije ustanovljeno čine li posebnu vrstu ili su sinonim neke druge.

  1. Passiflora actinia
  2. Passiflora acuminata
  3. Passiflora adenopoda
  4. Passiflora adulterina
  5. Passiflora affinis
  6. Passiflora aimae
  7. Passiflora alata
  8. Passiflora allantophylla
  9. Passiflora alnifolia
  10. Passiflora altebilobata
  11. Passiflora amalocarpa
  12. Passiflora amazonica
  13. Passiflora ambigua
  14. Passiflora amethystina
  15. Passiflora amicorum
  16. Passiflora amoena
  17. Passiflora ampullacea
  18. Passiflora anadenia
  19. Passiflora anastomosans
  20. Passiflora andersonii
  21. Passiflora andina
  22. Passiflora andreana
  23. Passiflora anfracta
  24. Passiflora angusta
  25. Passiflora antioquiensis
  26. Passiflora apetala
  27. Passiflora apoda
  28. Passiflora araguensis
  29. Passiflora araujoi
  30. Passiflora arbelaezii
  31. Passiflora arborea
  32. Passiflora arida
  33. Passiflora aristulata
  34. Passiflora arizonica
  35. Passiflora arta
  36. Passiflora ascidia
  37. Passiflora aurantia
  38. Passiflora aurantioides
  39. Passiflora auriculata
  40. Passiflora azeroana
  41. Passiflora bahamensis
  42. Passiflora bahiensis
  43. Passiflora balbis
  44. Passiflora barclayi
  45. Passiflora berteriana
  46. Passiflora bicornis
  47. Passiflora bicrura
  48. Passiflora bicuspidata
  49. Passiflora biflora
  50. Passiflora bilobata
  51. Passiflora boenderi
  52. Passiflora bogotensis
  53. Passiflora boticarioana
  54. Passiflora brachyantha
  55. Passiflora bracteosa
  56. Passiflora brevifila
  57. Passiflora bryonioides
  58. Passiflora bucaramangensis
  59. Passiflora buchtienii
  60. Passiflora cacao
  61. Passiflora caerulea
  62. Passiflora calcicola
  63. Passiflora callacallensis
  64. Passiflora callistemma
  65. Passiflora campanulata
  66. Passiflora candida
  67. Passiflora candollei
  68. Passiflora capparidifolia
  69. Passiflora capsularis
  70. Passiflora cardonae
  71. Passiflora carnosisepala
  72. Passiflora carrascoensis
  73. Passiflora castellanosii
  74. Passiflora catharinensis
  75. Passiflora cauliflora
  76. Passiflora cerasina
  77. Passiflora ceratocarpa
  78. Passiflora cerradensis
  79. Passiflora cervii
  80. Passiflora chaparensis
  81. Passiflora chelidonea
  82. Passiflora chimuensis
  83. Passiflora chlorina
  84. Passiflora chocoensis
  85. Passiflora choconiana
  86. Passiflora chrysophylla
  87. Passiflora chrysosepala
  88. Passiflora ciliata
  89. Passiflora cincinnata
  90. Passiflora cinnabarina
  91. Passiflora cirrhiflora
  92. Passiflora cirrhipes
  93. Passiflora cisnana
  94. Passiflora cissampeloides
  95. Passiflora citrifolia
  96. Passiflora citrina
  97. Passiflora clathrata
  98. Passiflora clypeophylla
  99. Passiflora coactilis
  100. Passiflora cobanensis
  101. Passiflora coccinea
  102. Passiflora cochinchinensis
  103. Passiflora colimensis
  104. Passiflora colinvauxii
  105. Passiflora colombiana
  106. Passiflora compar
  107. Passiflora complanata
  108. Passiflora condorita
  109. Passiflora contracta
  110. Passiflora conzattiana
  111. Passiflora cordistipula
  112. Passiflora coriacea
  113. Passiflora costaricensis
  114. Passiflora costata
  115. Passiflora crassifolia
  116. Passiflora cremastantha
  117. Passiflora crenata
  118. Passiflora creuci-caetanoae
  119. Passiflora crispolanata
  120. Passiflora cryptopetala
  121. Passiflora cuatrecasasii
  122. Passiflora cubensis
  123. Passiflora cumbalensis
  124. Passiflora cuneata
  125. Passiflora cupiformis
  126. Passiflora cupraea
  127. Passiflora curva
  128. Passiflora cuspidifolia
  129. Passiflora cuzcoensis
  130. Passiflora cyanea
  131. Passiflora dalechampioides
  132. Passiflora danielii
  133. Passiflora dasyadenia
  134. Passiflora davidii
  135. Passiflora dawei
  136. Passiflora decipiens
  137. Passiflora deidamioides
  138. Passiflora deltoifolia
  139. Passiflora dioscoreifolia
  140. Passiflora discophora
  141. Passiflora dolichocarpa
  142. Passiflora dorisiae
  143. Passiflora eberhardtii
  144. Passiflora echinasteris
  145. Passiflora edmundoi
  146. Passiflora edulis
  147. Passiflora eggersii
  148. Passiflora eglandulosa
  149. Passiflora eichleriana
  150. Passiflora ekmanii
  151. Passiflora elegans
  152. Passiflora elliptica
  153. Passiflora emarginata
  154. Passiflora engleriana
  155. Passiflora ernestii
  156. Passiflora erythrophylla
  157. Passiflora escobariana
  158. Passiflora eueidipabulum
  159. Passiflora exoperculata
  160. Passiflora exsudans
  161. Passiflora exura
  162. Passiflora fanchonae
  163. Passiflora farneyi
  164. Passiflora faroana
  165. Passiflora fernandezii
  166. Passiflora ferruginea
  167. Passiflora filamentosa
  168. Passiflora filipes
  169. Passiflora fimbriatistipula
  170. Passiflora fissurosa
  171. Passiflora flexipes
  172. Passiflora foetida
  173. Passiflora formosa
  174. Passiflora franciscoi
  175. Passiflora frutescens
  176. Passiflora fruticosa
  177. Passiflora fuchsiiflora
  178. Passiflora gabrielliana
  179. Passiflora galbana
  180. Passiflora garckei
  181. Passiflora gardneri
  182. Passiflora gibertii
  183. Passiflora gilbertiana
  184. Passiflora gironensis
  185. Passiflora glaberrima
  186. Passiflora glandulosa
  187. Passiflora glaucescens
  188. Passiflora gleasonii
  189. Passiflora goniosperma
  190. Passiflora gracilens
  191. Passiflora gracilis
  192. Passiflora gracillima
  193. Passiflora grandis
  194. Passiflora gritensis
  195. Passiflora guatemalensis
  196. Passiflora guazumifolia
  197. Passiflora guedesii
  198. Passiflora guentheri
  199. Passiflora gustaviana
  200. Passiflora guyanensis
  201. Passiflora haematostigma
  202. Passiflora hahnii
  203. Passiflora harlingii
  204. Passiflora hastifolia
  205. Passiflora hatschbachii
  206. Passiflora haughtii
  207. Passiflora helleri
  208. Passiflora henryi
  209. Passiflora herbertiana
  210. Passiflora herthae
  211. Passiflora heterohelix
  212. Passiflora hexagonocarpa
  213. Passiflora hirtiflora
  214. Passiflora hollrungii
  215. Passiflora holosericea
  216. Passiflora holtii
  217. Passiflora huamachucoensis
  218. Passiflora hyacinthiflora
  219. Passiflora hypoglauca
  220. Passiflora ichthyura
  221. Passiflora igrapiunensis
  222. Passiflora imbeana
  223. Passiflora inca
  224. Passiflora incarnata
  225. Passiflora indecora
  226. Passiflora insignis
  227. Passiflora insueta
  228. Passiflora inundata
  229. Passiflora involucrata
  230. Passiflora ischnoclada
  231. Passiflora itzensis
  232. Passiflora jaënensis
  233. Passiflora jamesonii
  234. Passiflora jardinensis
  235. Passiflora jatunsachensis
  236. Passiflora jianfengensis
  237. Passiflora jiboiaensis
  238. Passiflora jilekii
  239. Passiflora joergenseniana
  240. Passiflora jorullensis
  241. Passiflora jugorum
  242. Passiflora juliana
  243. Passiflora junqueirae
  244. Passiflora jussieui
  245. Passiflora kalbreyeri
  246. Passiflora kapiriensis
  247. Passiflora karwinskii
  248. Passiflora kawensis
  249. Passiflora kermesina
  250. Passiflora kikiana
  251. Passiflora killipiana
  252. Passiflora kuethiana
  253. Passiflora kumandayi
  254. Passiflora kuranda
  255. Passiflora kwangtungensis
  256. Passiflora lanata
  257. Passiflora lancearia
  258. Passiflora lanceolata
  259. Passiflora lancetillensis
  260. Passiflora lancifolia
  261. Passiflora lauana
  262. Passiflora laurifolia
  263. Passiflora lawessonii
  264. Passiflora lehmannii
  265. Passiflora lepidota
  266. Passiflora leptoclada
  267. Passiflora leptomischa
  268. Passiflora leptopoda
  269. Passiflora leschenaultii
  270. Passiflora ligularis
  271. Passiflora linda
  272. Passiflora lindeniana
  273. Passiflora linearistipula
  274. Passiflora lobata
  275. Passiflora lobbii
  276. Passiflora loefgrenii
  277. Passiflora longicuspis
  278. Passiflora longifilamentosa
  279. Passiflora longilobis
  280. Passiflora longipes
  281. Passiflora longiracemosa
  282. Passiflora lorenziana
  283. Passiflora loretensis
  284. Passiflora loxensis
  285. Passiflora luetzelburgii
  286. Passiflora lutea
  287. Passiflora luzmarina
  288. Passiflora lyra
  289. Passiflora macdougaliana
  290. Passiflora macfadyenii
  291. Passiflora macrophylla
  292. Passiflora macropoda
  293. Passiflora madidiana
  294. Passiflora maestrensis
  295. Passiflora magdalenae
  296. Passiflora magnifica
  297. Passiflora maguirei
  298. Passiflora malacophylla
  299. Passiflora maliformis
  300. Passiflora malletii
  301. Passiflora manantlensis
  302. Passiflora mandonii
  303. Passiflora manicata
  304. Passiflora mansoi
  305. Passiflora mapiriensis
  306. Passiflora margaritae
  307. Passiflora marginata
  308. Passiflora markiana
  309. Passiflora mathewsii
  310. Passiflora mayarum
  311. Passiflora mcvaughiana
  312. Passiflora megacoriacea
  313. Passiflora membranacea
  314. Passiflora mendoncaei
  315. Passiflora menispermacea
  316. Passiflora menispermifolia
  317. Passiflora metae
  318. Passiflora mexicana
  319. Passiflora micropetala
  320. Passiflora microstipula
  321. Passiflora miersii
  322. Passiflora miniata
  323. Passiflora misera
  324. Passiflora mixta
  325. Passiflora mollis
  326. Passiflora mollissima
  327. Passiflora moluccana
  328. Passiflora monadelpha
  329. Passiflora mooreana
  330. Passiflora morifolia
  331. Passiflora mucronata
  332. Passiflora mucugeana
  333. Passiflora multiflora
  334. Passiflora multiformis
  335. Passiflora munchiquensis
  336. Passiflora murucuja
  337. Passiflora mutisii
  338. Passiflora napalensis
  339. Passiflora nelsonii
  340. Passiflora nephrodes
  341. Passiflora nigradenia
  342. Passiflora nipensis
  343. Passiflora nitida
  344. Passiflora nubicola
  345. Passiflora nuriensis
  346. Passiflora oaxacensis
  347. Passiflora oblongata
  348. Passiflora obovata
  349. Passiflora odontophylla
  350. Passiflora oerstedii
  351. Passiflora orbiculata
  352. Passiflora organensis
  353. Passiflora ornithoura
  354. Passiflora ovalis
  355. Passiflora ovata
  356. Passiflora pachyantha
  357. Passiflora pacifica
  358. Passiflora palenquensis
  359. Passiflora pallens
  360. Passiflora pallida
  361. Passiflora palmatisecta
  362. Passiflora palmeri
  363. Passiflora pamplonensis
  364. Passiflora panamensis
  365. Passiflora papilio
  366. Passiflora pardifolia
  367. Passiflora parritae
  368. Passiflora parvifolia
  369. Passiflora parvipetala
  370. Passiflora pascoensis
  371. Passiflora pavonis
  372. Passiflora pectinata
  373. Passiflora pedata
  374. Passiflora pedicellaris
  375. Passiflora peduncularis
  376. Passiflora pendens
  377. Passiflora penduliflora
  378. Passiflora pennellii
  379. Passiflora pentagona
  380. Passiflora perakensis
  381. Passiflora perfoliata
  382. Passiflora pergrandis
  383. Passiflora pertriloba
  384. Passiflora phaeocaula
  385. Passiflora phellos
  386. Passiflora picturata
  387. Passiflora pilosa
  388. Passiflora pilosicorona
  389. Passiflora pilosissima
  390. Passiflora pinnatistipula
  391. Passiflora pittieri
  392. Passiflora platyloba
  393. Passiflora plumosa
  394. Passiflora podadenia
  395. Passiflora podlechii
  396. Passiflora poeppigii
  397. Passiflora pohlii
  398. Passiflora popayanensis
  399. Passiflora popenovii
  400. Passiflora porphyretica
  401. Passiflora poslae
  402. Passiflora pottiae
  403. Passiflora praemorsa
  404. Passiflora prolata
  405. Passiflora pterocarpa
  406. Passiflora punctata
  407. Passiflora purdiei
  408. Passiflora pusilla
  409. Passiflora putumayensis
  410. Passiflora pyrrhantha
  411. Passiflora quadrangularis
  412. Passiflora quadraticordata
  413. Passiflora quadrifaria
  414. Passiflora quadriflora
  415. Passiflora quadriglandulosa
  416. Passiflora quelchii
  417. Passiflora quercetorum
  418. Passiflora quetzal
  419. Passiflora quindiensis
  420. Passiflora quinonesiae
  421. Passiflora quinquangularis
  422. Passiflora racemosa
  423. Passiflora recurva
  424. Passiflora reflexiflora
  425. Passiflora reitzii
  426. Passiflora resticulata
  427. Passiflora retipetala
  428. Passiflora rhamnifolia
  429. Passiflora riparia
  430. Passiflora rosea
  431. Passiflora roseorum
  432. Passiflora rotundifolia
  433. Passiflora rovirosae
  434. Passiflora rubra
  435. Passiflora rubrotincta
  436. Passiflora rufa
  437. Passiflora rufostipulata
  438. Passiflora rugosa
  439. Passiflora runa
  440. Passiflora rusbyi
  441. Passiflora saccoi
  442. Passiflora sagasteguii
  443. Passiflora salpoensis
  444. Passiflora sanchezii
  445. Passiflora sanctae-barbarae
  446. Passiflora sanctae-mariae
  447. Passiflora sandrae
  448. Passiflora sanguinolenta
  449. Passiflora saulensis
  450. Passiflora saxicola
  451. Passiflora schlimiana
  452. Passiflora sclerophylla
  453. Passiflora securiclata
  454. Passiflora seemannii
  455. Passiflora semiciliosa
  456. Passiflora serratifolia
  457. Passiflora serratodigitata
  458. Passiflora serrulata
  459. Passiflora setacea
  460. Passiflora setulosa
  461. Passiflora sexflora
  462. Passiflora sexocellata
  463. Passiflora shaferi
  464. Passiflora siamica
  465. Passiflora sicyoides
  466. Passiflora sidifolia
  467. Passiflora sierrae
  468. Passiflora skiantha
  469. Passiflora smilacifolia
  470. Passiflora smithii
  471. Passiflora sodiroi
  472. Passiflora soliana
  473. Passiflora solomonii
  474. Passiflora speciosa
  475. Passiflora spectabilis
  476. Passiflora sphaerocarpa
  477. Passiflora spicata
  478. Passiflora spinosa
  479. Passiflora splendida
  480. Passiflora sprucei
  481. Passiflora standleyi
  482. Passiflora stellata
  483. Passiflora stenoloba
  484. Passiflora stenosepala
  485. Passiflora stipulata
  486. Passiflora suberosa
  487. Passiflora subfertilis
  488. Passiflora sublanceolata
  489. Passiflora subpeltata
  490. Passiflora subpurpurea
  491. Passiflora subrotunda
  492. Passiflora subulata
  493. Passiflora sumatrana
  494. Passiflora tacanensis
  495. Passiflora tacsonioides
  496. Passiflora talamancensis
  497. Passiflora tarapotina
  498. Passiflora tarminiana
  499. Passiflora tatei
  500. Passiflora tecta
  501. Passiflora telesiphe
  502. Passiflora tenella
  503. Passiflora tenerifensis
  504. Passiflora tenuifila
  505. Passiflora tenuiloba
  506. Passiflora tesserula
  507. Passiflora tessmannii
  508. Passiflora tetrandra
  509. Passiflora tholozanii
  510. Passiflora tica
  511. Passiflora tiliifolia
  512. Passiflora timboënsis
  513. Passiflora tina
  514. Passiflora tolimana
  515. Passiflora tonkinensis
  516. Passiflora transversalis
  517. Passiflora trialata
  518. Passiflora trianae
  519. Passiflora trichopoda
  520. Passiflora tricuspis
  521. Passiflora trifasciata
  522. Passiflora trifoliata
  523. Passiflora triloba
  524. Passiflora trilobophylla
  525. Passiflora trinervia
  526. Passiflora trinifolia
  527. Passiflora trintae
  528. Passiflora tripartita
  529. Passiflora trisecta
  530. Passiflora trisulca
  531. Passiflora trochlearis
  532. Passiflora truncata
  533. Passiflora truxillensis
  534. Passiflora tryphostemmatoides
  535. Passiflora tuberosa
  536. Passiflora tucumanensis
  537. Passiflora tulae
  538. Passiflora ulmeri
  539. Passiflora umbilicata
  540. Passiflora uncinata
  541. Passiflora unipetala
  542. Passiflora urbaniana
  543. Passiflora uribei
  544. Passiflora urnifolia
  545. Passiflora ursina
  546. Passiflora urubiciensis
  547. Passiflora variolata
  548. Passiflora vellozii
  549. Passiflora venosa
  550. Passiflora venusta
  551. Passiflora veraguasensis
  552. Passiflora vescoi
  553. Passiflora vespertilio
  554. Passiflora vestita
  555. Passiflora villosa
  556. Passiflora viridescens
  557. Passiflora viridiflora
  558. Passiflora vitifolia
  559. Passiflora watsoniana
  560. Passiflora weberbaueri
  561. Passiflora weigendii
  562. Passiflora wilsonii
  563. Passiflora xiikzodz
  564. Passiflora xishuangbannaensis
  565. Passiflora yucatanensis
  566. Passiflora zamorana

Sinonimi:

Za rod Hollrungia K.Schum. ne postoji jedinstveno znanstveničko stajalište je li ovaj rod treba smatrati istovjetnim rodu Passiflora ili je samostalni rod.

Ugroženost

Iz ovog roda 27 je vrsta svrstano u IUCN-ov popis ugroženih vrsta.[2]

Izvori

Logotip Wikivrsta
Wikivrste imaju podatke o: biljkama iz roda Passiflora
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autori i urednici Wikipedije
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia hr Croatian

Pasiflora: Brief Summary ( хрватски )

добавил wikipedia hr Croatian

Pasiflora (Kristov cvijet; lat. Passiflora) je rod iz porodice Passifloraceae. Ovaj je rod dao ime cijeloj obitelji Passifloraceae. Cvjetovi donekle podsjećaju na krunu od trnja pa je prema tome nazvana passio: patnja + lat. flos, genitiv floris: cvijet. Španjolski su je osvajači donijeli u Europu početkom 17 stoljeća.

Pasiflora je višegodišnja penjačica podrijetlom iz Južne Amerike. Može narasti i do 8 metara.

Za uspješan uzgoj ove biljke u sobi treba imati na umu da pasiflora zahtijeva ne samo mnogo svjetla nego i sunca, te da mora rasti na zračnom mjestu. Budući da ima duge vitice, najčešće se držači postavljaju ukrug. Vitice i izdanci podrezuju se u proljeće. Ako uopće ne procvatu, treba odrezati glavni izdanak iznad 4 ili 6 lista. Grane koje izrastu iz glavne stabljike treba opet podrezati iznad 2 do 3 lista, jer pasiflora cvate isključivo na rodnoj grančici. Cvate od lipnja do kolovoza. Cvjetovi su mirisni promjera 5-8 cm, latice su blijedo ljubičaste, a iz njihove baze izrasta niz nitastih ružičastih do purpurnih članova krunice, tako da se čini da su latice dvovrsne.

Plodovi su jajolike bobe s mnogo sjemenki. Dozrijevaju krajem ljeta i u ranu jesen. Plodovi su bogati vitaminom C, kalcijem i željezom.

Pasiflora ima dugu tradiciju kao ljekovita biljka. Stari južnoamerički indijanci smatrali su njezine cvjetove životnim eliksirom pa su ih stavljali u vodu za piće. Danas se najvažnijim ljekovitim sastojcima smatraju se flavonoidi i maltol koji imaju umirujući i uspavljujući učinak.

Najpoznatije vrste kojima se plodovi poznati pod imenom granadilja (granadilla) i marakuja (maracuja) koriste za jelo su: Passiflora edulis, Passiflora laurifolia, Passiflora quadrangularis, Passiflora ligularis, kao ukrasna se uzgaja Passiflora caerulea, a Passiflora incarnata je ljekovita.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autori i urednici Wikipedije
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia hr Croatian

Ćerpjenka ( горнолужички )

добавил wikipedia HSB

Ćerpjenka[1][2] (Passiflora) je ród ze swójby ćerpjenkowych rostlinow (Passifloraceae). Dalše serbske ludowe mjeno je matrownica.

Wobsahuje sćěhowace družiny:

Nóžki

  1. 1,0 1,1 Pawoł Völkel: Prawopisny słownik hornjoserbskeje rěče. Hornjoserbsko-němski słownik. Ludowe nakładnistwo Domowina, Budyšin 2005, ISBN 3-7420-1920-1, str. 74.
  2. 2,0 2,1 W internetowym słowniku: Passionsblume
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia HSB

Ćerpjenka: Brief Summary ( горнолужички )

добавил wikipedia HSB

Ćerpjenka (Passiflora) je ród ze swójby ćerpjenkowych rostlinow (Passifloraceae). Dalše serbske ludowe mjeno je matrownica.

Wobsahuje sćěhowace družiny:

bananowa ćerpjenka (Passiflora mollissima) brazilska ćerpjenka (Passiflora racemosa) čerwjena bananowa ćerpjenka (Passiflora antioquiensis) čerwjena ćerpjenka (Passiflora coccinea) hybridna ćerpjenka (Passiflora x allardii) kralowska ćerpjenka (Passiflora quadrangularis) módra ćerpjenka (Passiflora caerulea) purpurowa ćerpjenka (Passiflora edulis) žołta ćerpjenka (Passiflora laurifolia)
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia HSB

Passiflora ( индонезиски )

добавил wikipedia ID

Passiflora adalah genus tumbuhan yang terdiri atas 500 spesies, merupakan tumbuhan memanjat yang berasal dari Amerika.[1] Tumbuhan ini bisa digunakan sebagai tanaman hias (Passiflora vitifola, Paasiflora racemosa) dan sebagai makanan (Passifora edulis).[1] Pada Passifora edulis, bijinya mempunyai rasa segar, diminum dalam sirup dan limun.[1]

Passiflora juga digunakan dalam membuat obat untuk mengatasi kesulitan tidur (insomnia), gangguan pencernaan karena kecemasan atau kegugupan, gangguan kecemasan umum, menghilangkan gejala yang berhubungan dengan pengehentin pemakaian narkotika, kejang, penyakit saraf, asma, gejala menopause, gangguan hiperkinetik, jantung berdebar, denyut jantung tidak teratur, tekanan darah tinggi dan pereda nyeri.[2] Sebagian orang menggunakan Passiflora untuk mengatasi luka bakar, rasa sakit dan pembengkakan. Dalam makanan dan minuman, Passiflora digunakan sebagai penyedap.[2]

Distribusi

Distribusi kelompok famili tumbuhan ini bersifat pantropis, yakni tersebar di daerah tropik. Sebagian besar ditemukan di amerika selatan, asia timur dan Pulau Papua.

Sejarah

Pada tahun 1569 penjelajah Spanyol menemukan Passiflora di Peru.[2] Mereka percaya bahwa tanaman ini merupakan simbol dari semangat Yesus dan mengindikasikan persetujuan dari eksplorasinya.[2] Saat itu, Passiflora digunakan dalam kombinasi produk herbal sebagai obat penenang.[2] Akan tetapi, pada tahun 1978 obat penenang ini diambil dari pasaran karena keamanan dan efektivitas yang belum terbukti.[2]

Galeri

 src=
Bunga Passiflora
 src=
Passiflora caerulea
 src=
Bunga Passiflora di Kebun Raya Bogor

Referensi

  1. ^ a b c Ichtiar Baru Van Hoeve; Hassan Shadily. Ensiklopedia Indonesia, Jilid 7 (edisi khusus). Jakarta: PT Ichtiar Baru van Hoeve.
  2. ^ a b c d e f "Passionflower". Diakses tanggal 24 Juni 2014.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Penulis dan editor Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia ID

Passiflora: Brief Summary ( индонезиски )

добавил wikipedia ID

Passiflora adalah genus tumbuhan yang terdiri atas 500 spesies, merupakan tumbuhan memanjat yang berasal dari Amerika. Tumbuhan ini bisa digunakan sebagai tanaman hias (Passiflora vitifola, Paasiflora racemosa) dan sebagai makanan (Passifora edulis). Pada Passifora edulis, bijinya mempunyai rasa segar, diminum dalam sirup dan limun.

Passiflora juga digunakan dalam membuat obat untuk mengatasi kesulitan tidur (insomnia), gangguan pencernaan karena kecemasan atau kegugupan, gangguan kecemasan umum, menghilangkan gejala yang berhubungan dengan pengehentin pemakaian narkotika, kejang, penyakit saraf, asma, gejala menopause, gangguan hiperkinetik, jantung berdebar, denyut jantung tidak teratur, tekanan darah tinggi dan pereda nyeri. Sebagian orang menggunakan Passiflora untuk mengatasi luka bakar, rasa sakit dan pembengkakan. Dalam makanan dan minuman, Passiflora digunakan sebagai penyedap.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Penulis dan editor Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia ID

Passiflora ( италијански )

добавил wikipedia IT

Passiflora L. è un genere di piante della famiglia Passifloraceae che comprende circa 530 specie di piante erbacee perenni ed annuali, arbusti dal portamento rampicante e lianoso, arbusti e alberelli, alti fino a 5–6 m, originarie dell'America centro-meridionale, con alcune specie provenienti dal Nord America, Australia e Asia.

Il nome del genere, adottato da Linneo nel 1753 e che significa "fiore della passione" (dal latino passio = passione e flos = fiore), gli fu attribuito dai missionari Gesuiti nel 1610, per la somiglianza di alcune parti della pianta con i simboli religiosi della passione di Gesù: i viticci alla frusta con cui venne flagellato, i tre stili ai chiodi, gli stami al martello, la raggiera corollina alla corona di spine.

Morfologia

Le radici generalmente fascicolate, in alcuni casi sono carnose, a volte con produzione di polloni radicali, alcune specie come la Passiflora tuberosa hanno radici tuberose.

Il fusto abbondantemente ramificato, è sottile, talvolta cavo, a sezione rotonda, quadrata, triangolare o poligonale, solitamente di colore verde nei giovani esemplari, ricoperto da corteccia nei soggetti vetusti.

 src=
Passiflora × violacea (ibrido tra P. caerulea e P. racemosa)

Le foglie sono alterne, di forma, consistenza, dimensioni ed aspetto variabili, con specie a foglie semplici lanceolate, bilobate o palmate con 3-9 lobi, con dimensioni di pochi millimetri come la P. gracillima fino a dimensioni di diversi decimetri come la P. gigantifolia. Nelle specie rampicanti all'ascella delle foglie ci sono gli organi di ancoraggio, a forma di viticci o più raramente appendici ramificate dotate di ventose, come nella P. discophora e nella P. gracillima, o in alcuni casi delle formazioni spinose.

I fiori sono normalmente ermafroditi, ascellari e solitari, raramente riuniti a coppie come nella P. biflora, o riuniti in racemi come si può osservare nella P. racemosa; le dimensioni sono molto variabili in dipendenza della specie, potendo arrivare al diametro di 12–15 cm della P. quadrangularis.
Generalmente hanno tre brattee di varia forma, a volte colorate e dotate di ghiandole nettarifere, il calice più o meno allungato, con 5 sepali, 5 petali a volte assenti; è normalmente presente una corona di filamenti di forma e colore variabile, con 5 filamenti che portano le antere e 3 stili recanti gli stigmi, a volte profumati o con odore sgradevole.

I frutti sono generalmente bacche ovoidali o allungate, ricoperte da un leggero tegumento che, a maturazione, si colora di giallo, viola, blu o nero, a volte con striature gialle o verdi, a volte è una capsula deiscente a maturazione, di varie dimensioni; all'interno del frutto si trova una polpa gelatinosa (arillo) che contiene piccoli semi di forma appiattita, cuoriformi, di colore scuro, coriacei e rugosi.

Coltivazione

Le prime notizie di coltivazione in Italia della Passiflora sono riportate nel libro Erbario o Storia generale delle piante del nobile veneziano Pietro Antonio Michiel pubblicato tra il 1553 ed il 1565.

 src=
Forma chiara di Passiflora caerulea

La Passiflora caerulea è l'unica specie coltivata in Italia che sopporta il gelo invernale delle regioni settentrionali, ma nelle regioni centrali e meridionali possono sopravvivere altre varietà, come la passiflora racemosa, di color rosso intenso. Originaria del Sudamerica, vigorosa pianta rampicante con lunghe ramificazioni dotate di robusti viticci che le permettono di ancorarsi facilmente a qualunque supporto, foglie persistenti o semi-persistenti, palmatofite a 5-7 segmenti, di colore verde scuro, fiori larghi anche 8–12 cm, attiniformi, ermafroditi, ascellari e solitari di circa 10 cm di diametro, di colore bianco-verdastro, con 5 petali bianco-rosati, 5 sepali che circondano una doppia corona di filamenti bianchi, blu, purpureo-scuro, lilla o violacei, che a loro volta circondano le antere dorate, 5 stami e gineceo con 3 carpelli dai grossi stimmi; fioriscono nei mesi estivi da giugno a settembre. I frutti sono bacche oblunghe globose eduli, con arillo carnoso contenenti numerosi semi.

Altre specie ornamentali originarie delle zone tropicali del Sudamerica, poco rustiche e coltivate in serra o negli appartamenti sono la P. racemosa, dai fiori rossastri o biancastri riuniti in infiorescenze pendule, che fiorisce da maggio a settembre, la P. edùlis che fiorisce da giugno ad agosto-settembre, la P. trifasciata, la P. quadrangularis che fiorisce da maggio a luglio dai fiori bianco-rosati, la P. violacea che fiorisce in agosto e settembre, e la P. umbilicata con fiori rosso-brunastri.

Uso

  • Come pianta ornamentale nei giardini per ricoprire muri, recinzioni, pergole; in vaso negli appartamenti o in serra.
  • Per il consumo dei profumati frutti eduli (maracuie), dal sapore delicato, le specie più coltivate a questo scopo sono: la P. antioquiensis, la P. coccinea, la P. edulis, la P. laurifolia, la P. ligularis, la P. maliformis, la P. membranacea, la P. mixta, la P. mollissima, la P. nitida e la P. vitifolia.
  • Per le proprietà medicinali.
  • Finora non sono state scoperte varietà non commestibili, tutte risultano commestibili; in Messico e Sud America si consumano diverse varietà compreso il frutto della passiflora cerulea che ha un sapore più acido e che normalmente si esporta in Europa sotto forma di succo concentrato con zucchero.

Proprietà medicinali

Le specie utilizzate a scopi medicinali sono la P. caerulea, la P. incarnata e la P. edulis. Se ne utilizzano le parti verdi, ricche di flavonoidi e alcaloidi indolici, maltolo e acidi grassi, raccolte da giugno a settembre e fatte essiccare all'ombra in luogo arieggiato.
Nell'antichità già gli Aztechi utilizzavano la passiflora come rilassante.[1] L'infuso, lo sciroppo e l'estratto fluido hanno proprietà sedative del sistema nervoso, tranquillanti, ansiolitiche, antispastiche, curative dell'insonnia, della tachicardia e dell'isterismo; inducono un sonno fisiologico e un'attività diurna priva di ottundimento.[2] Già ai tempi della prima guerra mondiale, la passiflora fu utilizzata nella cura delle "angosce di guerra". L'infuso è stato inoltre utilizzato per la psicoastenia. Le caratteristiche farmacologiche della Passiflora incarnata la rendono utile per facilitare, con il controllo del medico, lo svezzamento dagli psicofarmaci.[3]

Metodi di coltivazione

Le specie rustiche come la P. caerulea possono essere coltivate in piena terra o in vaso sui terrazzi, in posizione soleggiata e calda, con terreno fertile e sufficientemente fresco, avendo l'accortezza nelle regioni settentrionali di scegliere zone riparate dai venti freddi e prevedendo nei primi anni di vita una protezione dai geli invernali.

Tutte le specie ornamentali si prestano alla coltivazione in serra o negli appartamenti, richiedono ambienti caldi, luminosi, con una buona umidità nell'aria, concimazioni ogni 15 giorni nella bella stagione, con fertilizzanti liquidi, annaffiature abbondanti; in primavera rinvasare o rinterrare usando terriccio universale; si deve praticare una drastica potatura alla ripresa vegetativa, per mantenere un aspetto compatto alla pianta ed avere robusti getti fioriferi.

La Passiflora non sopporta in alcun modo i ristagni idrici nel terreno, pertanto sia in vaso che in piena terra è necessario aggiungere un po' di sabbia per migliorare la struttura del terreno al fine di garantire un rapido drenaggio delle acque in eccesso.

La moltiplicazione avviene per talea, propaggine o con la semina.

Avversità

  • Soffre i geli invernali.
  • Marciume floreale favorito da esposizione al freddo e da carenze nutritive.
  • Condizioni ambientali sfavorevoli, come eccessi di umidità o temperatura eccessiva dei locali nella stagione invernale, nelle specie coltivate in appartamento o in serra favoriscono gli attacchi di Cocciniglia oleosa, di Acari, nonché Tripidi e la Mosca bianca.

Galleria d'immagini

Fiori

Frutti

Note

  1. ^ Barbara Ricciardi, Quando il sonno non arriva, Sapere&Salute Folia, anno 3, marzo 2004, num.7, p.
  2. ^ Roberto Michele Suozzi, Le piante medicinali, Newton&Compton, Roma, 1994, p. 90
  3. ^ P. Campagna Farmaci Vegetali. Minerva Medica, ed. 2008)

 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autori e redattori di Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia IT

Passiflora: Brief Summary ( италијански )

добавил wikipedia IT

Passiflora L. è un genere di piante della famiglia Passifloraceae che comprende circa 530 specie di piante erbacee perenni ed annuali, arbusti dal portamento rampicante e lianoso, arbusti e alberelli, alti fino a 5–6 m, originarie dell'America centro-meridionale, con alcune specie provenienti dal Nord America, Australia e Asia.

Il nome del genere, adottato da Linneo nel 1753 e che significa "fiore della passione" (dal latino passio = passione e flos = fiore), gli fu attribuito dai missionari Gesuiti nel 1610, per la somiglianza di alcune parti della pianta con i simboli religiosi della passione di Gesù: i viticci alla frusta con cui venne flagellato, i tre stili ai chiodi, gli stami al martello, la raggiera corollina alla corona di spine.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autori e redattori di Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia IT

Pasiflora ( литвански )

добавил wikipedia LT
 src=
Kvapioji pasiflora (Passiflora edulis). Vaisiai

Pasiflora (lot. Passiflora) – pasiflorinių (Passifloraceae) šeimos augalų gentis. Dauguma rūšių – vijokliniai augalai, taip pat gentyje yra krūmų, žolinių augalų.

Pasifloros genties augalai auga visuose žemynuose, išskyrus Antarktidą. Dauguma rūšių paplitusios Afrikoje, taip pat auga Lotynų Amerikoje ir pietų JAV, Kinijoje, Pietryčių Azijoje, Naujojoje Gvinėjoje, Australijoje, Naujojoje Zelandijoje. Europoje įveistos dabar auga natūraliai Pirėnų pusiasalyje.

Pasiflora pasižymi savo išraiškingais, labai dekoratyviais žiedais. Jie apdulkinami vabzdžių, kolibrių, šikšnosparnių. Keleto pasiflorų rūšių vaisiai yra valgomi, naudojami sulčių gamyboje. Liaudies medicinoje pasiflora naudojama kaip raminamasis preparatas, iš kai kurių rūšių šaknų gaminami haliucinogeniniai preparatai.

Rūšys

Gentį sudaro ~500 rūšių:


Vikiteka

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia LT

Pasiflora: Brief Summary ( литвански )

добавил wikipedia LT
 src= Kvapioji pasiflora (Passiflora edulis). Vaisiai

Pasiflora (lot. Passiflora) – pasiflorinių (Passifloraceae) šeimos augalų gentis. Dauguma rūšių – vijokliniai augalai, taip pat gentyje yra krūmų, žolinių augalų.

Pasifloros genties augalai auga visuose žemynuose, išskyrus Antarktidą. Dauguma rūšių paplitusios Afrikoje, taip pat auga Lotynų Amerikoje ir pietų JAV, Kinijoje, Pietryčių Azijoje, Naujojoje Gvinėjoje, Australijoje, Naujojoje Zelandijoje. Europoje įveistos dabar auga natūraliai Pirėnų pusiasalyje.

Pasiflora pasižymi savo išraiškingais, labai dekoratyviais žiedais. Jie apdulkinami vabzdžių, kolibrių, šikšnosparnių. Keleto pasiflorų rūšių vaisiai yra valgomi, naudojami sulčių gamyboje. Liaudies medicinoje pasiflora naudojama kaip raminamasis preparatas, iš kai kurių rūšių šaknų gaminami haliucinogeniniai preparatai.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia LT

Passiebloem ( холандски; фламански )

добавил wikipedia NL
Zie artikel Voor het artikel over de oliemolen in Zwolle, zie De Passiebloem (molen).

Het geslacht passiebloem (Passiflora) is een geslacht van meest overblijvende en meestal klimmende planten met ranken in de familie Passifloraceae. De enig bekende eenjarige soort is Passiflora gracilis. Ook zijn er bomen en struiken onder de passiebloemen. Er zijn ruim 500 soorten bekend.

Het natuurlijke verspreidingsgebied van de passiebloemen ligt in Noord-Amerika, op de Cariben en in Midden- en Zuid-Amerika. In Zuid-Amerika komen ze voor van de Andes tot in tropisch laagland. Australië heeft drie soorten die daar van oorsprong voorkomen. Ook in Oceanië en Azië komen van oorsprong passiebloemen voor. Afrika heeft geen passiebloemen die daar van oorsprong voorkomen, hier ligt wel het natuurlijke verspreidingsgebied van het verwante geslacht Adenia.

Volgens de overlevering gebruikten Spaanse missionarissen passiebloemen ter illustratie om het kruisigingverhaal van Jezus Christus over te brengen. Toen zij passiebloemen in Amerika ontdekten, zagen zij in de vijf kelk- en de vijf kroonbladeren een verwijzing naar tien van de twaalf apostelen: Petrus en Judas zijn uitgezonderd. De drie stampers leken op de spijkers waarmee Jezus Christus aan het kruis werd genageld. De corona leek op de doornenkroon van Christus. De kronkelige ranken leken op een zweep. De drie schutbladeren stelden de drie Maria's (Jezus' moeder, Maria van Bethanië en Maria Magdalena) bij het kruis voor. Het blauw van de bloem verwees naar de hemel of naar het blauwe kleed van Maria.

Aangezien de passiebloemen pas in de 16e eeuw in Zuid-Amerika ontdekt zijn, moet de legende dat de plant zich om het kruis van Christus heeft gewonden als onzin worden afgedaan. Het verhaal is waarschijnlijk ook aangepast om het kloppend te maken met de beschrijving van Passiflora caerulea. omdat deze soort waarschijnlijk als eerste passiebloem in Europa is geïntroduceerd.

Gebruik

Alle delen van de passiebloem Passiflora incarnata kunnen in de fytotherapie als kalmeringsmiddel en als slaapmiddel worden gebruikt. Ze bevatten MAO-remmers als harmine en kunnen ook als drug gebruikt worden. De effecten zijn in hoge dosis te vergelijken met die van Cannabis sativa. De passievruchten van een aantal soorten zijn eetbaar.

Verdediging

 src=
Blauwe passiebloem in detail (klik driemaal om extreem te vergroten)

De passiebloemen zijn de waardplanten voor de rupsen van heliconiusvlinders zoals de zebravlinder (Heliconius charitonius) en Heliconius erato. De passiebloemen beschikken over een bijzondere vorm van mimicry om zich tegen de bladaantasting door de rupsen van deze vlinders te beschermen. Om kannibalisme te voorkomen onderzoeken deze vlinders voor het afzetten van de eieren de bladeren eerst op de aanwezigheid van eitjes van soortgenoten, wat de kansen van de rupsen op overleving verkleint. De eieren zijn geel van kleur en rond van vorm. De passiebloemen die door deze rupsen gegeten worden produceren kleine, ronde gele bolletjes op de stengels of bladeren die dienen als nep-eitjes om de vlinders zo te misleiden.

Taxonomie van passiebloemen

Tot voor kort werd de indeling van Ellsworth Paine Killip gevolgd, die Passiflora onderverdeelde in 24 ondergeslachten. In 2003 stelden John MacDougal en Christian Feuillet een nieuwe indeling voor, waarbij zij het aantal ondergeslachten terugbrachten tot vier: Astrophea, Deidamioides, Decaloba en Passiflora. Deze ondergeslachten verdeelden zij weer in eventuele supersecties, secties en reeksen (series). Een volledig overzicht van deze indeling vindt men hier. Deze indeling wordt ook op wikipedia gevolgd.

De volgende soorten zijn hier beschreven

 src=
De vruchten van de twee vormen van Passiflora edulis: links f. flavicarpa en rechts f. edulis

Naast de natuurlijk voorkomende soorten zijn er ook veel gekweekte hybriden en andere cultivars:

  • Passiflora caerulea 'Constance Elliott' (mutant van Passiflora caerulea)
  • Passiflora 'Incense' (Passiflora cincinatta × Passiflora incarnata)
  • Passiflora ×kewensis 'Amethyst' (Passiflora caerulea × Passiflora kermesina, vroeger ook bekend als Passiflora 'Amethyst', Passiflora 'Lavender Lady' en Passiflora 'Star of Mikan')
  • Passiflora 'Sunburst' ( Passiflora gilbertiana × Passiflora jorrulensis)
  • Passiflora 'Violaceae', ( Passiflora caerulea × Passiflora racemosa)

Naast deze al langer bestaande hybriden zijn er de laatste jaren door het in cultuur komen van soorten als Passiflora gritensis, Passiflora loefgrenii, Passiflora kermesina en Passiflora insignis bijzondere hybriden gekweekt. Voor het eerst is er een passiflora met "gevulde bloemen" (Passiflora 'Wilgen K. Verhoeff').

  • Passiflora 'Wilgen K. Verhoeff' (Passiflora insignis × Passiflora mixta)
  • Passiflora 'Purple Pendullum' ( Passiflora caerulea × Passiflora loefgrenii)
  • Passiflora 'Anastasia' (Passiflora gritensis × Passiflora caerulea)
  • Passiflora 'Alexia' (Passiflora gritensis × Passiflora kermesina)
  • Passiflora 'Ariane' (Passiflora gritenis × Passiflora loefgrenii)

Passiebloemen in Nederland

In Nederland zijn passiebloemen ook te zien. Passiflora caerulea is in Europa algemeen verkrijgbaar. Dit geldt ook voor de vruchten van Passiflora edulis f. edulis. De Botanische Tuin TU Delft heeft Passiflora edulis f. edulis en Passiflora edulis f. flavicarpa in zijn collectie. In de Botanische Tuin Fort Hoofddijk op het universiteitscomplex De Uithof te Utrecht zijn onder andere Passiflora coriacea, Passiflora foetida, Passiflora rufostipulata en Passiflora trifasciata te zien. In de tropische vlinderkas van Diergaarde Blijdorp is ook Passiflora foetida te zien. In de Burgers' Bush (Burgers' Zoo in Arnhem) is Passiflora serratodigitata te zien. In de Hortus botanicus Leiden is een imposante Passiflora racemosa te bezichtigen. De grootste collectie is te zien bij de Passiflorahoeve in Harskamp die de Nationale Plantencollectie Passiflora beheert.

Bibliografie

Externe links

Wikimedia Commons Zie de categorie Passiflora van Wikimedia Commons voor mediabestanden over dit onderwerp.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia-auteurs en -editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia NL

Passiebloem: Brief Summary ( холандски; фламански )

добавил wikipedia NL

Het geslacht passiebloem (Passiflora) is een geslacht van meest overblijvende en meestal klimmende planten met ranken in de familie Passifloraceae. De enig bekende eenjarige soort is Passiflora gracilis. Ook zijn er bomen en struiken onder de passiebloemen. Er zijn ruim 500 soorten bekend.

Het natuurlijke verspreidingsgebied van de passiebloemen ligt in Noord-Amerika, op de Cariben en in Midden- en Zuid-Amerika. In Zuid-Amerika komen ze voor van de Andes tot in tropisch laagland. Australië heeft drie soorten die daar van oorsprong voorkomen. Ook in Oceanië en Azië komen van oorsprong passiebloemen voor. Afrika heeft geen passiebloemen die daar van oorsprong voorkomen, hier ligt wel het natuurlijke verspreidingsgebied van het verwante geslacht Adenia.

Volgens de overlevering gebruikten Spaanse missionarissen passiebloemen ter illustratie om het kruisigingverhaal van Jezus Christus over te brengen. Toen zij passiebloemen in Amerika ontdekten, zagen zij in de vijf kelk- en de vijf kroonbladeren een verwijzing naar tien van de twaalf apostelen: Petrus en Judas zijn uitgezonderd. De drie stampers leken op de spijkers waarmee Jezus Christus aan het kruis werd genageld. De corona leek op de doornenkroon van Christus. De kronkelige ranken leken op een zweep. De drie schutbladeren stelden de drie Maria's (Jezus' moeder, Maria van Bethanië en Maria Magdalena) bij het kruis voor. Het blauw van de bloem verwees naar de hemel of naar het blauwe kleed van Maria.

Aangezien de passiebloemen pas in de 16e eeuw in Zuid-Amerika ontdekt zijn, moet de legende dat de plant zich om het kruis van Christus heeft gewonden als onzin worden afgedaan. Het verhaal is waarschijnlijk ook aangepast om het kloppend te maken met de beschrijving van Passiflora caerulea. omdat deze soort waarschijnlijk als eerste passiebloem in Europa is geïntroduceerd.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia-auteurs en -editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia NL

Męczennica ( полски )

добавил wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons
 src=
Passiflora vitifolia
 src=
Męczennica cielista
 src=
Porównanie owoców

Męczennica (Passiflora L.) – rodzaj roślin z rodziny męczennicowatych (Passifloraceae Juss. ex Kunth in Humb.). Obejmuje co najmniej 513 gatunków[3] występujących naturalnie w strefach międzyzwrotnikowej i podzwrotnikowej obu Ameryk. Ponadto niektóre gatunki uprawiane są w ciepłych regionach całego świata. Uprawiana jest także w kolekcjach i oranżeriach. Męczennica[a] do Europy została sprowadzona w XVIII wieku[4].

Morfologia

Pokrój
Zdrewniałe lub zielne pnącza, rzadziej drzewa, krzewy lub byliny. Roślina wiecznie zielona lub zrzucająca liście. Wyposażona zazwyczaj w wąsy czepne, proste lub rozgałęzione, czasem przekształcone w ciernie[5].
Liście
Naprzemianległe, proste lub złożone. Brzegi liści mogą być od całobrzegich po ząbkowane. Posiadają ogonki liściowe i przylistki[5].
Kwiaty
Obupłciowe. Zazwyczaj pojedyncze lub zebrane w parach. Mają 3 podsadki, 5–8 działki kielicha, 5–8 płatków (rzadko są pozbawione płatków) oraz przykoronek. Na szczycie androgyneforu znajduje się 5–8 pręcików ułożonych wierzchołkowo otaczających słupek z 3–5 znamionami[5].
Owoce
Jagody lub rzadko torebki z nieregularnie rozchodzącymi się brzegami[5].

Systematyka

Synonimy[6]

Anthactinia Bory ex M. Roem., Asephananthes Bory, Baldwinia Raf., Ceratosepalum Oerst., Cieca Medik., Decaloba M. Roem., Disemma Labill., Granadilla Mill., Hollrungia K. Schum., Monactineirma Bory. Murucuja Medik., Pentaria M. Roem., Poggendorffia H. Karst., Tacsonia Juss., Tetrapathea (DC.) Rchb., Tetrastylis Barb. Rodr.

Pozycja systematyczna według APweb (2001...)

Rodzaj należy do podrodziny Passifloroideae, rodziny męczennicowatych, rzędu malpigiowców (Malpighiales), należącego do kladu różowych w obrębie okrytonasiennych[1].

Pozycja w systemie Reveala (1993-1999)

Gromada okrytonasienne (Magnoliophyta Cronquist), podgromada Magnoliophytina Frohne & U. Jensen ex Reveal, klasa Rosopsida Batsch, podklasa ukęślowe (Dilleniidae Takht. ex Reveal & Tahkt.), nadrząd Violanae R. Dahlgren ex Reveal, rząd męczennicowce (Passiflorales Dumort.), podrząd Passiflorineae Bessey in C.K. Adams, rodzina męczennicowate (Passifloraceae Juss. ex Kunth in Humb.), podrodzina Passifloroideae Burnett, plemię Passifloreae DC., rodzaj męczennica (Passiflora L.)[7].

Gatunki (część)

Biologia i ekologia

Na tych roślinach motyle często składają jaja. W konsekwencji niektóre gatunki zaadaptowały się to tego niekorzystnego zjawiska – liście mają małe przyrosty, które imitują jaja motyli. Celem takiego przystosowania jest sprawienie wrażenia że liście są już zajęte. Inne gatunki mają liście, które przybierają kształty tych gatunków, na których motyle nie składają jaj[5].

Zastosowanie

Około 20 gatunków ma jadalne owoce, z czego 5 jest intensywnie uprawianych w różnych rejonach świata. Niektóre gatunki są uprawiane jako rośliny ozdobne[5].

Liście wielu gatunków mają właściwości przeciwskurczowe i uspokajające. Jednak wegetatywne części licznych gatunków oraz ich młode owoce zawierają duże stężenie glikozydów cyjanogennych, które mogą powodować śmiertelne zatrucia[5].

Uprawa

  • Światło: Rośliny można uprawiać w pełnym słońcu, na południowym oknie lub balkonie.
  • Gleba: Stosuje się mieszankę ziemi liściowej, darniowej, torfu i piasku w równych ilościach.
  • Temperatura: Z reguły większość odmian jest ciepłolubna.
  • Przycinanie: Pod koniec okresu spoczynku pędy należy skrócić o około 1/3 długości.
  • Rozmnażanie z nasion jest mało efektywne, gdyż tak wyhodowane rośliny są słabsze. Najlepiej rozmnażać przez podział bryły korzeniowej. Po wykopaniu rośliny należy rozerwać roślinę mateczną na mniejsze tak by każda miała korzenie. Można też rozmnażać przez sadzonki pędowe. W tym sposobie używa się pędów półzdrewniałych, które mają minimum 3 liście. Należy takim sadzonkom obciąć wąsy. Żeby proces szybciej przebiegał sadzonki muszą być w temperaturze 25-30 °C.
  • Pielęgnacja: pędy nie mogą oplątywać się wzajemnie, gdyż to osłabia roślinę.

Etymologia

Nazwa łacińska pochodzi od słowa passio oznaczającego cierpienie i flos – kwiat. Nazwę tę nadali roślinie w początkach XVIII w. misjonarze w Ameryce Południowej. 5 pylników symbolizowało ich zdaniem nich pięć ran Chrystusa, trójdzielne znamię słupka trzy gwoździe, którymi przybito go do krzyża, a szyja słupka ramię krzyża. 5 płatków i 5 działek kielicha to 10 apostołów (bez Judasza i Piotra), zaś postrzępiony przykoronek to korona cierniowa[8].

Uwagi

  1. A dokładniej jej gatunek – męczennica błękitna (Passiflora caerulea L.)

Przypisy

  1. a b Stevens P.F.: Angiosperm Phylogeny Website (ang.). 2001–. [dostęp 2011-04-02].
  2. a b c Passiflora (ang.). W: Index Nominum Genericorum (ING) [on-line]. Smithsonian Institution. [dostęp 8 października 2014].
  3. Passiflora (ang.). The Plant List. [dostęp 3 grudnia 2014].
  4. Męczennica - Passiflora (pol.). e-ogrody. [dostęp 3 grudnia 2014].
  5. a b c d e f g Passiflora (fr.). Plantes et botanique. [dostęp 3 grudnia 2014].
  6. Germplasm Resources Information Network (GRIN). [dostęp 2010-03-01].
  7. Reveal James L. System of Classification. PBIO 250 Lecture Notes: Plant Taxonomy. Department of Plant Biology, University of Maryland, 1999 Systematyka rodzaju Passiflora według Reveala
  8. Dawid Longman: Pielęgnowanie roślin pokojowych. Warszawa: PWR i L, 1997. ISBN 83-09-01559-3.
p d e
Rośliny mięsożerne i pseudoowadożerneOgólne Pseudoowadożerne Wymarłe
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia POL

Męczennica: Brief Summary ( полски )

добавил wikipedia POL
 src= Passiflora vitifolia  src= Męczennica cielista  src= Porównanie owoców

Męczennica (Passiflora L.) – rodzaj roślin z rodziny męczennicowatych (Passifloraceae Juss. ex Kunth in Humb.). Obejmuje co najmniej 513 gatunków występujących naturalnie w strefach międzyzwrotnikowej i podzwrotnikowej obu Ameryk. Ponadto niektóre gatunki uprawiane są w ciepłych regionach całego świata. Uprawiana jest także w kolekcjach i oranżeriach. Męczennica do Europy została sprowadzona w XVIII wieku.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia POL

Passiflora ( португалски )

добавил wikipedia PT

Passiflora é um género botânico de cerca de 500 espécies de plantas, pertencente à família Passifloraceae. São, em sua maioria, trepadeiras; algumas são arbustos, e algumas poucas espécies são herbáceas e são mais conhecidas pelo seu fruto, o maracujá.

O gênero Passiflora é originário da América do Sul e tem no Centro-Norte do Brasil, o maior centro de distribuição geográfica. Existem várias espécies no gênero, que também é conhecido popularmente como Maracujá. O Brasil é o maior produtor mundial de maracujá, cultivando cerca de 35.000 ha e produzindo mais de 485 mil toneladas de frutos.

Seu uso principal, está na alimentação humana, na forma de sucos, doces, geléias, sorvetes e licores. Os frutos do maracujazeiro doce são consumidos principalmente ao natural, possuem aroma agradável, baixa acidez, elevados teores de sólidos solúveis totais, alto valor nutritivo, tamanho e aparência externa, o que os torna bem aceitos pelos consumidores.

O suco do maracujá é conhecido pelo seu valor nutricional, como também por seu sabor exótico, muito apreciado, sendo boa fonte de pró-vitamina A, niacina, riboflavina e ácido ascórbico.

Biologia

A flor da maioria das passifloras decorativas tem uma estrutura única, que requer uma abelha de grande porte para ser efetivamente polinizada. O tamanho e estrutura de flores das diferentes espécies de passiflora são variáveis. Algumas espécies podem ser polinizadas por beija-flores, outras por mamangavas e vespas (do gênero Xylocopa), e, ainda, algumas espécies são auto-polinizantes. A abelha doméstica atrapalha a polinização do maracujazeiro, pois leva o pólen embora e não é suficientemente grande para polinizá-lo. As espécies de passiflora são usadas como alimento pelas larvas de mariposa, Cibyra serta e muitas borboletas Heliconiinae.

Pelo menos uma das espécies é considerada protocarnívora, a Passiflora foetida.

A Passiflora é uma planta originária da América Tropical que precisa de temperaturas elevadas e aclimata-se bem somente em Regiões Temperadas. Suas flores lembram os instrumentos utilizados na crucificação de Cristo, por esse motivo é conhecida em outros idiomas por Flor-da-paixão.

Utilizações

No século XVI os espanhóis surpreenderam-se com a beleza desta trepadeira exótica, as cores de suas flores variam do branco ao lilás-pálido.

Os índios faziam uma cataplasma com as folhas da planta para acelerar a cicatrização de contusões.

Na Primeira Guerra Mundial o maracujá foi utilizado como ajuda no tratamento de angústia própria de guerra.[carece de fontes?]

O extrato de maracujá (Passiflora incarnata), é indicado no tratamento de insônia, irritação, agitação e impaciência nervosa.[carece de fontes?]

É usada com efeito ornamental e é rica em vitamina C.

As folhas e raízes do maracujazeiro possuem a maracujina, a passiflorina e calmofilase, e princípios farmacêuticos muito utilizados como sedativos, antiespamódicos, anti-inflamatório, depurativos e suas sementes atuam como vermífucos. [carece de fontes?]

Espécies

O gênero Passiflora possui 513 espécies reconhecidas atualmente.[1]

  • Passiflora actinia Hook.
  • Passiflora acuminata DC.
  • Passiflora adenophylla Mast.
  • Passiflora adenopoda DC.
  • Passiflora adulterina L. f.
  • Passiflora affinis Engelm.
  • Passiflora aimae Annonay & Feuillet
  • Passiflora alata Curtis
  • Passiflora allantophylla Mast. ex Donn.Sm.
  • Passiflora allardii Lynch
  • Passiflora alliacea Barb. Rodr.
  • Passiflora alnifolia Kunth
  • Passiflora altebilobata Hemsl.
  • Passiflora amabilis Hook.
  • Passiflora amalocarpa Barb. Rodr.
  • Passiflora amazonica L.K. Escobar
  • Passiflora ambigua Hemsl.
  • Passiflora amethystina J.C.Mikan
  • Passiflora amicorum Wurdack
  • Passiflora amoena L.K. Escobar
  • Passiflora ampullacea (Mast.) Harms
  • Passiflora anadenia Urb.
  • Passiflora anastomosans (Lamb. ex DC.) Killip
  • Passiflora andersonii DC.
  • Passiflora andina Killip
  • Passiflora andreana Mast.
  • Passiflora anfracta Mast & André
  • Passiflora angusta Feuillet & J.M.MacDougal
  • Passiflora antioquiensis H. Karst.
  • Passiflora apetala Killip
  • Passiflora apoda Harms
  • Passiflora araguensis L.K.Escobar
  • Passiflora araujoi Sacco
  • Passiflora arbelaezii L. Uribe
  • Passiflora arborea Spreng.
  • Passiflora arida (Mast. & Rose) Killip
  • Passiflora aristulata Mast.
  • Passiflora arizonica (Killip) D.H. Goldman
  • Passiflora ascidia Feuillet
  • Passiflora auriculata Kunth
  • Passiflora bahamensis Britton
  • Passiflora bahiensis Klotzsch
  • Passiflora balbis Feuillet
  • Passiflora barclayi (Seem.) Mast.
  • Passiflora baueri (Lindl.) Mast.
  • Passiflora bauhiniifolia Kunth
  • Passiflora belotii Pépin
  • Passiflora berteroana Balb. ex DC.
  • Passiflora bicornis Mill.
  • Passiflora bicrura Urb.
  • Passiflora bicuspidata (H.Karst.) Mast.
  • Passiflora biflora Lam.
  • Passiflora bilobata Juss.
  • Passiflora boenderi J.M. MacDougal
  • Passiflora bogotensis Benth.
  • Passiflora boticarioana Cervi
  • Passiflora brachyantha L.K. Escobar
  • Passiflora bracteosa Planch. & Linden ex Triana & Planch.
  • Passiflora brevifila Killip
  • Passiflora bryonioides Kunth
  • Passiflora bucaramangensis Killip
  • Passiflora buchtienii Killip
  • Passiflora caerulea L.
  • Passiflora campanulata Mast.
  • Passiflora candida (Poepp. & Endl.) Mast.
  • Passiflora candollei Triana & Planch.
  • Passiflora canescens Killip
  • Passiflora capparidifolia Killip
  • Passiflora capsularis L.
  • Passiflora cardonae Killip
  • Passiflora castellanosii Sacco
  • Passiflora catharinensis Sacco
  • Passiflora cauliflora Harms
  • Passiflora cerasina Annonay & Feuillet
  • Passiflora ceratocarpa F. Silveira
  • Passiflora cervii M.L. Milward de Azevedo
  • Passiflora chaparensis R. Vásquez
  • Passiflora chelidonea Mast.
  • Passiflora chlorina L.K. Escobar
  • Passiflora chocoensis G. Gerlach & Ulmer
  • Passiflora choconiana S. Watson
  • Passiflora chrysophylla Chodat
  • Passiflora chrysosepala Schwerdtf.
  • Passiflora ciliata Aiton
  • Passiflora cincinnata Mast.
  • Passiflora cinnabarina Lindl.
  • Passiflora cirrhiflora Juss.
  • Passiflora cirrhipes Killip
  • Passiflora cissampeloides J.M.MacDougal
  • Passiflora citrifolia Salisb.
  • Passiflora citrina J.M.MacDougal
  • Passiflora clathrata Mast.
  • Passiflora clypeophylla Mast.
  • Passiflora coactilis (Mast.) Killip
  • Passiflora cobanensis Killip
  • Passiflora coccinea Aubl.
  • Passiflora cochinchinensis Spreng.
  • Passiflora colimensis Mast. & Rose
  • Passiflora colinvauxii Wiggins
  • Passiflora colombiana L.K. Escobar
  • Passiflora compar Feuillet
  • Passiflora contracta Vitta
  • Passiflora conzattiana Killip
  • Passiflora cookii Killip
  • Passiflora cordistipula Cervi
  • Passiflora coriacea Juss.
  • Passiflora cornuta Mast.
  • Passiflora costaricensis Killip
  • Passiflora costata Mast.
  • Passiflora crassifolia Killip
  • Passiflora cremastantha Harms
  • Passiflora crenata Feuillet & Cremers
  • Passiflora crispolanata L. Uribe
  • Passiflora cryptopetala Hoehne
  • Passiflora cuatrecasasii Killip
  • Passiflora cubensis Urb.
  • Passiflora cumbalensis (H. Karst.) Harms
  • Passiflora cuneata Willd.
  • Passiflora cupiformis Mast.
  • Passiflora cupraea L.
  • Passiflora cuspidifolia Harms
  • Passiflora cuzcoensis Killip
  • Passiflora cyanea Mast.
  • Passiflora dalechampioides Killip
  • Passiflora dasyadenia Urb.
  • Passiflora dawei Killip
  • Passiflora deficiens Mast.
  • Passiflora deidamioides Harms
  • Passiflora deltoifolia Holm-Niels. & Lawesson
  • Passiflora dictamo DC.
  • Passiflora dioscoreifolia Killip
  • Passiflora discophora P. Jørg. & Lawesson
  • Passiflora dispar Killip
  • Passiflora dolichocarpa Killip
  • Passiflora eberhardtii Gagnep.
  • Passiflora edmundoi Sacco
  • Passiflora edulis Sims
  • Passiflora eggersii Harms
  • Passiflora eglandulosa J.M.MacDougal
  • Passiflora eichleriana Mast.
  • Passiflora ekmanii Killip & Urb.
  • Passiflora elegans Mast.
  • Passiflora elliptica Gardner
  • Passiflora emarginata Bonpl.
  • Passiflora engleriana Harms
  • Passiflora ernestii Harms
  • Passiflora erythrophylla Mast.
  • Passiflora escobariana J.M. MacDougal
  • Passiflora eueidipabulum S. Knapp & Mallet
  • Passiflora exoperculata Mast.
  • Passiflora exsudans Zucc.
  • Passiflora exura Feuillet
  • Passiflora fanchonae Feuillet
  • Passiflora farneyi Pessoa & Cervi
  • Passiflora faroana Harms
  • Passiflora fernandezii L.K. Escobar
  • Passiflora ferruginea Mast.
  • Passiflora filamentosa Cav.
  • Passiflora filipes Benth.
  • Passiflora fimbriatistipula Harms
  • Passiflora flexipes Triana & Planch.
  • Passiflora foetida L.
  • Passiflora frutescens Ruiz & Pav. ex Killip
  • Passiflora fruticosa Killip
  • Passiflora fuchsiiflora Hemsl.
  • Passiflora galbana Mast.
  • Passiflora garckei Mast.
  • Passiflora gardneri Mast.
  • Passiflora gibertii N.E. Br.
  • Passiflora gilbertiana J.M. MacDougal
  • Passiflora glaberrima (Juss.) Poir.
  • Passiflora glandulosa Cav.
  • Passiflora glaucescens Killip
  • Passiflora gleasonii Killip
  • Passiflora goniosperma Killip
  • Passiflora gracilens (A. Gray) Harms
  • Passiflora gracilis J.Jacq. ex Link
  • Passiflora gracillima Killip
  • Passiflora grandis Killip
  • Passiflora gritensis H.Karst.
  • Passiflora guazumaefolia Juss.
  • Passiflora guazumifolia Jacq.
  • Passiflora guedesii Huber
  • Passiflora guentheri Harms
  • Passiflora haematostigma Mart. ex Mast.
  • Passiflora hahnii (E.Fourn.) Mast.
  • Passiflora harlingii Holm-Niels.
  • Passiflora hastifolia Killip
  • Passiflora hatschbachii Cervi
  • Passiflora haughtii Killip
  • Passiflora helleri Peyr.
  • Passiflora henryi Hemsl.
  • Passiflora heterohelix Killip
  • Passiflora hexagonocarpa Barb. Rodr.
  • Passiflora hirtiflora P. Jørg. & Holm-Niels.
  • Passiflora holosericea L.
  • Passiflora holtii Killip
  • Passiflora huamachucoensis L.K. Escobar
  • Passiflora hyacinthiflora Planch. & Linden ex Triana & Planch.
  • Passiflora hypoglauca Harms
  • Passiflora ichthyura Mast.
  • Passiflora imbeana Sacco
  • Passiflora inca P. Jørg.
  • Passiflora indecora Kunth
  • Passiflora insignis (Mast.) Hook.f.
  • Passiflora inundata Ducke
  • Passiflora involucrata (Mast.) A.H. Gentry
  • Passiflora ischnoclada Harms
  • Passiflora jamesonii (Mast.) Bailey
  • Passiflora jatunsachensis Schwerdtf.
  • Passiflora jianfengensis S.M. Hwang & Q. Huang
  • Passiflora jiboiaensis M.L. Milward de Azevedo
  • Passiflora jilekii Wawra
  • Passiflora jorullensis Kunth
  • Passiflora jugorum W.W. Sm.
  • Passiflora juliana J.M. MacDougal
  • Passiflora kalbreyeri Mast.
  • Passiflora karwinskii Mast.
  • Passiflora kawensis Feuillet
  • Passiflora kermesina Link & Otto
  • Passiflora killipiana Cuatrec.
  • Passiflora kwangtungensis Merr.
  • Passiflora lanata (Juss.) Poir.
  • Passiflora lancearia Mast.
  • Passiflora lanceolata (Mast.) Harms
  • Passiflora lancetillensis J.M.MacDougal
  • Passiflora lancifolia Desv. ex Ham.
  • Passiflora laurifolia L.
  • Passiflora lehmannii Mast.
  • Passiflora lepidota Mast.
  • Passiflora leptoclada Harms
  • Passiflora leptomischa Harms
  • Passiflora leptopoda Harms
  • Passiflora ligularis Juss.
  • Passiflora linda Panero
  • Passiflora lindeniana Planch.
  • Passiflora linearistipula L.K. Escobar
  • Passiflora lobata (Killip) Hutch. ex J.M.MacDougal
  • Passiflora lobbii Mast.
  • Passiflora loefgrenii Vitta
  • Passiflora longicuspis Vanderpl. & S.E.Vanderpl.
  • Passiflora longilobis Hoehne
  • Passiflora longipes Juss.
  • Passiflora longiracemosa Ducke
  • Passiflora loretensis Killip
  • Passiflora loxensis Killip & Cuatrec.
  • Passiflora luetzelburgii Harms
  • Passiflora lutea L.
  • Passiflora luzmarina P. Jørg.
  • Passiflora lyra Planch. & Linden ex Killip
  • Passiflora macdougaliana S. Knapp & Mallet
  • Passiflora macrophylla Spruce ex Mast.
  • Passiflora macropoda Killip
  • Passiflora maculata Scan. ex Colla
  • Passiflora madidiana P. Jørg., Cayola & A. Araujo
  • Passiflora magdalenae Triana & Planch.
  • Passiflora maguirei Killip
  • Passiflora malacophylla Mast.
  • Passiflora maliformis L.
  • Passiflora malletii J.M. MacDougal
  • Passiflora manantlanensis J.M. MacDougal
  • Passiflora mandonii (Mast.) Killip
  • Passiflora manicata (Juss.) Pers.
  • Passiflora mansoi (Mart.) Mast.
  • Passiflora mapiriensis Harms
  • Passiflora margaritae Sacco
  • Passiflora marginata Mast.
  • Passiflora mathewsii (Mast.) Killip
  • Passiflora mayarum J.M. MacDougal
  • Passiflora mcvaughiana J.M. MacDougal
  • Passiflora membranacea Benth.
  • Passiflora mendoncaei Harms
  • Passiflora menispermacea Triana & Planch.
  • Passiflora menispermifolia Kunth
  • Passiflora mexicana Juss.
  • Passiflora micrantha Killip
  • Passiflora micropetala Mart. ex Mast.
  • Passiflora microstipula L.E. Gilbert & J.M. MacDougal
  • Passiflora miersii Mart.
  • Passiflora miniata Vanderpl.
  • Passiflora misera Kunth
  • Passiflora mixta L.f.
  • Passiflora mollis Kunth
  • Passiflora mollissima (Kunth) L.H.Bailey
  • Passiflora moluccana Reinw. ex Blume
  • Passiflora monadelpha P. Jørg. & Holm-Niels.
  • Passiflora montana (Barb. Rodr.) Harms
  • Passiflora mooreana Hook. f.
  • Passiflora morifolia Mast.
  • Passiflora mucronata Lam.
  • Passiflora mucugeana T.S. Nunes & L.P. Queiroz
  • Passiflora muelleriana (Regel) Mast.
  • Passiflora multiflora L.
  • Passiflora multiformis Jacq.
  • Passiflora murucuja L.
  • Passiflora mutisii Killip
  • Passiflora nelsonii Mast. & Rose
  • Passiflora nephrodes Mast.
  • Passiflora nigradenia Rusby
  • Passiflora nipensis Britton
  • Passiflora nitida Kunth
  • Passiflora nubicola J.M. MacDougal
  • Passiflora nuriensis Steyerm.
  • Passiflora oaxacensis J.M. MacDougal
  • Passiflora oblongata Sw.
  • Passiflora obovata Killip
  • Passiflora obtusifolia Sessé & Moc.
  • Passiflora obtusiloba Mast.
  • Passiflora ocanensis Planch. & Linden
  • Passiflora oerstedii Mast.
  • Passiflora orbiculata Cav.
  • Passiflora organensis Gardner
  • Passiflora ornithoura Mast.
  • Passiflora ovalis Vell. ex M. Roem.
  • Passiflora ovata DC.
  • Passiflora pachyantha Killip
  • Passiflora palenquensis Holm-Niels. & Lawesson
  • Passiflora pallens Poepp. ex Mast.
  • Passiflora palmatisecta Mast.
  • Passiflora palmeri Rose
  • Passiflora pamplonensis Planch. & Linden ex Triana & Planch.
  • Passiflora panamensis Killip
  • Passiflora papilio H.L. Li
  • Passiflora pardifolia Vanderpl.
  • Passiflora parritae (Mast.) L.H. Bailey
  • Passiflora parvifolia (DC.) Harms
  • Passiflora pascoensis L.K. Escobar
  • Passiflora pavonis Mast.
  • Passiflora pectinata Griseb.
  • Passiflora pedata L.
  • Passiflora pedicellaris J.M. MacDougal
  • Passiflora peduncularis Cav.
  • Passiflora pendens J.M. MacDougal
  • Passiflora penduliflora Bertero ex DC.
  • Passiflora pennellii Killip
  • Passiflora pentagona Mast.
  • Passiflora perfoliata L.
  • Passiflora pergrandis Holm-Niels. & Lawesson
  • Passiflora phaeocaula Killip
  • Passiflora phellos Feuillet
  • Passiflora picturata Ker Gawl.
  • Passiflora pilosa Ruiz & Pav. ex DC.
  • Passiflora pilosicorona Sacco
  • Passiflora pilosissima Killip
  • Passiflora pinnatistipula Cav.
  • Passiflora pittieri Mast.
  • Passiflora platyloba Killip
  • Passiflora plumosa Feuillet & Cremers
  • Passiflora podadenia Killip
  • Passiflora poeppigii Mast.
  • Passiflora pohlii Mast.
  • Passiflora popayanensis Killip
  • Passiflora popenovii Killip
  • Passiflora porphyretica Mast.
  • Passiflora prolata Mast.
  • Passiflora pterocarpa J.M. MacDougal
  • Passiflora puber Planch. & Linden ex Triana & Planch.
  • Passiflora punctata L.
  • Passiflora purdiei Killip
  • Passiflora pusilla J.M. MacDougal
  • Passiflora putumayensis Killip
  • Passiflora pyrrhantha Harms
  • Passiflora quadrangularis L.
  • Passiflora quadrifaria R. Vanderpl.
  • Passiflora quadriflora Killip
  • Passiflora quadriglandulosa Rodschied
  • Passiflora quelchii N.E. Br.
  • Passiflora quercetorum Killip
  • Passiflora quetzal J.M. MacDougal
  • Passiflora quindiensis Killip
  • Passiflora quinquangularis S. Calderón ex J.M. MacDougal
  • Passiflora racemosa Brot.
  • Passiflora raimondii Killip
  • Passiflora recurva Mast.
  • Passiflora reflexiflora Cav.
  • Passiflora reitzii Sacco
  • Passiflora resticulata Mast. & André
  • Passiflora retipetala Mast.
  • Passiflora rhamnifolia Mast.
  • Passiflora riparia Mart. ex Mast.
  • Passiflora rosea (H.Karst.) Killip
  • Passiflora roseorum Killip
  • Passiflora rotundifolia L.
  • Passiflora rovirosae Killip
  • Passiflora rubra L.
  • Passiflora rubrotincta Killip
  • Passiflora rufa Feuillet & J.M.MacDougal
  • Passiflora rufostipulata Feuillet
  • Passiflora rugosa (Mast.) Planch. & Triana
  • Passiflora rugosissima Killip
  • Passiflora runa L.K. Escobar
  • Passiflora rusbyi Mast.
  • Passiflora saccoi Cervi
  • Passiflora sagasteguii Skrabal & Weigend
  • Passiflora sanctae-mariae J.M. MacDougal
  • Passiflora sanctaebarbarae Holm-Niels. & P. Jørg.
  • Passiflora sandrae J.M. MacDougal
  • Passiflora sanguinolenta Mast. & Linden
  • Passiflora santiagana (Killip) Borhidi
  • Passiflora saulensis Feuillet
  • Passiflora saxicola Gontsch.
  • Passiflora schlimiana Regel
  • Passiflora schultzei Harms
  • Passiflora sclerophylla Harms
  • Passiflora securiclata Mast.
  • Passiflora seemannii Griseb.
  • Passiflora semiciliosa Triana & Planch.
  • Passiflora serratifolia L.
  • Passiflora serratodigitata L.
  • Passiflora serrulata Jacq.
  • Passiflora setacea DC.
  • Passiflora setulosa Killip
  • Passiflora sexflora Juss.
  • Passiflora sexocellata Schltdl.
  • Passiflora shaferi Britton
  • Passiflora siamica W. G. Craib
  • Passiflora sicyoides Schltdl. & Cham.
  • Passiflora sidiifolia M. Roem.
  • Passiflora sierrae L.K. Escobar
  • Passiflora skiantha Huber
  • Passiflora smilacifolia J.M. MacDougal
  • Passiflora smithii Killip
  • Passiflora sodiroi Harms
  • Passiflora solomonii L.K. Escobar
  • Passiflora speciosa Gardner
  • Passiflora spectabilis Killip
  • Passiflora sphaerocarpa Triana & Planch.
  • Passiflora spicata Mast.
  • Passiflora spinosa (Poepp. & Endl.) Mast.
  • Passiflora sprucei Mast.
  • Passiflora standleyi Killip
  • Passiflora stellata Moritz ex Killip
  • Passiflora stenoloba Urb.
  • Passiflora stenosepala Killip
  • Passiflora stipulata Aubl.
  • Passiflora storckii (Seem.) Drake
  • Passiflora suberosa L.
  • Passiflora subfertilis J.M. MacDougal
  • Passiflora sublanceolata (Killip) J.M. MacDougal
  • Passiflora subpeltata Ortega
  • Passiflora subpurpurea P. Jørg. & Holm-Niels.
  • Passiflora subrotunda Mast.
  • Passiflora subulata Mast.
  • Passiflora swartzii (DC.) Mast.
  • Passiflora tacanensis Port.-Utl.
  • Passiflora tacsonioides Griseb.
  • Passiflora talamancensis Killip
  • Passiflora tarapotina Harms
  • Passiflora tarminiana Coppens & V.E. Barney
  • Passiflora tatei Killip & Rusby
  • Passiflora tecta Feuillet
  • Passiflora telesiphe S. Knapp & Mallet
  • Passiflora tenella Killip
  • Passiflora tenuifila Killip
  • Passiflora tenuiloba Engelm.
  • Passiflora tessmannii Harms
  • Passiflora tetradena DC.
  • Passiflora tholozanii Sacco
  • Passiflora tica Gómez-Laur. & L.D.Gómez
  • Passiflora tiliifolia L.
  • Passiflora tina R. Boender & Ulmer
  • Passiflora tolimana Harms
  • Passiflora tonkinensis W.J. de Wilde
  • Passiflora transversalis M.L. Milward de Azevedo
  • Passiflora trialata Feuillet & J.M. MacDougal
  • Passiflora trianae Killip
  • Passiflora tribolophylla Harms
  • Passiflora trichopoda J.M. MacDougal
  • Passiflora tricuspis Mast.
  • Passiflora trifasciata Lem.
  • Passiflora trifoliata Cav.
  • Passiflora triloba Ruiz & Pav. ex DC.
  • Passiflora trinervia (Juss.) Poir.
  • Passiflora trinifolia Mast.
  • Passiflora trintae Sacco
  • Passiflora tripartita (Juss.) Poir.
  • Passiflora trisecta Mast.
  • Passiflora trisetosa DC.
  • Passiflora trisulca Mast.
  • Passiflora trochlearis P. Jørg.
  • Passiflora truncata Regel
  • Passiflora truxillensis Planch. & Linden ex Triana & Planch.
  • Passiflora tryphostemmatoides Harms
  • Passiflora tuberosa Jacq.
  • Passiflora tucumanensis Hook.
  • Passiflora tulae Urb.
  • Passiflora umbilicata (Griseb.) Harms
  • Passiflora uncinata J.M. MacDougal
  • Passiflora urbaniana Killip
  • Passiflora uribei L.K. Escobar
  • Passiflora urnifolia Rusby
  • Passiflora ursina Killip & Cuatrec.
  • Passiflora urubiciensis Cervi
  • Passiflora variolata Poepp. & Endl.
  • Passiflora vellozii Gardner
  • Passiflora venosa Rusby
  • Passiflora venusta R. Vásquez & M. Delanoy
  • Passiflora veraguasensis J.M. MacDougal
  • Passiflora vespertilio L.
  • Passiflora vestita Killip
  • Passiflora villosa Vell.
  • Passiflora viridescens L.K. Escobar
  • Passiflora viridiflora Cav.
  • Passiflora vitiensis (Seem.) Mast.
  • Passiflora vitifolia Kunth
  • Passiflora watsoniana Mast.
  • Passiflora weberbaueri Harms
  • Passiflora weigendii Ulmer & Schwerdtf.
  • Passiflora wilsonii Hemsl.
  • Passiflora xiikzodz J.M. MacDougal
  • Passiflora xishuangbannaensis Krosnick
  • Passiflora yucatanensis Killip
  • Passiflora zamorana Killip

Portugal

Em Portugal estão presentes três espécies:[2]

Classificação do gênero

Referências

  1. «Passiflora» (em inglês). The Plant List. 2010. Consultado em 27 de agosto de 2019
  2. Sequeira M, Espírito-Santo D, Aguiar C, Capelo J & Honrado J (Coord.) (2010). Checklist da Flora de Portugal (Continental, Açores e Madeira). Associação Lusitana de Fitossociologia (ALFA).

Referências bibliográficas

  • Cervi, A.C., Milward-de-Azevedo, M.A., Bernacci, L.C., Nunes, T.S. [2011]:.Passifloraceae in Lista de Espécies da Flora do Brasil. Jardim Botânico do Rio de Janeiro.[1][ligação inativa]
 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores e editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia PT

Passiflora: Brief Summary ( португалски )

добавил wikipedia PT

Passiflora é um género botânico de cerca de 500 espécies de plantas, pertencente à família Passifloraceae. São, em sua maioria, trepadeiras; algumas são arbustos, e algumas poucas espécies são herbáceas e são mais conhecidas pelo seu fruto, o maracujá.

O gênero Passiflora é originário da América do Sul e tem no Centro-Norte do Brasil, o maior centro de distribuição geográfica. Existem várias espécies no gênero, que também é conhecido popularmente como Maracujá. O Brasil é o maior produtor mundial de maracujá, cultivando cerca de 35.000 ha e produzindo mais de 485 mil toneladas de frutos.

Seu uso principal, está na alimentação humana, na forma de sucos, doces, geléias, sorvetes e licores. Os frutos do maracujazeiro doce são consumidos principalmente ao natural, possuem aroma agradável, baixa acidez, elevados teores de sólidos solúveis totais, alto valor nutritivo, tamanho e aparência externa, o que os torna bem aceitos pelos consumidores.

O suco do maracujá é conhecido pelo seu valor nutricional, como também por seu sabor exótico, muito apreciado, sendo boa fonte de pró-vitamina A, niacina, riboflavina e ácido ascórbico.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores e editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia PT

Passionsblomssläktet ( шведски )

добавил wikipedia SV

Passionsblomssläktet (Passiflora)[1][2] är ett släkte i familjen passionsblomsväxter.[1] Släktet har cirka 500 arter och som till stor del består av klätterväxter. Det finns dock några arter som bildar buskar eller träd. Passionsblommor är kända för sina iögonenfallande blommor. Namnet syftar på Bibelns passionsberättelse och blomman har setts som symbolisk för Jesus lidande, törnekrona och korsfästelse. Passionsblommorna är hemmahörande i tropiska och subtropiska områden. Majoriteten av arterna återfinns i Amerika men det finns även arter i Nya Zeeland, Australien, Asien och på Madagaskar. Flera arter odlas som krukväxter. En art kan möjligen vara härdig på varma platser i sydligaste Sverige.

Många arter har en unik blomstruktur som behöver ett stort bi för att kunna pollineras effektivt. Andra arter pollineras av kolibrier, fladdermöss, humlor eller getingar och några är dessutom självpollinerande. Eftersom många fjärilsarter använder sig av växter av släktet för att lägga sina ägg på och äter dem som larver har släktet utvecklat en variant av mimikry som kallas Gilberts mimikry.

Det finns en stor samling av dessa växter i fjärilsparken Butterfly World i Florida.

Arten passionsfrukt (Passiflora edulis) odlas i stor omfattning i Västindien och södra Florida.

Medicin

Passionsblommor har använts av indianer i både Nord- och Centralamerika för att behandla sömnlöshet, hysteri och epilepsi. Växterna sägs också vara smärtstillande. Passionsblommorna har visat sig innehålla ämnen som har lugnande effekt och som är hallucinogena i större mängder.

Dottertaxa till Passionsblomssläktet, i alfabetisk ordning[1]

Bildgalleri

Källor

  1. ^ [a b c] Roskov Y., Kunze T., Orrell T., Abucay L., Paglinawan L., Culham A., Bailly N., Kirk P., Bourgoin T., Baillargeon G., Decock W., De Wever A., Didžiulis V. (ed) (13 april 2014). ”Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2014 Annual Checklist.”. Species 2000: Reading, UK. http://www.catalogueoflife.org/annual-checklist/2014/browse/tree/id/17266640. Läst 26 maj 2014.
  2. ^ Sveriges lantbruksuniversitet 2012-. Passiflora L. nom. cons. - passionsblomssläktet från Svensk Kulturväxtdatabas (SKUD). Läst: 2 juli 2015

Externa länkar

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia författare och redaktörer
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia SV

Passionsblomssläktet: Brief Summary ( шведски )

добавил wikipedia SV

Passionsblomssläktet (Passiflora) är ett släkte i familjen passionsblomsväxter. Släktet har cirka 500 arter och som till stor del består av klätterväxter. Det finns dock några arter som bildar buskar eller träd. Passionsblommor är kända för sina iögonenfallande blommor. Namnet syftar på Bibelns passionsberättelse och blomman har setts som symbolisk för Jesus lidande, törnekrona och korsfästelse. Passionsblommorna är hemmahörande i tropiska och subtropiska områden. Majoriteten av arterna återfinns i Amerika men det finns även arter i Nya Zeeland, Australien, Asien och på Madagaskar. Flera arter odlas som krukväxter. En art kan möjligen vara härdig på varma platser i sydligaste Sverige.

Många arter har en unik blomstruktur som behöver ett stort bi för att kunna pollineras effektivt. Andra arter pollineras av kolibrier, fladdermöss, humlor eller getingar och några är dessutom självpollinerande. Eftersom många fjärilsarter använder sig av växter av släktet för att lägga sina ägg på och äter dem som larver har släktet utvecklat en variant av mimikry som kallas Gilberts mimikry.

Det finns en stor samling av dessa växter i fjärilsparken Butterfly World i Florida.

Arten passionsfrukt (Passiflora edulis) odlas i stor omfattning i Västindien och södra Florida.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia författare och redaktörer
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia SV

Çarkıfelek (bitki) ( турски )

добавил wikipedia TR

Çarkıfelek (Passiflora), çarkıfelekgiller (Passifloraceae) familyasından 500 kadar türden oluşan asma ya da sarmaşık tipte bitki cinsi.

At arabası (ya da değirmen) çarkını andıran çiçeklerinden dolayı Türkçede "çarkıfelek" (feleğin çarkı) adını almıştır. Farsçada ise saate benzerliğinden dolayı "saat" (ساعت) adı kullanılır.

Bazı türleri yenebilir meyveleri için tropikal bölgelerde ziraati yapılırken, bazıları da çiçeklerinden dolayı bahçe ve kameriye örtü bitkisi olarak kullanılır.

Besin olarak tüketimi

Yenebilir meyveleri olan türleri içinde çarkıfelek (P. edulis 'in meyvesi) başta olmak üzere P. ligularis, P. incarnata, P. quadrangularis, P. foetida, P.caerulea, P. tripartita var. mollissima P. tarminiana, P.laurifolia ve P. maliformis sayılabilir.

Meyvelerinin herhangi bir zararlı etkisi bulunmamakla birlikte, yenebilen meyvelere sahip bütün Passiflora türleri için günde 2 taneden fazla meyvelerinden yenmesi tavsiye edilmemektedir. Zira çok aşırı tüketimi uyku, halsizlik gibi sorunlara neden olabilmektedir. Bununla birlikte meyvelerinin tamamen olgunlaştıktan sonra yenilip toplanması tavsiye edilir; zira bitkinin yapraklarında bulunan siyanid glukosid maddesi meyvelerinde de bulunmaktadır. Ancak bu oran yapraklarındakinden düşüktür ve olgunlaşmış veya dalından düşmüş meyvelerde en düşük ve zararsız düzeydedir.

Bitkinin yaprakları stres ve endişeyi azaltıcı olduğu düşünülen çay yapımında kullanılsa da, yapraklarında bulunan siyanid glukosit maddesinin toksik ve zararlı etkisi sebebiyle az tüketilmesi gerekmektedir. Ayrıca hamile olanlarda,bebek emzirenlerde, 6 aydan küçük çocuklarda bu konuda çok fazla bir araştırma yapılmadığı için, etkileri bilinmediği için, yapraklarının hiç kullanılmaması meyvelerinin ise bu guruplar için mümkün olduğunca az tüketilmesi tavsiye edilir. Bunun dışında özellikle yapraklarının alkollü içecekler ve reçeteli sedatiflerle (sinirleri yatıştıran ilaçlarla) birlikte doktora danışmadan kullanılması tavsiye edilmez. Zira bitkinin bu ilaçlarla etkileşime geçip etkisini arttırıcı özelliği bulunmaktadır. Ayrıca bitkinin valeria ve kava bitkileri ile birlikte yapraklarının kullanılması halinde bu bitkilerin etkisini arttıracağı ve buna göre kullanılması gereği unutulmamalıdır.

Ayrıca passiflora capsularis gibi bazı türlerin meyvesi yenilmemekle bu konuda gözönünde tutulmalıdır.

Üretimi

Tohumdan veya çelikten çoğaltılması yapılır. Asma sülüğü gibi helezonik tutmaçlarla tutunarak hızlı büyür. Çoğu sıcak iklim bitkisidir. P. incarnata türü soğuğa en dayanıklı türlerden biri olarak kabul edilir.

Ekolojik Özellikleri

Sarmaşık balözü bezleri yardımıyla karıncaları kendine çekerek savunma saglar.[1].

Seçme türler

Meyve galerisi

Kaynakça

Özellikle bitkinin tıbbi etkileri için bakınız.

Kaynakça

Dipnotlar

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia yazarları ve editörleri
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia TR

Çarkıfelek (bitki): Brief Summary ( турски )

добавил wikipedia TR

Çarkıfelek (Passiflora), çarkıfelekgiller (Passifloraceae) familyasından 500 kadar türden oluşan asma ya da sarmaşık tipte bitki cinsi.

At arabası (ya da değirmen) çarkını andıran çiçeklerinden dolayı Türkçede "çarkıfelek" (feleğin çarkı) adını almıştır. Farsçada ise saate benzerliğinden dolayı "saat" (ساعت) adı kullanılır.

Bazı türleri yenebilir meyveleri için tropikal bölgelerde ziraati yapılırken, bazıları da çiçeklerinden dolayı bahçe ve kameriye örtü bitkisi olarak kullanılır.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia yazarları ve editörleri
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia TR

Пасифлора ( украински )

добавил wikipedia UK

Ботанічний опис

Пасифлора росте в тропіках і субтропіках Америки, а також у тропічній Азії, Австралії і Полінезії. У неї довгі (до 5 м), оголені, тонкі, злегка закручені в'юнкі стебла, на яких розташовані черешкові, глибоко трилопатеві, в основі клиноподібні, чергові листи. Лопаті листя яйцевидно-ланцетні, по краю дрібнопилчасті. Черешки мають два неквіткові нектарники. У пазухах багатьох листочків утворюється пучок довгих простих вусиків. Квітки на квітконіжках, з розширеною чашечкою і пелюстками досягають майже 8 см в діаметрі і розташовуються в пазухах наймолодших листків. Чашолистки подовжено-яйцеподібні, на кінці шиповидно загострені, в основі зростаються в коротку трубку. Білі, м'ясо-червоні або майже фіолетові пелюстки повторюють форму чашолистків, на кінці притуплені. На внутрішній стороні пелюсток розташовується коронка із густо посадженими ниткоподібними пелюстками пурпурово-червоного, іноді майже чорного кольору. Тичинок 5, стовпчики донизу викривляються.

На листі з'являються крапельки у вигляді липкуватих солодкуватих виділень із залоз. В природі цими виділеннями харчуються мурахи, які захищають пасифлору від шкідників.

Хімічний склад

Трава пасифлори містить вітаміни, каротиноїди, флавоноїди, в тому числі вітексин, кумарини, ціаногенний глікозид, сапоніни, хінони, алкалоїди індольного ряду, мікроелементи (залізо, селен, кальцій, магній тощо). Стиглі плоди багаті вітамінами, особливо вітаміном С, клітковиною і мінеральними солями.

Лікувальна дія

Добре допомагає при безсонні, нервозності, збуджених станах різного характеру, епілепсії і правці. З його допомогою лікують серцеві неврози і нестабільність кровообігу, лабільний кров'яний тиск. Рослина має ще й знеболюючу, протизапальну, спазмолітичну, протисудомну дію. Крім того, пасифлора підвищує загальну працездатність, покращує пам'ять, допомагає організму протистояти надмірному стресу і хронічній втомі, справлятися з фізичними та емоційними перевантаженнями. Захищає клітини центральної нервової системи від шкідливої дії вільних радикалів.

В офіційній медицині використовують, в основному, пасифлору м'ясочервону (Passiflora incarnata) у вигляді настоянок та екстракту, що входить до складу широко відомого седативного засобу «Ново-Пасит» та багатьох БАДів.

Плоди пасифлори, зокрема, маракуї (Passiflora edulis) є джерелом вітамінів А, С, групи В, кальцію, фосфору, заліза та інших мікроелементів, покращують роботу кишківника, мають жарознижуючу дію. Олію маракуї використовують в косметології як зволожуючий і регенеруючий засіб, що відновлює ліпідний обмін і стимулює локальний кровообіг.

У народній медицині застосовують чаї з сушеної трави пасифлори при емоційному збудженні, легких порушеннях сну і шлунково-кишкових розладах на нервовому ґрунті.

За рахунок компенсації збудливої ​​дії амфетаміну екстракт пасифлори зменшує потяг до алкоголю і наркотиків, тому знайшов застосування в лікуванні алкоголізму та наркотичної залежності. [3]

Примітки

Джерела

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Автори та редактори Вікіпедії
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia UK

Chi Lạc tiên ( виетнамски )

добавил wikipedia VI

Chi Lạc tiên (danh pháp khoa học: Passiflora) là một chi thực vật thuộc họ Lạc tiên (Passifloraceae). Chi này có 500 loài. Chúng chủ yếu là cây dây leo, có một số là cây bụi, và một số loài là cây thân thảo. Chi đơn loài Hollrungia có vẻ đã được tách ra từ chi này nhưng cần nghiên cứu thêm.

Phân bố

Họ Passifloraceae có phân bố khắp các xứ nhiệt đới. Passiflora không hiện diện tại châu Phi, nơi có nhiều thành viên khác của họ Passifloraceae hiện diện (ví dụ như Adenia plesiomorphic). Chín loài Passiflora có nguồn gốc từ Mỹ, được tìm thấy từ Ohio ở phía bắc, phía tây đến California và phía nam tới Florida Keys. Hầu hết các loài khác được tìm thấy ở Nam Mỹ, Đông Á, Nam Á, New Guinea, bốn hoặc nhiều loài hơn ở Australia và một loài đặc hữu duy nhất ở New Zealand. Các loài mới tiếp tục được xác định: ví dụ, P. pardifolia và P. xishuangbannaensis chỉ được cộng đồng khoa học biết đến lần lượt vào năm 2006 và 2005.

Tham khảo

Hình tượng sơ khai Bài viết liên quan đến họ Lạc tiên này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia tác giả và biên tập viên
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia VI

Chi Lạc tiên: Brief Summary ( виетнамски )

добавил wikipedia VI

Chi Lạc tiên (danh pháp khoa học: Passiflora) là một chi thực vật thuộc họ Lạc tiên (Passifloraceae). Chi này có 500 loài. Chúng chủ yếu là cây dây leo, có một số là cây bụi, và một số loài là cây thân thảo. Chi đơn loài Hollrungia có vẻ đã được tách ra từ chi này nhưng cần nghiên cứu thêm.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia tác giả và biên tập viên
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia VI

Страстоцвет ( руски )

добавил wikipedia русскую Википедию

В 1610 году изображение цветка пассифлоры попало в руки итальянского историка и религиозного деятеля Джакомо Босио. Босио начал собирать и другие описания и изображения цветка, привозимые мексиканскими иезуитами, и в том же году опубликовал доклад «Della Trionfante e Gloriosa Croce», где описал цветок пассифлоры как наглядное воплощение Страстей Христовых[7][8][9]. Три рыльца пестика символизировали гвозди, которыми были прибиты к кресту ступни и руки Христа. Внешняя корона олицетворяла терновый венец, тычинки — пять ран. Семьдесят две венечные нити внутренней короны были приняты за количество шипов тернового венца. Копьевидные листья обозначили копьё, пронзившее Христа. Желёзки, найденные на обратной стороне листа, должны были означать тридцать сребреников, полученных Иудой за предательство. Эти сравнения дали повод к названию растения Passiflora, от латинского «passio» — страдание и «flos» — цветок. Русское название Страстоцвет является переводом латинского названия (страсть + цветок), а Пассифлоратранслитерацией латинского названия[7][8]. Позже предпринимались и другие попытки найти религиозные символы в различных частях растения. Но были и люди, осуждавшие их как суеверие[кто?].

Распространение

Большая часть видов растёт в тропической Америке, особенно в Бразилии и Перу, немногие виды встречаются в тропической Азии и Австралии, в Средиземноморье, а один вид на острове Мадагаскар. Культивируется в условиях субтропического климата в Закавказье.

Ботаническое описание

 src=
 src=
Цветы страстоцветов (слева направо сверху вниз):
съедобного, грациевидного,
голубого, телесноцветного,
четырёхгранного, кистевидного

Лазящие кустарники или многолетние и однолетние травянистые растения.

Листья простые, цельные или дольчатые.

Цветки пазушные, на длинных цветоножках, крупные, до 10 см в диаметре, у многих видов ароматные. Лепестков пять, они ярко окрашены. Чашелистиков пять (внешне почти не отличимы от лепестков), снабжены маленьким отростком на средней жилке. Между околоцветником и тычинками расположены рядами ярко окрашенные нити или чешуи, образующие так называемую корону. Прицветники крупные[4].

На черешках или листьях подавляющего большинства видов есть желёзки, выделяющие специальную жидкость, привлекающую муравьёв (муравьи нужны пассифлорам для защиты от гусениц бабочек-геликоний — основных вредителей пассифлор в естественных условиях обитания). Форма и расположение желёзок специфична для каждого вида. Некоторые виды в недавнее время «научились» формировать выросты, имитирующие яйца бабочек, это отпугивает последних, не давая им отложить настоящие яйца[10]. То, что эти виды появились относительно недавно, используется как одно из доказательств эволюции.

Хозяйственное значение и применение

Полностью созревшие плоды некоторых видов (например, Страстоцвет голубой, Passiflora suberosa, Страстоцвет съедобный) пригодны в пищу. Съедобные плоды этих растений известны как маракуйя.

Все виды в северном климате можно выращивать как декоративнолиственные или красивоцветущие в комнатах или оранжереях, при условии обеспечения достаточной освещённости и температуры зимой; правда, некоторые из них сложны для начинающих, а выращивание отдельных видов представляет трудность даже для любителей-коллекционеров со стажем. Более выносливые виды, например, Страстоцвет голубой, Страстоцвет мясо-красный, Страстоцвет вонючий уже в средней Европе, а тем более на юге (в России — Краснодарский край, Приморье) можно выращивать в открытом грунте.

Цветут продолжительно и обильно в мае — сентябре. Температурная группа умеренная или тёплая.

Размножение черенками, реже семенами. Черенки срезают с двумя листьями и высаживают в субстрат, состоящий из торфа и песка. При температуре 20 °C укоренение происходит в течение месяца. После укоренения растения пересаживают в 9—12-сантиметровые горшки. Земляная смесь: дерновая или компостная земля — одна часть, торфяная — одна часть, перегнойная — одна часть. Побегам требуется опора. Местоположение солнечное, полив обильный. В период покоя в декабре — январе для видов, произрастающих в горных районах, температура может быть снижена до 8—10 °C. Цветение происходит на побегах текущего года. После отцветания побеги обрезают до основания, а осенью удаляют не вызревшие побеги. Прореживание побегов обеспечивает обильность цветения. В период вегетации ежедекадно делают подкормку коровяком и полным минеральным удобрением. Растения не выносят сквозняков[4].

Passion-fruit-munhoven.JPG
Passiflora alata Curtis - Flickr - Alex Popovkin, Bahia, Brazil (11).jpg
Passiflora quadrangularis (Barbadine 2).jpg
Granadilla.jpg
Passiflora caerulea HB 02052.jpg
Passiflora foetida fruit (5731498658).jpg
Passiflora suberosa Fruits.jpg

Лечебные свойства

Трава многих страстоцветов обладает лекарственными свойствами и используется в народной медицине. Например, пассифлору, известную под названием «летучая мышь», индейцы в конце XVI века использовали для лечения заболеваний печени; Passiflora sexocellata — от глазных болезней; другие виды — как слабительное.

 src=
Passiflora 'Lady Margaret'

Ботаническая классификация

Виды

Основная статья: Виды рода Страстоцвет

Синонимы

Примечания

  1. Об условности указания класса двудольных в качестве вышестоящего таксона для описываемой в данной статье группы растений см. раздел «Системы APG» статьи «Двудольные».
  2. Страстоцвет, Большая советская энциклопедия. — М.: «Советская энциклопедия», 1969—1978 гг.
  3. 657а. Passiflora L. — Пассифлора, Страстоцвет, Вульф Е. В., Малеева О. Ф.//Мировые ресурсы полезных растений/Л.: Наука, 1969. — 568 с.
  4. 1 2 3 4 Сааков, С. Г.//Оранжерейные и комнатные растения и уход за ними. — Наука, 1985.
  5. Список видов рода Страстоцвет на сайте The Plant List
  6. Педро де Сьеса де Леон. Parte primera de la Crónica del Perú. — 1553. — С. 72; 89.
  7. 1 2 Пассифлора // Энциклопедический словарь Брокгауза и Ефрона : в 86 т. (82 т. и 4 доп.). — СПб., 1890—1907.
  8. 1 2 Страстоцвет // Энциклопедический словарь Брокгауза и Ефрона : в 86 т. (82 т. и 4 доп.). — СПб., 1890—1907.
  9. Страстоцвет, Бугаёв И. В./Научные и народные названия растений и грибов.//2-е изд. — Томск: ТМЛ-Пресс, 2010. — С. 470. — 688 с. — ISBN 5-91302-094-4.
  10. BBC, Jorney of life — Programme 4: Living Together.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Авторы и редакторы Википедии
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia русскую Википедию

Страстоцвет: Brief Summary ( руски )

добавил wikipedia русскую Википедию
 src= Passiflora alata

В 1610 году изображение цветка пассифлоры попало в руки итальянского историка и религиозного деятеля Джакомо Босио. Босио начал собирать и другие описания и изображения цветка, привозимые мексиканскими иезуитами, и в том же году опубликовал доклад «Della Trionfante e Gloriosa Croce», где описал цветок пассифлоры как наглядное воплощение Страстей Христовых. Три рыльца пестика символизировали гвозди, которыми были прибиты к кресту ступни и руки Христа. Внешняя корона олицетворяла терновый венец, тычинки — пять ран. Семьдесят две венечные нити внутренней короны были приняты за количество шипов тернового венца. Копьевидные листья обозначили копьё, пронзившее Христа. Желёзки, найденные на обратной стороне листа, должны были означать тридцать сребреников, полученных Иудой за предательство. Эти сравнения дали повод к названию растения Passiflora, от латинского «passio» — страдание и «flos» — цветок. Русское название Страстоцвет является переводом латинского названия (страсть + цветок), а Пассифлора — транслитерацией латинского названия. Позже предпринимались и другие попытки найти религиозные символы в различных частях растения. Но были и люди, осуждавшие их как суеверие[кто?].

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Авторы и редакторы Википедии
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia русскую Википедию

西番蓮屬 ( кинески )

добавил wikipedia 中文维基百科

大約有500種,例如:

Passiflora affinis
Passiflora alata
Passiflora amalocarpa
Passiflora amethystina
Passiflora aurantia
Passiflora caerulea
Passiflora capsularis
Passiflora coccinea
Passiflora edulis
Passiflora foetida
Passiflora guatemalensis
Passiflora hahnii
Passiflora helleri
Passiflora holosericea
Passiflora incarnata
Passiflora karwinskii
Passiflora kermesina
Passiflora laurifolia
Passiflora ligularis
Passiflora lutea
Passiflora maliformis
Passiflora mixta
Passiflora mucronata
Passiflora murucuja
Passiflora nitida
Passiflora phoenicea
Passiflora picturata
Passiflora pinnatistipula
Passiflora quadrangularis
Passiflora racemosa
Passiflora serratifolia
Passiflora suberosa
Passiflora tarminiana
Passiflora tenuifila
Passiflora tripartita
Passiflora tulae
Passiflora vitifolia
Passiflora yucatanensis

西番蓮屬学名Passiflora)是西番蓮科中擁有500個。它們大部分是藤蔓,有一些種類是灌木,少數種類是草本植物百香果Passiflora edulis是本屬最有名的成員。

生物學

多數西番蓮屬的花朵有一個延伸的副花冠,可以讓大型的蜂有效地授粉(參見相片)。在美國熱帶,為了鼓勵熊蜂築巢,就在附近種植百香果。同時,西番蓮屬的一些種類花的大小和結構有很大變化。某些種類是藉由蜂鳥和蜜蜂授粉,其他種類由黃蜂授粉,甚至是自花授粉。有些西番蓮屬的植物是飛蛾、和Heliconiinae屬蝴蝶的幼蟲食草。

毛西番蓮的總苞片會流出黏稠的液體,許多昆蟲經常會掉進陷阱。研究發現,這種現象也許是趨同演化,同樣的現象在那些食蟲植物中可以看到(例如茅膏菜)。

分布

西番蓮科的成員分布在全世界,除了歐洲南極洲

九種本屬植物可以在美國找到。西番蓮屬的植物不但可以在南美洲找到,並且在中國東南亞(17種)、新幾內亞澳洲(4種,也許有更多)和紐西蘭都可以發現本屬的植物。

非洲那裡有許多西番蓮科的成員(包含最原始的Adenia屬),但沒有任何Passiflora屬的成員。

會結紫色果實的Passiflora edulis 和結黃色果實的Passiflora edulis var. flavicarpa 廣泛生長在亞熱帶和熱帶地區,成為當地人們常食用的水果。

Passiflora edulis 的變種(Passiflora edulis var. flavicarpa)已經被證實是不同的品種。它們是在不同時間和不同的氣候中產生變異的。此品種擁有自交不親和性,柱頭垂下時,不容易與花藥接觸。而原品種的柱頭幾乎接觸到花藥,形成自花授粉的現象。

作物

維多利亞女王的時代期間,西番蓮屬的品種是非常普遍而且許多雜交種的母本大部份是 P. caeruleaP. alata和其他一些熱帶品種。

數以百計的雜交品種已經被命名而且為了它們的花、樹葉和果實而雜交更多新種。因為他們的美麗花朵,本屬的一些品種在他們的原生地之外被大量種植以用來觀賞。Passiflora edulis,廣泛地被種植在加勒比海佛羅里達州南方和南非用來當做果汁原料。

美國的西番蓮Passiflora incarnata),是在美國東南方很普遍的品種,是大部份熱帶親戚的亞熱帶代表。然而,它卻在紐約的居家花園內適應良好。它的果實是可食的並且相當多種子而且有益於野生生物。就像其他的passifloras屬的品種,它是一些蝴蝶的幼蟲食草。

香蕉百香果Passiflora tarminiana),原生於巴西中部,但在夏威夷島上藉由野豬的傳播而成為難以根除的雜草。常大量繁衍於路邊的樹林並危害到島上的原生植物。它的果實是可食的,但不比黃色種百香果還受歡迎。

智利的西番蓮Passiflora pinnatistipula)生長於委內瑞拉智利,海拔2500公尺到3800公尺的安地斯山脈中內陸潮濕的森林,是一種快要絕種的藤蔓。

許多的Passiflora屬從安地斯山脈成功的在更加涼快的地中海氣候生長。譬如在加利福尼亞的蒙特利半島和舊金山並沿著沿美國的西部沿海進入加拿大

多數種類的果實從二到八英寸長到一英寸或二英寸。在Tacsonia族(由P. tarminiana 和P. mixta 作為模式種。以它們細長的花被管和亮紅色和玫瑰色的花瓣而得名。)中的P. pinnatistipula 具有和其他類型不同特徵的肥大果實。

醫療用途

Passiflora incarnata 的葉片和根在北美洲的印地安人間被作為藥材並使用了幾個世紀。Passiflora edulis和幾個其它種類在中美洲和南美洲被使用。

新鮮或乾燥的葉片被泡製成用來治療失眠、歇斯底里和癲癇症的茶,甚至可以舒緩鎮痛的效果。研究發現它包含用來抗憂鬱症的beta-carboline、harmala 生物鹼和單胺氧化脢抑制劑。

一些種類的葉片和根則擁有意識狀態改變(mind-altering)的化學物質,被烘乾、燻製的葉片常做為迷幻藥,但在花辦上的含量較少。

名稱由來

熱情是錯誤的翻譯。其真正的意思是基督的受難。在十五和十六世紀,西班牙的傳教士發現了這種花並認定其花的特別構造就像是耶穌受難圖。例如:那些超過數百條並放射狀的副花冠就像是耶穌的荊棘。而十片的花冠就代表耶穌的十位門徒。最上面的柱頭和花藥則分別代表耶穌的三根釘子和五道傷痕。其花朵則因為此象徵而命名並流傳在整個歐洲大陸。在西班牙,它被稱為Espina de Cristo(基督的荊棘)。在德國,它則被稱為Muttergottes-Schuzchen(聖母之星)。

以色列它們被認為是時鐘花(שעונית)。在日本,它也被稱為時計草

在北美洲他們也被稱為Maypop、水檸檬和野杏,在田納西州的印地安人則稱為Ocoee,因為它經常生長在奧科伊河旁的野地。

圖片

  •  src=

    Passiflora kermesina

  •  src=

    Passiflora alata

  •  src=

    Passiflora caerulea

  •  src=

    Passiflora sanguinolenta

  •  src=

    Passiflora foetida

  •  src=

    Passiflora foetida花苞

  •  src=

    Passiflora citrina

  •  src=

    Passiflora lutea

  •  src=

    Passiflora picturata

  •  src=

    Passiflora racemosa

  •  src=

    Passiflora serratifolia

  •  src=

    Passiflora tulae

  •  src=

    Passiflora vitifolia

  •  src=

    Passiflora xishuangbannaensis

參考

  • Radhamani, TR, Sudarshana, L., and Krishnan, R. 1995年. Defence and carnivory: dual roles of bracts in Passiflora foetida. Journal of Biosciences 20: 657-664

外部連結

 src= 维基共享资源中相关的多媒体资源:西番蓮屬 食蟲植物
Darwin IP 12.jpg
原始食蟲植物英语Protocarnivorous plant 已灭绝参見 Γ-氨基丁酸A型受体 巴比妥类药物 苯二氮䓬类 氨基甲酸酯 咪唑* 一酰脲英文* 神经活性甾体英文* 非苯二氮䓬类英文 * 啶二酮英文 喹唑啉酮* 挥发性、气体试剂英文其它* GABAB受体英文* H1英文抗組織胺藥 抗抑郁药 抗精神病药* α2-Adrenergic英文* 5-HT2A英文抗抑郁药 抗精神病药其它* 褪黑激素受体英文* 食欲素受体英文
其它
 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
维基百科作者和编辑
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia 中文维基百科

西番蓮屬: Brief Summary ( кинески )

добавил wikipedia 中文维基百科

西番蓮屬(学名:Passiflora)是西番蓮科中擁有500個。它們大部分是藤蔓,有一些種類是灌木,少數種類是草本植物百香果Passiflora edulis是本屬最有名的成員。

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
维基百科作者和编辑
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia 中文维基百科